Estic decebut, companys. Cacaus com aquest no fan altra cosa que afeblir-nos. Si volem assolir el nostre objectiu mitjançant les urnes, com no podria ser d'altra manera, necessitem vots, i el nostre "votant objectiu" necessita claredat en els nostres missatges i propostes de veritables alternatives sobretot respecte la manera de fer les coses. No hi ha altra.
Parlant de missatges clars, no estaria de més que algú explicara de debò, que hi hagut darrere de tot açò.
Salutacions des de València. Salut i independència!

Doncs a veure si ara us deixeu d'hosties i us poseu a treballar i a crear consens... que amb el que heu liat aquests dies... jo ja tremolo per com aniran les eleccions Nacionals...

PD: Espero que les declaracions d'en Laporta de que vol crear un partit propi sigui una broma.

Així m'agrada. Endavant!

Tot arreglat, cal continuar treballant.
SOM-HI!

És una pena que calgui que passin coses així perquè els mitjans de comunicació parlin de nosaltres...

Ja heu sentit, 4 escons preveien...

Ara que tornem a estar units, i que aquells que posaven pals a les rodes des de dintre ho tindran més complicat per fer-ho a partir d'ara, només ens queda continuar lluitant, junts, per la llibertat nostre País.

Salut i Independència!

Companys, la cosa es va aclarint! Els que no vulguin al Joan Laporta a Reagrupament o que Reagrupament estigui amb el Joan Laporta que faci com el Jaume Renyer (legítimament, es clar)que es desvinculi de Reagrupament. Com deia un comentarista, si algú es pensava que a Reagrupament s'havia d'actuar com la Mare Teresa de Calcuta, anava equivocat! Els que vulguin continuar votant a CiU: Mas, Duran, Felip Puig, Oriol Pujol, Josep Mª Pelegrí, etc. que ho facin. Els que vulguin continuar votant a E (ex-ERC): Puigcercós, Ridao, Vendrell, Benach, Anna Simó, també ho poden fer. El mateix haig de dir respecte al PSC-PSOE i a ICV-EUiA. Els que es vulguin continuar abstenint, votant en blanc o nul, també ho poden continuar fent. Alguns creiem que l'independentisme real necessita que hi hagi una llista (o llistes, tantes com a demarcacions electorals hi hagi)que el representi. Prou d'ambiguetats, prou d'hipocresies, prou de perdre'ns en el debat dreta-esquerra (ja el recuperarem quan siguem lliures i sobirans), prou de col·laboracionismes interessats, prou d'ésser tan prudents que al final el que som és covards, prou d'indignitats manifestes. Carretero i Laporta, Laporta i Carretero, i suposo que també Carles Móra, Ruth Carandell, Carles Bonaventura, Josep Sort, etc. tothom és lliure de no estar d'acord amb aquestes persones i tothom és lliure de fer políticament el que més li plagui amb el seu vot.

A mi em queda un regust agredolç de tot el que ha passat.

Per una banda em crec que tot aquest sarau valia la pena. Perquè la forma d'elegir els nostres caps de llista per províncies podria condicionar el funcionament de RCAt. També celebro que es refermi el lideratge de Carretero. Segueixo creient en ell per la seva personalitat i el seu carisma. Per la seva sang freda alhora d'adoptar decisions valentes que d'altres haurien intentar resoldre fent equilibris com un malabarista per mantenir-se en el càrrec (parlo tant d'ara com d'abans, quan era conseller).

D'altra banda tinc un cert temor, com ja ha dit -exagerant, això sí- algun dels quatre dimissionaris: que això no es torni com un partit on tot gira al voltant del líder i a la pràctica s'acaba fent tot el ell que diu. Mal exemple serem per la regeneració democràtica si això acaba éssent així.

Sapiguem aprendre dels errors, i que cada reagrupat actui com el seu propi líder, amb criteri propi, veient per un mateix què s'ha fet bé i què malament.

