|
Editorial 18: La internacionalització del projecte nacional català |
|
|
 L’èxit del projecte independentista no passa només per assolir una
majoria social a Catalunya sinó també per teixir una xarxa d’aliances
internacionals que reconeguin i donin suport al futur estat català. Per
això cal internacionalitzar el cas català, i fer-ho principalment des
de dos àmbits:
- Per un costat, des de la
societat civil, a partir d’accions com la Manifestació dels 10.000 a
Brussel·les, de grups de catalans que viuen en altres estats, o de
catalans que treballen en entitats rellevants a l’exterior, com
organismes internacionals.
- Per l’altre, des de l’àmbit
institucional, principalment a través del Govern de la Generalitat,
però també des d’altres institucions, com els diputats al Parlament
Europeu.
Hi ha qüestions –qüestions d’estat– com la internacionalització de Catalunya, en les quals els catalans hem d’anar a la una, amb el màxim suport a les nostres institucions i els nostres representants, amb independència del partit polític que representen. Aquest suport, però, està condicionat al fet que es realitzi una tasca excel·lent, desacomplexada i encaminada a l’estat propi o a construir estructures d’estat, amb els millors professionals i amb recursos suficients per assolir amb èxit els objectius definits. Per això cal donar suport a l’obertura de delegacions de la Generalitat a l’exterior, però cal lamentar alhora que les persones al capdavant no siguin sempre els més preparats, que algunes d’aquestes delegacions neixin amb recursos insuficients, o que la Generalitat tingui previst disminuir el pressupost de la seva acció a l’exterior el proper any 2010.
Reagrupament fa la seva contribució a la internacionalització del projecte nacional català: la presentació del projecte a Nova York, la creació de la Vegueria d’Exteriors (que representa als reagrupats que viuen fora dels Països Catalans) i la creació del grup de treball de Política Internacional. Però més enllà d’aquestes accions de Reagrupament, cal comprometre a tots els ciutadans i partits que creuen i treballen per la llibertat de Catalunya en la necessitat d’avançar conjuntament en la internacionalització de Catalunya, fent pinya, sent generosos quan es facin bé les coses i sent inflexibles (però constructius) quan es malmetin esforços, recursos o el prestigi de Catalunya a l’exterior.
El dia que el Parlament de Catalunya proclami la independència cal que altres governs ens reconeguin automàticament; que els mitjans de tot el món se’n facin ressò en positiu; que ciutadans de tot el món donin la benvinguda a un nou estat modern, solidari, obert i integrador. I això no s’improvisa. I això es feina de tots. Qüestió d’estat, d’estat català.
 |
Endavant les Atxes!!