El que en la resta de formacions polítiques és normal, quotidià, i fins i tot permès, a Reagrupament no ho és. És una qüestió d’escala de valors. El que per altres és el mínim i normal a Reagrupament.cat és pecat i greu. Això és dignitat i puresa en les actuacions i actituds dels nostres associats. El que en l’actual mapa polític es porta de manera condescendent, nosaltres som rígids i severs, fins a l’extrem si cal.
Durant tots els darrers anys de gestació i consolidació del projecte hi hagut persones, patriotes que han tingut canvis de rol, moments de més protagonisme i menys. Fins i tot hem tingut discrepàncies davant els reptes que se’ns presentaven: sortida d’Esquerra, creació d’una proposta electoral, tipus de proposta, etc.
Els companys que s’havien trobat que no estaven d’acord en els plantejaments majoritaris i es trobaven incòmodes de continuar en primera línia, havien fet un pas enrere i havien continuat ajudant al projecte.
En la darrera reunió de la Junta (molts d’ells ja havien tingut reunions personals amb en Joan Carretero per tal de canviar les actituds) això no es va produir. Davant la demanda de 14 membres que posessin el càrrec a disposició van preferir enrocar-se i mostrar així el perquè se’ls havia perdut la confiança. No es van negar a fer declaracions. Ells, especialment els dos que hi eren presents, coneixien perfectament la reacció clara i contundent d’en Joan Carretero, per tant, eren conscients que el seu bloqueig podia perjudicar el projecte.
Per acabar, m’agradaria recordar un fet que moltes vegades els mitjans s’obliden de contextualitzar: al Sr. Joan Carretero ja no li queden pràcticament dies de VACANCES. El 100% de la Junta i dels Associats treballen pel projecte a partir de les 19:00h, en acabar la feina. No fem política des d’escons o des de càrrecs pagats per tots els ciutadans. Això vol dir que en el món del voluntarisme la capacitat d’aguantar impertinències és molt diferent que quan et paguen un sou per fer-ho.
A les properes eleccions jo vull una candidatura que es proposi trencar l’actual possibilisme nacional/regional i faci un acte de dignitat. Com el que ha fet Reagrupament mostrant el seu nivell d’autoexigència.
Els companys que s’havien trobat que no estaven d’acord en els plantejaments majoritaris i es trobaven incòmodes de continuar en primera línia, havien fet un pas enrere i havien continuat ajudant al projecte.
En la darrera reunió de la Junta (molts d’ells ja havien tingut reunions personals amb en Joan Carretero per tal de canviar les actituds) això no es va produir. Davant la demanda de 14 membres que posessin el càrrec a disposició van preferir enrocar-se i mostrar així el perquè se’ls havia perdut la confiança. No es van negar a fer declaracions. Ells, especialment els dos que hi eren presents, coneixien perfectament la reacció clara i contundent d’en Joan Carretero, per tant, eren conscients que el seu bloqueig podia perjudicar el projecte.
Per acabar, m’agradaria recordar un fet que moltes vegades els mitjans s’obliden de contextualitzar: al Sr. Joan Carretero ja no li queden pràcticament dies de VACANCES. El 100% de la Junta i dels Associats treballen pel projecte a partir de les 19:00h, en acabar la feina. No fem política des d’escons o des de càrrecs pagats per tots els ciutadans. Això vol dir que en el món del voluntarisme la capacitat d’aguantar impertinències és molt diferent que quan et paguen un sou per fer-ho.
A les properes eleccions jo vull una candidatura que es proposi trencar l’actual possibilisme nacional/regional i faci un acte de dignitat. Com el que ha fet Reagrupament mostrant el seu nivell d’autoexigència.
Article publicat a Tribuna Catalana
Felicitats Ferran. La teva aportació del dilluns va portar molta llum. Però sempre hi haurà qui no veu!