Després de la tempesta ve la calma..... i les explicacions!!!!
Som 3.500 que estem esperant l'informació que, segons el meu criteri, te el deure de donar-nos en Joan Carretero.
Joan, no facis que cada associat es faci la seva "pelicula" dels fets, donans la teva versió dels fets, que sigui ben clara i contundent (millor si pot ser en video, ja veus)
Crec que els militants de bona fe la necessitem

Després d'assistir a l'Acte a l'Hotel de Sant Boi he arribat a aquesta conclusió:
Tots els grups humans diuen hipòcritament que "El fi no justifica els mitjans".
Per a la lluita política no hi ha a la terra cap grup que segueixi aquest aforisme.
Jo vaig acceptar entrar a Reagrupament després de sentir-lo al Dr Carretero que pactaria fins i tot amb el Diable per aconseguir la INDEPENDÈNCIA.
Em vaig dir: Heus aquí un home que mereix confiança absoluta per aquesta gesta. Un cop aconseguit l'objectiu comença una nova situació històrica. La que construeixin els seus ciutadans.
La finalitat Sí justifica els mitjans.
Vull veure a Catalunya INDEPENDENT abans de sortir per la Galàxia d'Andròmeda i portar-la satisfacció d'haver viscut aquest gran esdeveniment històric.
Amb el temps en contra, els mitjans de comunicació, la major crisi econòmica d'Espanya després de la Guerra Incivil, i un llarg etc, els actuals estatut de l'Associació, no donen a la Junta Directiva poders per a casos de crisi com aquesta, amb minories que paren el Rellotge del Temps. Aquest matí la premsa digital té articles,-que sense ser editorial-, fan crítiques amb molta mala llet.
El pitjor ha d'arribar
I TOT SENSE ETA NI punyetes.

Si en Laporta crea un partit nou -junt amb en Carretero- el que em de fer els associats és donar-lis suport. Reagrupament és una assosiació, NO un partit polític, i ha de servir per a donar forces a en Carretero, la Ruth i d'altres ja que donen la cara per Catalunya; i quan dic donar la cara no em refereixo a sortir per la tele a cal Cuní per riure-li les gràcies, sinó per enfrontar-se a ell, a la vanguardia, al Fuentes, peridodico, i en alguns casos a l'Avui, etc. La batalla és dura i els associats em de donar suport als nostres liders que prous pals s'emporten dels enemics.

En aquesta història, l'important és l'objectiu. No estem aquí només per fer la millor associació del món. Estem de moment aprofitant l'estructura d'associació per confeccionar una llista independentista transversal per guanyar al parlament. Les 2 parts poden tenir part de raó i culpa, però està clar que necessitem una junta unida efectiva i eficient amb confiança total entre els seus membres per poder tirar endavant els objectius possibles però no fàcils. Només portem mesos, i en pocs mesos tindrem una fita importantíssima, les eleccions per entrar l'independentisme al parlament.

Endavant Carretero, endavant Reagrupament!

Benvolguts companys, encapçalar un projecte de país requereix homes amb caràcter i està ben clar que el nostre company Carretero, en el que molts de nosaltres hem dipositat la nostra esperança en té, però la política que es l'art del possible també es l'art de pactar i hauria de ser també el del "fair play". Dr. Carretero no ens decebi, molts de nosaltres hi participem desinteressadament en aquest projecte sense aspirar a res més que un país normal i corrent amb el seu Estat propi dins d’Europa i que potser mai hi veurem. L'altre dia vaig sentir al Dr. Broggi a Rac1, ell també confia en vostè.

Prou de derrotistes i de ploricons. Per fer-nos mal ja hi ha els enemics, amb tots els fronts oberts. Encara que alguns no hi vegin més enllà d'un pam, ens trobem davant els primers resultats de la regeneració democràtica profunda que tots volíem aconseguir, encara que la forma en que s'hagi manifestat la potència d'aquesta regeneració tan necessària, plantejada per en Joan Carretero, no sigui agradable, tal vegada, pels interessos de curta volada d'algunes persones.

Doncs a veure si aprenem algunes lliçons de tot això:

1.- La primera la vaig dir per escrit a qui toca l’endemà de l’Assamblea General i més endavant personalment al mateix Joan i és que a la llista dels 18 hi havia masses ex-ERC. Si entre els associats en som més d’un 70% que no hem militat formalment a cap partit no pot ser que a la taula quasi tot siguin ex-ERC. Perquè potser que hi hagi anat gent que hi solament per gaudir novament de poder, com ha sigut el cas.

