|
Articles d'Opinió - Actualitat
|
|
|
La prioritat és la Independència |
|
|
|
|
| Jordi Gomis |
| Associat a Reagrupament |
La creació d’una candidatura independentista amb possibilitats d’obtenir un gran èxit ha de ser la prioritat més important en la situació històrica i política que estem vivint. I és aquí que el treball perquè pugui reeixir una candidatura unitària entre dos líders com Laporta i Carretero ens podria dur molt lluny en el camí de la Independència.
La unió d’una persona com Carretero, que ha demostrat que el seu ideari independentista és el que més el motiva, i en Laporta, un personatge mediàtic que arrossega molts adeptes i que tenim la sort que és un independentista de cor, que sembla estar disposat a treballar per un Estat Propi com ha declarat reiteradament. Molts el critiquen, però el cert és que es tracta d’una persona més que preparada per ser President de Catalunya.
En aquest camí sorgiran dificultats com les que hem viscut el passat cap de setmana, però la realitat és que l’objectiu és prou important com per passar per damunt d’interessos personals i de certs articles de ponències polítiques. És molt bonic formar part d’un partit assembleari, però arriba un moment que els líders han de decidir el camí a prendre pel bé del grup en general, perquè més dolent que obligar a dimitir 4 membres d’una junta enfrontats a uns altres 12, és perdre el temps organitzant assemblees extraordinàries quan queda tan poc i tenim tanta feina per fer.
És per això, que donaré el meu vot de confiança a en Carretero, esperant que podrem veure en un futur no molt llunyà una candidatura que aglutini una gran quantitat de vots independentistes, més enllà dels clàssics votants sobiranistes d’ERC o CIU. Necessitem atreure una massa important de votants si volem trencar l’statu quo actual de partits que ens mantenen lligats a una Espanya que ens dóna un tracte absolutament colonial. I això és al que podem seguir aspirant si ens quedem amb els partits tradicionals, ser una colònia espanyola on ens continuaran espoliant els nostres impostos, on ens anirem empobrint cada any que passi. En definitiva, continuar sent uns esclaus, perquè això és el que serem mentre no podrem ser els amos del nostre destí.
I com li agrada dir sempre al meu germà l’Antoni Gomis: “per fer una truita s’han de trencar els ous”. Doncs bé els ous ja els hem trencat, i molt aviat veurem si sortirà una bona truita. Queda poc temps, i aviat veurem si els esdeveniments em donen o no la raó. Jo, en sóc optimista, i crec que estem davant una oportunitat única.
 |
|
Soc del teu parer. Imagino que els membres dimissionaris també ham pogut escollir; potser no han calculat bé les conseqüències... no ho ser...