E12: El sainet de les manifestacions
   EDITORIAL
12
 
EL SAINET DE LES MANIFESTACIONS
 

L’actualitat política del mes d’agost ha estat marcada pel debat al voltant de la futura resposta a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia.

 
 
  Els representants del govern ens asseguren que la resolució de l'alt tribunal dels espanyols és d'allò més important. Però parlen de les reaccions del poble de Catalunya en entrevistes i tertúlies radiofòniques, en lloc de fer-ho a través de declaracions institucionals serioses. D'un tema transcendent, n'han fet una serp d'estiu. Els dirigents dels partits que donen suport al govern han llançat propostes contradient-se i desautoritzant-se entre ells, fins i tot entre membres de les formacions mateixes. Tot plegat per acabar admetent que no tenen cap pla B i que es comprometen a acatar la sentència.

La situació actual suscita unes quantes preguntes: Què cal fer ara? Cap a on ha d'anar el País un cop es consumi definitivament el fracàs de la via estatutària? I, no menys important: la classe dirigent que tenim és capaç de liderar de manera seriosa i eficient el nostre futur?

En primer lloc, el govern català ja ha dit que seguirà la via autonomista i que aspirarà a noves competències per la via de l'article 150.2, emulant el peix-al-cove pujolista. La resta de partits amb representació al Parlament tampoc no tenen cap intenció d'escollir l'altre camí, el de la llibertat.

REAGRUPAMENT vol representar aquells catalans que no consideren just ni volen que la nostra nació tingui l'autogovern de Múrcia o la Rioja.  Defensarem la via rupturista per avançar cap a l'estat propi. Una via que, malgrat les múltiples dificultats, és més creïble que les propostes federalistes, de reforma de la constitució, o les dels que prometen treballar pel concert econòmic. I és més honesta, perquè el federalisme o el concert econòmic depenen íntegrament de la voluntat dels espanyols. I els que defensen aquestes propostes saben que això és inexistent i improbable. Mentre que aconseguir un estat propi només depèn de nosaltres.

Només hi ha una resposta digna dels milers de persones que, al llarg de quatre segles, han lluitat i mort, han estat empresonats i torturats, han patit la persecució i l'exili per les llibertats de la nació catalana: manifestar al carrer la nostra indignació democràtica contra l'atac a la voluntat del poble català l'endemà de la sentència. Però no només per la retallada de l'Estatut -nosaltres no volem aquest Estatut ni cap altre: volem una Constitució catalana-, sinó sobretot per la humiliació constant a què els governs espanyols sotmeten el poble català des de fa segles. I Reagrupament ens manifestarem per expressar la nostra determinació de separar-nos d'Espanya, iniciant l'estratègia de la declaració unilateral d'independència a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

Si els diputats i senadors catalanistes volguessin defensar -com diuen- la voluntat del poble català, es retirarien de les Corts Espanyoles com van fer l'any 1918, quan aquestes van negar l'autonomia. I portarien al Tribunal Europeu de Drets Humans la indefensió del nostre poble davant l'Estat Espanyol que altera una decisió popular sense convocar un referèndum segons preveu el citat article 152.2 de la seva Constitució. Però això, en qualsevol cas, són maneres diverses de defensar un Estatut que per a nosaltres ja neix insuficient. Reagrupament treballa per la independència.

En segon lloc, els líders polítics catalans han perdut la credibilitat arran del fracàs estatutari i de la manca d'alternatives realistes per al futur. En un país normal, haurien de deixar pas a noves propostes i nous lideratges. A Catalunya, on la política està funcionaritzada, tots volen jubilar-se jaient a l'ombra del poder i es protegeixen amb un sistema electoral que els ho permet. Poc els preocupa que el sistema democràtic es deteriori i creixi la insatisfacció. No pensen en el país, pensen a mantenir la posició. També en aquest front, cal apostar per la ruptura.




 
 

 

758 lectures | 4 comentaris Enviar
Comentaris (4)add
...
escrit per Jordi Làzaro , 31/08/2009 19:27

Per fi s'han acabat les vacances.

Valora'l:
+
-
Només en cal una
escrit per Josep Mª Duran, associat a RCat , 31/08/2009 20:55

Hola a tothom,

Això de fer tantes manis els hi va molt bé al espanyols. D'aquesta manera la pressió s'allibera d'una forma controlable i gens perillosa. I amb el valor afegit de que enfronta a uns catalans amb els altres.

Per tant jo solament aniré, si hi arribo viu i encara que sigui en cadira de rodes, a una sola manifestació: aquella que acabi sota un balcó a on una persona digna ens digui que per fi som lliures, i que per això som allà.

Costi el que costi.

Salut

Valora'l:
+
-
El diari Avui menteix?
escrit per Roger , 01/09/2009 09:38

El diari Avui diu que Reagrupament dóna suport a la mani d'Òmnium. M'ha estranyat molt. Si no és veritat caldria fer-los rectificar.

Valora'l:
+
-
...
escrit per Celeste Castex , 01/09/2009 15:30

Bona tarda a tothom,
Sóc argentina i fa 3 anys que visc aqui Catalunya. Des del moment que vaig arribar em vaig sentir com a casa meva. Sento meva Catalunya. I el que sovint em passa és què quan vaig de viatge per Espanya, em sento estranya, fora de casa, em sento més extrangera que a cap lloc. És evident que Catalunya és un pais... i la realitat no es pot amargar tant temps, la veritat vol surtir!... Estic segura que molt aviat podrem cridar "LLIBERTAT!"

PD: Salutacions desde Reagrupament Pallars!

Valora'l:
+
-
Escriure comentari
més petit | més gran

security image
Escriu els caràcters de la imatge


busy
 

Enquestes