2.- Algú no va estar prou encertat en preveure que això podia passar al fer un reglament a mida d’afavorir els regnes de Taifes.

3.- La organització que en surti a de ser prou flexible en temps de formació per poder fer un cop de timó ràpid si fa falta. No es pot néixer amb una camisa de ciment que eviti tant el creixement com lluitar eficaçment per l’objectiu que tot volem que és l’Independència de Catalunya.

Penseu que els del PP i del PSOE(psc) abans que tot són espanyols, i és respectable. A veure si aprenem del exemple i aprenem que primer de tot hem de ser catalans.

Els no acostumats als interessos polílics i a tenir d'arribar a acords contínuament amb proveidors, clients, treballadors ens sembla molt trist l'espectacle. Per portar a terme els nostres objectius haurem de ser capaços de generar confiança a la gent, a rribar a acords amb gent molt diversa i exercir un lideratge d'idees i sobre tot moral. Em sembla que estem lluny d'aquest punt. Reagrupar és difícil i cal tenir unes capacitats que han semblat no tenir la junta actual.

De totes maneres l'objetiu és el més important i aquest és sòlid i urgent.

“La verdad es que la maniobra de Carretero ha sido espectacular. Ha hecho lo que Felipe González en 1979 pero con la diferencia que a Felipe le costó meses y al doctor menos de 48 horas. Me puedo imaginar la decepción y la sensación de coitus interruptus que habrá en los partidos del tripartito y en Convergencia. Y la prensa, especialmente TV3 que han picado como niños a la maniobra publicitaria del doctor, que nos ha salido más espabilado y astuto de lo que pensábamos. De un solo golpe Carretero se carga a los críticos, logra que mucha gente que no tenía ni idea se entere de que existe Reagrupament e instala en el ambiente la idea de que Laporta y él son el nuevo dúo dinámico del independentismo. No me extrañaría que Jan y él hubiesen pactado el timing del golpe de mano: tu haces la entrevista del AVUI y yo me cargo a los críticos, posible submarino de Esquerra. La verdad es que se echan de menos golpes de audacia como este en el apoltronado sistema de partidos español y catalán.”

Mare de deu, com hi va el directe, el cimera i l'enoticies, i l'AVUI! A la yugular, dient coses com a segures quan encara ningu dins del partit n'ha sentit res!

L'unic que volem es que tots els independentistes forcin una declaracio unilateral!

Mare de deu! Ens volen veure morts abans de començar la campanya!

Algu hauria de sortir i aclarir la cosa per que aixo te mala pinta...

Sou uns cracks! eu aconseguit sortir a tots els mitjans que ens feien el buit i a sobre heu callat boques. Sou Molt Grans!

Alwix, és la ràbia dels que s'han vist sorpresos per la rapidesa de l'actuació. Es pensaven que havien colat un gol infiltrant talps a la mateixa junta i resulta que no arriben ni a Carnestoltes. És la frustració dels que s'han vist descoberts amb la dinamita a una mà i l'encendor a l'altra. La virulència dels atacs és directament proporcional al mal que ens hem tret de sobre. Déu meu, de la que ens hem lliurat. Ja podem estar agraïts que no s'han sortit amb la seva. No us és estrany que els altaveus convers i esquerranosos coincideixin fins i tot en els tipus d'atacs personals i privats? Ja ho va dir Carretero que Rcat remouria les aigües estancades i podrides. Doncs deu n'hi do com surten a picar i mossegar les mosques i mosquits per defensar el seu tros de bassal nauseabund.

Endevant Rcat!

Jo realment no entenc el que ha passat. Algú m'ho podria explicar clar i català? Amb tantes notícies, cops d'estat, dimissions que no ho són, que si semblem una república bananera, que si es funda altre partit, que si Laporta si, que si Laporta no, que si la germana de tal, que si talps de ERC, que si submarins, i mil coses més, estic confús. Collons !!!! heu d'explicar el que ha passat, però clar i català.

