|
Articles d'Opinió - Actualitat
|
|
|
Per la regeneració democràtica interna |
|
|
 |
|
| Enric Maynés |
| Associat a Reagrupament |
Diu en Ferran Pujol, associat a RCat, en un article publicat a la web, que tot és una qüestió d’escala de valors i que el que és permès a partits polítics no ho és a RCat. I ha de ser així, ja que la nostra és una proposta política diferent a les altres, i, a més a més, ha de ser descaradament agosarada, imaginativa i clara.
Dins la diferència hi posem com a valors absoluts la dignitat democràtica i la regeneració política i, conseqüència d’això, no podem permetre, dins RCat, una pràctica habitual en partits polítics: 1) L’acumulació de càrrecs. Això és, cada persona un càrrec i si li resta temps per fer més coses que compleixi millor amb les seves obligacions. I si encara li sobra temps que ajudi a altres tasques dins l'organització, que feina n’hi ha per tots. Tampoc podem permetre 2) les dimissions abans d’hora, és a dir, que si a una persona l’escollim per un càrrec i per un període ha de complir estrictament amb aquell compromís. Si, posem el cas, algú voluntàriament s’ha presentat a la Junta Directiva i és escollit ha de complir amb aquell càrrec amb la màxima eficiència i fins que resulti escollida la següent Junta Directiva. No s’hi val el “dimiteixo d’aquí per ser escollit allà”. Els càrrecs no estan a disposició de la persona que s’hi presenta voluntàriament, sinó a disposició d’aquells que han escollit la persona. Finalment, no podem permetre 3) que els mateixos estiguin sempre a tot arreu, és a dir que RCat giri entorn una trentena o quarantena de persones que acaben convertint-se en “capos” de la seva comarca, de la seva sectorial o de l’aparell i que, sense saber-ho, tenen sempre l’aspiració que res canviï perquè ells ja hi han arribat. Aquestes reflexions vénen a partir del coneixement que quatre associats buscaven des de la Junta Directiva ser designats candidats a les llistes i que precisament aquestes quatre persones formaven part d’allò que he sentit dir-ne “grup promotor” de RCat o senzillament “aparell”.
Per això, cal que els associats de RCat sàpiguen que aquells que han optat per un càrrec dins l'organització o fora d’ella i hagin estat escollits no podran optar a un altre càrrec, dins o fora, fins que el mandat hagi acabat. I si no, cap a casa. D’aquesta manera promovem que els càrrecs interns i externs tinguin un mandat clar i que sàpiguen quina és la seva tasca i fins quan. Promovem que el compromís sigui complet i que res –possibilitat de tenir altres càrrecs- els distregui. I, finalment, evitem que els membres de l’aparell utilitzin els càrrecs interns com una plataforma per obtenir un dels privilegis més grans que pot tenir un català i que és ser membre del Parlament de Catalunya.
Els únics que poden escapar a les anteriors consideracions són la presidència i la vicepresidència de RCat perquè aquests càrrecs tenen la múltiple funció de liderar i el lideratge fort que volem s’exerceix a dins i a fora i des dels càrrecs màxims interns i de representació externa. Només així aquests lideratges seran vistos per la societat com nosaltres els volem i tindran l’atenció que volem també dels mitjans de comunicació.
Les aspiracions personals són legítimes, totes, i per això, davant d'opcions personals que molts voldrem hem de jugar net, ser més demòcrates que ningú i hem de posar al capdavant la regeneració política més regenerada del món.
 |
|
Només una precisió, pel que conec un dels quatre, penso que no tenia aquest intereès que tu dius. En aquest sentit, jo afegiria un altra condició, 4) si una persona es escollid per un càrrec i pels motius que sigui, deixa d'anar a les reunions sense cap justificació, hauria de poder ser cesada i susbtituida per una altra.