|
|
Articles d'Opinió - Actualitat
|
|
|
La voluntat forja el destí |
|
|
|
|
| Lluís Tarrés |
| Associat a Reagrupament |
Hem posat tantes esperances en Reagrupament, en la nitidesa del seu missatge, la claredat dels seus objectius, i la franquesa i seriositat de les seves paraules, que el sotrac que hem rebut aquests dies ens ha deixat mig tocats. La nostra ànsia de llibertat, de veure assolides les plenes llibertat civils pels catalans, de tornar als vells valors de sempre, característics de la catalanitat, esforç, feina ben feta, orgull per la feina, on la meritocràcia fos la clau principal de la nostra societat civil, i en definitiva, la munió d'homes lliures fes una societat plenament lliure, tot això, s'ha vist representat a Reagrupament.
Com que la condició humana és la que és, i no es pot canviar, els vells interessos individuals, que en altres moments i situacions serien legítims, aquesta setmana han esclatat amb força dintre de Reagrupament. Aquesta ja vella contingència humana, s'ha imposat fins i tot, en aquells que havien fet de la regeneració política bandera. Encara que una minoria ha caigut en els vells paranys de sempre, la lliçó que en podem extreure avui, ens pot dur a la victòria demà.
Necessitem refermar-nos en els nostres ideals civils, on la pàtria sigui la nostra fita indefugible, sempre per damunt dels nostres interessos individuals. Hem de forjar la nostre voluntat per assolir el nostre destí. I forjar la nostre voluntat significa aprendre a lluitar pel futur, sabent renunciar en el present.
Han estat 48 hores de voràgine informatiu, d'intrèpides informacions i finalment de fermes decisions, com no podia ser d'altra manera. Finalment sembla que hem tornat al mateix punt de sortida. Si som capaços d'aprendre dels errors, en sortirem enfortits, i la ciutadania ens premiarà. Però si hi tornem a caure, serem apartats definitivament del procés d'alliberament de la nostra pàtria.
Només aquells que han fet de la submissió missió, del cap cot estratègia i del pidolar política ens tenen por, i no ens hi volen. Aquells que volen la llibertat de la pàtria, ens hi volen. I hi hem de ser. Potser els preciosos versos del nostre Espriu ens poden fer pensar més enllà de nosaltres mateixos:
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra
i com m'agradaria d'allunyar-me'n
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: 'Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se’n va del seu indret',
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
 |
|
|
|
|
.jpg)
Si aprenem què hem fet malament per esmenar-ho en el futur haurem guanyat molt.