Bon Cop de Falç !!!...és el que ha fet el Doctor. Cert que a molt ens vem quedar amb el cul en l´aire 24 hores desconcertats sense saver absolutament res. Però des de el meu punt de vista això ha enfortir Reagrupament (Regeneració Política 100%). Amb una jugada força neta políticament a fet fora els troyanos que havien amb ansies de poder, Si Senyor! D´aquest fantàstic moviment em de reflexionar i apendre dels errors que s´han comés. Felicitats a tots els mitjans BOTIFLERS !!! Amb quin poc interès heu parlat de Reagrupament i que ràpid cantàveu la derrota abans d´ahir. TV-3, l´Avuí, CAT Ràdio amb el Botifler número 1 el Senyor Man(U)el Fuentes. Cuní, sol faltaves tú !!!! TRAIDORS !!!!

El comunicat acaba Visca Catalunya Lliure! On més es veu una consigna tan idelaista avui dia? A Reagrupament!

Es pot dir que ha hagut un gran error en portar els estatuts de l'Associació Reagrupament.cat coses que d'alguma manera la vinculen a la partitocràcia. La premissa de la proclamació de la INDEPENDÈNCIA d'MANERA UNILATERAL va haver de ser l'Unio eix en el qual girés TOT el seu projecte. Van entrar coses com la REGENERACIÓ democràtica, que és tasca a resoldre a posteriori, en lloc de dissenyar un procés dialèctic amb els altres conjunt de l'espectre INDEPENDENTISTA, per elaborar una CANDIDATURA TRANSVERSAL amb la premissa de REAGRUPAMENT.
El que es juga Catalunya en aquest ambit amb les condicions històriques en què es troba: Crisi del sistema capitalista gravíssim, ignorància de la Història afegida a la ignorància dels plans d'ensenyament dels últims anys, han fet que els joves ciutadans-, i molts dels no tan joves-, estiguin en un infantilisme perillós.
La partitocràcia és el segrest de la SOBIRANIA per introduir als gestors del continuisme social: Els poders econòmics y los partit politic.
REAGRUPAMENT intenta portar la il.lusió de molts dels ciutadans de Catalunya a la recuperació de la SOBIRANIA perduda fa molts segles.
Ara amb els moviments migratoris interns i externs, Catalunya està agonitzant.
ENCARA hi ha un indici de ESPERANÇA emprant la intel.ligència i la voluntat per recuperar la LLIBERTAT i no morir en l'afany.

La veritat és que la maniobra de Joan Carretero ha estat espectacular. Poder es que ja estan treballant els andorrans de la campanya de l'Obama!!!. Ha fet el que va fer Felipe González en 1979 però amb la diferència que a Felipe li va costar mesos i al doctor de Puigcerdà menys de 48 hores. Es nota que es català!!!

Em puc imaginar la cara de pomes agres i la sensació de "mig-orgasme" que hi haurà hores d'ara en els partits del Tripartitt....... i en Convergència!!!

I la premsa?, especialment TV3 que han picat com nens a la maniobra publicitària del doctor; a la que han sentit olor de carnassa, s'han llençat com a voltors d'amunt la pressa fàcil. Dons no, aquest metge de poble els ha sortit més calculador i astut del que pensàvem. D'un sol cop Carretero es carrega els crítics (infiltrats?), assoleix que molta gent que no tenia ni idea s'assabenti que existeix Reagrupament i instal·la en l'ambient la idea que Laporta i ell són un bon tàndem per poder acostar-nos l'independentisme.

No m'estranyaria que haguessin pactat el timing del cop de mà: Tu provoques l'entrevista del AVUI i jo em carrego als crítics, possible submarí d'Esquerra. La veritat és que es troben a faltar cops d'audàcia com aquest al sistema de partits espanyol i català..... serà que tenen massa feina vigilant que no els fotin la cadira?

Es clar que tots volem que les llistes de Tarragona les facin els tarragonins!!. Com es pot pensar que després de patejar-se varies vegades totes les comarques de Catalunya pregonant llistes obertes, ara de cop i volta les vol tancades?.

Aquestes seran les primeres eleccions per Reagrupament, difícilment treure'm més d'un diputat per Tarragona. Ara be, si el candidat (el de la foto) no il-lussiona, ve rebotat d'altres llocs (amb tots els meus respectes als 4 dimitits) en una paraula, li falta ganxo.... estem malbaratant tota la feina feta per tots els votants de Catalunya.

Ara nomès faltaria un comunicat dels 4 dimitits dient que tot a estat una tàctica per "motivar els mitjans de comunicació" i que tot segueix igual que sempre... seria genial!!!!

