- Doncs no fem un partit. Fem una agrupació, una fundació... una associació, que es presenti amb l’única finalitat d’aconseguir la llibertat de Catalunya, mitjançant la proclamació unilateral de la seva independència, des del Parlament, i amb el compromís d’autodisoldre's acabat el procés. No hi haurà partit, i, doncs, no hi haurà aparell, ni quotes de poder territorials o sectorials a repartir, ni notables, ni caps de colla, ni sectors, ni corrents interns.
- Doncs, si és així, endavant ! Ara, tingueu ben clar, des d’ara mateix, que per a poder fer la Declaració Unilateral d'Independència, hem d’aconseguir que hi hagi una llista, una candidatura, compromesa amb aquest objectiu, i capaç d’anar a guanyar les eleccions. I que, per tant, ha de ser una candidatura d’ampli espectre, bastida des de el doble criteri de la màxima diversitat social i ideològica, i de la màxima capacitat de cadascun dels seus integrants per a defensar l’objectiu fixat i d'atreure el major nombre possible de votants.
I tingueu també en compte que, si en la recerca d’aquest objectiu (bastir aquesta candidatura) hem de passar de pal de paller a simples col·laboradors d’una opció millor o amb més possibilitats, ho farem a l’instant, sense pensar-nos-ho dos cops.
- Doncs, som-hi!, aquí ens tens.
I ara, ja som 3.500.
No hi ha aparell de partit, perquè no som un partit (i perquè l’aparell hauria esdevingut la presó que ens hauria separat de tots els altres companys independentistes que tenen el mateix objectiu que nosaltres). I potser ens n'havíem oblidat i, portats per l’entusiasme, i les millors intencions, ens havíem entestat a construir-lo.
Els qui ens observen des de l’òrbita dels partits convencionals, per a jutjar el que ha passat aquests dies a Reagrupament, utilitzen la lògica de la dinàmica de correlació de forces internes, que és el principi bàsic de funcionament dels seus partits. On no impera la voluntat sobirana dels seus militants, sinó la capacitat de control de tot l’aparell de cadascuna d’aquelles corrents o famílies. En Joan Carretero ens ha deixat clar, de forma nítida i contundent, que ell no juga a aquest joc. No hi juguem nosaltres tampoc.
Reagrupament ha tornat a néixer. Reset. Però ara, des d’una base molt més àmplia i amb les idees encara més clares.
Tindrem la millor candidatura independentista que haguem pogut imaginar. La més àmplia (amb en Laporta, amb Suma, i amb tothom amb qui compartim l’objectiu de la llibertat de la Pàtria). I la més solvent. La més capaç d’arribar a tothom, d’engrescar a tothom. La que aconseguirà la fita que en Salvador Cardús ens va assenyalar el 3 d’octubre proppassat: demostrar a tothom, no ja que la independència és la solució, sinó que, entre tots, ara, podem aconseguir-la.
.jpg)
Endavant les Atxes!!