I els que esteu decidits o rumieu si dimitir, us diria que no tingueu la "pell tant fina", que a tots plegats ens han fet passar una mala estona.... pro no perdem la confiança a les primeres de canvi. NINGÚ A DIT QUE EL CAMÍ A LA INDEPENDÈNCIA SIGUI FÀCIL


encara no ets de reagrupament??? ja trigues!!!!

Jo tampoc entenc res de res. Ara, si tot ha estat una estratègia, tampoc ha sortit tan bé. Des d'ahir no paro de sentir "pestes" de Reagrupament i sobretot en Carretero. Si volíeu que es parlés de Reagrupament, se'n parla, però justament fatal. A veure, alguna roda de premsa o quelcom similar que ho aclareixi tot...

Ahir tots els mitjans deien que Carretero havia abandonat Reagrupament cosa que no es certa. I avui segons la Rut aquells 4 van segrestar la web i van impedir duratn molts hores saber que passava i els 4 ja volien continuar sense Carretero.

Per tant tot el merder d aquests dos dies no ha estat culpa del senyor Carretero sino d aquells 4 que volien quedarse amb el poder i a mes ens van enganyar a nosaltres i als mitjans

Amb Carretero fins el final

No podem anar pel món de la política com a verges immaculades. El camí és fangós i ple de meandres i cal transitar-hi. Els polítics no ens els farem a mida perquè és impossible. L'horitzó és és la independència, els purismes, les millores, les excel·lències per quan tinguem poder polític.
Cal ser eficaços.

Això que ha fet en Joan Carretero ha estat un moviment que pot tenir greus conseqüències. Primer, en els futurs votants que poden haver quedar decebuts. Després en els associats, que molts no entenem res. El mateix passa amb molts membres de Juntes Directives comarcals. Necessitem conèixer de primera mà què ha passat, i això vol dir, en veu d'en Joan Carretero. Les Juntes Directives ens mereixem una explicació formal, i no només escoltar les declaracions de Joan i la Rut a través de RAC1. Si us plau, Joan, et demano que expliquis als associats, a través de les coordinadores, les raons per les quals has maniobrat així. Molts de nosaltres no ho entenem, i no sabem com explicar-ho a la nostra gent. Moltes gràcies.

Allà a on hi ha idees hi ha debat i per tant discussió. No cal dramatitzar tant. El que ha passat a Reagrupament no es res comparat amb altres com que per exemple que l'altre dia l'Esperanza Aguirre parlava suposadament d'un company de partit com " el hijo p."

Endavant Carretero, esl independetistes estem amb tu i Laporta

visca Catalunya Lliure !

Ara el que toca és tirar endavant i unir-nos per aconseguir majoria absoluta a les properes eleccions.

He penjat aquest escrit a la Web de "Cimera".
Sóc Juan Moreno l'Abate Marchena dels digitals.
Amb 69 anys que tinc m'havia il.lusionat amb el projecte. Vull veure als de la Santíssima Transició passar davant meu rapats al zero. Odio tot el relacionat amb la Transició en la qual vaig participar i que al poc temps vaig veure la seva veritable intenció: gent sense escrúpols que s'anaven a repartir l'herència franquista arrogant-se tots els poders.
Com a espanya és impossible regenerar per que porta des del paleolític matant heretges i heterodoxos de totes les escoles, vaig pensar que Catalunya SÍ era possible. Carreter amb el seu projecte rupturista de la legalitat declarant la INDEPENDÈNCIA de manera UNILATERAL i dient que per a això s'aliarien amb el DIABLO em il.lusionar. Aprofitant les escletxes del sistema era possible. Igual que en els anys 60 vam fer molts dels psuqueros entrant en els sindicats verticals. Jo fins arribar a la Independència ho acceptava, després sortiria del joc ideològic per escèptic, però el meu somni s'hauria complert: veure Espanya quarterada perdent la seva font de riquesa més preuada. Me importa un cogombre que aquest escrit pugui danyar la meva vida de jubilat.
A la reunió a l'Hotel de Sant Boi vaig estar i no vaig veure grans altercats ni insults fora de lloc. En Valero ho vaig veure com si acceptés ser "boc expiatori" d'una trama dissenyada pel Mossad. Mai ho havia tingut tan a prop i podia observar-: em vaig endur la impressió d'honradesa i lliurament. No puc afirmar-ho perquè no es res de la seva vida i és molt jove.
No crec que això sigui una "purga" clàssica del stalinisme ni de coses afins. Reagrupament ha d'agafar un exprés en marxa i no té l'organització necessària que com a mínim serien d'alguns anys.
Si el resultat és que Laporta entra en lliça i es juga el seu futur amb REAGRUPAMENT i es realitza la Declaració d'independència serà el més enigmàtic políticament que hagi passat mai a Europa.
Un grup de gent sense logística suficient aconsegueix el que altres els costa milers de morts.
I això com dic darrerament sense Etas ni punyetes.
¡Potser sigui ingenuïtat producte de la il.lusió!.

No sé exactament el que ha passat. Si ha estat improvitzat o tot estava degudament planejat. El que si sé, és que tenim que deixar-nos ja de begenades, i anar tots ben junts i decidits per aconseguir l'objectiu que tots tenim en ment. La independència el més aviat possible!.
Endavant Carretero, Laporta... i qui vulgui fer quelcom contundent per aquest país nostre.

Des de l’al·legoria de “La Caverna” de Plató a “Matrix”, passant per les faules de La Fontaine, el llenguatge simbòlic és un mitjà privilegiat per induir a la reflexió i transmetre les idees.

Olivier Clerc, escriptor i filòsof, en aquest breu seu, a través de la metàfora, posa en evidència les funestes conseqüències de la no consciència dels canvis lents, que soscaven la base de la nostra nació i de la nostra cultura.

Un canvi brusc en tots els àmbits pot provocar reaccions, si els canvis es fan com deia Felip V “que surja el efecto sin que se note el cuydado”, el poble els va assimilant, sense quasi ni adonar-se’n.

LA GRANOTETA QUE NO SABIA QUE LA COÏEN...

Imagineu-vos una olla plena d‘aigua freda en la que hi neda tranquil·lament una petita granota. Un petit foc s’ha encès sota l’olla, i l’aigua s’escalfa lentament. L’aigua poc a poc es va posant tèbia, i la granoteta fins i tot ho troba agradable, i segueix nedant. La temperatura de l’aigua segueix pujant... Ara l‘aigua s’ha escalfat, més del compte i la granoteta, se sent una mica incòmoda però malgrat això no s’espanta. Ara l’aigua està veritablement calenta i la granoteta ja ho comença a trobar desagradable, però ja està molt debilitada, aleshores ho suporta sense fer res. La temperatura continua pujant, fins que la granoteta acaba simplement... cuita i morint.

Si la mateixa granoteta hagués estat submergida directament amb l’aigua a 50 graus, amb una embranzida hauria saltat ràpidament fora de l’olla.

Això demostra que, quan un cambi arriba de manera calculadament lenta escapa a la consciència, i generalment no provoca cap reacció, cap oposició, cap revolta…

Si mirem el què passa amb el nostre poble des de fa molts anys, veurem que estem patint una lenta deriva espanyolitzadora a la què ens hi estem habituant. Una quantitat de coses que ens haurien horroritzat 20, 30 o 40 anys enrere han estat poc a poc banalitzades, i avui quasi no preocupen, o deixen directa i completament indiferent la major part dels catalans.

En nom de la “sagrada unidad de España” i del centralisme espanyolitzador, es cometen veritables atacs a la dignitat i als drets del nostre poble, lentament, però també inexorable, amb la constant complicitat de molts catalans, inconscients, mal informats o simplement partidaris d’aquesta Espanya que ens està ofegant.

Des del nostre Govern, les negres previsions per al futur dels catalans per comptes de suscitar reaccions i mesures preventives, no fan més que preparar psicològicament la gent per a acceptar les condicions que Espanya ens imposa.

El martilleg continu d’informacions interessades per part de certs mitjans, principalment espanyols peró també de catalans, satura els cervells que no estan ja en condicions de distingir les coses.

Ens cal fer net, ara se’ns presenta una bona oportunitat.

Aquest any 2010 tenim eleccions al Parlament de Catalunya.
Ens caldrà triar entre sobiranistes (independència) i unionistes (estatut).

HEM DE REACCIONAR ARA!!!
¡ Consciència o cocció. El nostre poble ha d’escollir !
Aleshores, si no estàs com la granoteta, ja mig cuinada, fes un saludable salt FORA DE L’OLLA abans que sigui massa tard!
VOTA SÍ A LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA
ESTEM MIG CUINATS, O NO ?

Ha sigut una jugada mestra:
En lloc d´expulsar als disidents per a poder ocupar el poder, el gran Sr. Carretero abandona per qué ell lluita per les seves idees i per Catalunya.
Els disidents dimiteixen per qué entenen que cal salvar el partit i s´ha de ser coherent amb el projecte.
El senyor Carretero torna a la direcció amb més força i legitimitat que mai.
I tot això, surt per tots els mitjans de comunicació.
Això si que és una jugada mestra.
Aquest és el partit que vull: de gent que lluita per unes idees i per Catalunya, que és coherent i valenta i que sap el que vol.
Endavant Reagrupament! Endavant Carretero! Endavant el poble!Endavant Catalunya!
Visca la nostra gran nació!

No podem ser innocents i dir que no entenem el que ha passat. Senyors (i senyores), la política és molt difícil i nosaltres amb totes les nostres limitacions -financeres i mediàtiques- pretenem dinamitar l'estatu quo. Si a això li agefim petites misèries de la condició humana, entendrem fàcilment que es poden donar fets com els viscuts els darrers dies. Un cop superat el sotrac, ara toca treballar per fer realitat la candidatura transversal que entrarà en força al Parlament aquest mateix any. SOM-HI!!
Visca Catalunya Lliure

Estic tocat. Molt tocat! Fa uns tres dies que estic baix de moral. És com si m’haguessin donat unes males noticies i encara no acabés de creure-m’ho. És com la ressaca que hom té l’endemà d’una gran festa. Els esdeveniments del proppassat cap de setmana a Reagrupament m’han suposat un shock, però no només a mi, estic segur que també a molts de vosaltres.

Sé que ara les coses s’estan reconduint i sincerament me n’alegro i molt. Espero i desitjo que Reagrupament no ens doni més ensurts, que el nostre cor ja ha patit masses decepcions polítiques.

Jo vull fer autocrítica de mi mateix, i per extensió, tots aquells que s’han implicat activament en el projecte de Reagrupament, promogut pel doctor de Puigcerdà, Joan Carretero, i per una bona colla de persones afins. Els nouvinguts a la política hem comprat la independència i la regeneració de la política promulgada per Reagrupament. La il•lusió i l’esperança que ens ha generat (i encara genera) només es comparable a la decepció soferta. Quan ho vaig saber el dissabte al vespre, el primer que vaig pensar: i ara a qui votaré? Quina és l’alternativa política al nostre país? I al no trobar la resposta, encara creixia més la meva desesperació. Havíem quedat orfes políticament! No ens pot haver passat això a nosaltres! Ara no! Però que ha passat? No entenc res!

Digueu-me ingenu, però ara continuo sense entendre moltes coses. De totes maneres veig una acumulació de circumstàncies, malentesos, victimismes, seguidisme, interessos personals (legítims i altres que no), manca de comunicació, etc… En fi una barreja difícil de pair i encara podem donar sort que ens ha passat ara quan no ha començat la pre-campanya.

De tot cor, espero que desprès de la turmenta, torni la calma i el cel faci net i que el sol brilli amb més potència i energia que mai.

Estic d’acord amb la immensa majoria, el projecte de Reagrupament no s’entendria sense el lideratge d’en Carretero. Ara bé, que vol dir molt, si el projecte de país que defensa Reagrupament fracassa, serà degut a que han fracassat els seus líders, perquè els nostres objectiu són els bons. Això ens ho diu la raó i ens ho dirà el temps! Els nostre projecte de país està per sobre de les persones!

Qualsevol projecte de qualsevol tipus s’ha de sustentar en uns valors. El projecte de Reagrupament té com a base la transparència, la comunicació, la proximitat al territori, la transversalitat, valorar allò que ens uneix enlloc de discutir per allò que ens separa, entre d’altres. I cal donar exemple amb la resta de partits polítics, sent coherent amb els propis valors. A la política, aconseguir l’objectiu justifica els mitjans ? Només si es fan les coses ben fetes d’acord amb els propis valors.

No voldria acomiadar aquesta nota, sense agrair la inestimable col•laboració dels mitjans de comunicació que s’han fet ressò de la crisi, ja passada, de Reagrupament. Tant de bo, ens haguessin fet la meitat del cas, en els mesos anteriors quan s’han estat agrupant sensibilitats nacionals diverses amb un objectiu comú : viure en un país lliure, viure en un país millor.

Malgrat tot, continuo pensant que Reagrupament és l’única alternativa política vàlida pel bé del nostre país. Ara, més reforçats que mai: endavant Reagrupament!

www.fontdelferro.blogspot.com

PRO ARIS ET FOCIS HIC SUSTINUIMUS USQUE AD MORTEM Catalunya per damunt de tot i de tots! Visca Reagrupament! Visca Catalunya lliure i sobirana!

Fontdelferro, m´he vist reflexat en algunes de les sensacions que expliques.
El cap de setmana ha estat com una muntanya russa d´emocions: Frustració, ràbia, tristesa, ...
Jo ja m´estava plantejant donar-me de baixa i abstenir-me a les properes eleccions (a qui coi podem votar si no és a Reagrupament?).
Però ara ja està, i com dius tu "més ensurts, no si us plau".
També és cert que, de vegades, de les crisis en podem sortir reforçats, més units.

I, diria que no cal esforçar-se per entendre gaire res. LA POLÍTICA ÉS AIXÍ. Els polítics majoritàriament tenen el pitjor de les serps (i no vull insultar a les serps, ni em refereixo a ningú de Reagrupament).
I tot el que envolta la política (empresaris i mitjans de comunicació) són aigües empantanegades.

La política és un joc dur i brut.

M´IMPORTA UN RAVE perquè ha passat el que ha passat. Sols m´importa que el projecte continua.

Dit això, ara em desfogo: Crec que 3500 associats som pocs. Es varen poder portar unes 10.000 persones a Brusel·les en pocs mesos.
Hauríem de ser molts més, i hauríem d´haver pogut unir-nos a altres grups o personalitats independentistes (o ells haurien d´haver volgut unir-se a nosaltres). Crec que per aquí "la cosa" ha fallat.
La història del cap de setmana no em preocupa gens. Això sí.

Però som els que som, i tenim els mitjans que tenim.

I el joc acaba de començar. Pot passar de tot: Que desapareixem, que ens quedem igual o que augmentem exponencialment.

A mi em sembla que Reagrupament ha sortit molt reforçat d'aquesta crisi. Carretero i la direccio han deixat clar que busquen la millor candidatura possible i no permetran que res hi interfereixi. Endavant cap a la independencia!

Companys, penso que no hi ha motiu per espantar-se. Si fem una reflexió serena de tot el que ha passat aquest cap de setmana, estic segur que sortirem reforçats de tot aixó.
Si heu sentit l'entrevista a RAC1 que li van fer al metge de Puigcerdá, veureu que, per la seva part, ha fet el més correcte que es podía fer i amb consonancia amb que ell está dien des de el principi: no vol "poltrones", la gent que treballi a Reagrupament ha d'estar per que estima aquest pais i el vol veure lliure i independent dintre d'una Europa democrática, i no hi ha mes!
L'aparent desafecció de Carretero a l'associació no és res més que el mateix que ell diu en totes les intervencions que ha fet: Rcat és una eina per aconsseguir el que volem, l'Independéncia, i si hi han elements que la volen fer servir per beneficis propis, el millor es que marxin, o deixar-los sóls, pero no entrar en les típiques baralles internes dels partits polítics "tradicionals", perque aixó només serveix per perdre temps.
La resposta dels associats ha estat la que ja s'esperaba: estem tots amb el metge, perque ens curi de tots el mals que patim.
El primer dels mals el tenim dintre a casa, trencar amb la tendéncia a viure de la política, aixó es el primer concepte que em va agradar de Rcat, que som la resposta de la SOCIETAT CIVIL CATALANA a tota aquesta maranya de "professionals" de la política.
Aquest concepte penso que es molt important, perque l'independéncia ja és segur que tots la volem, pero hem de fer un pas endevant i anar tots, sense interessos materials, a cridar que volem ser un pais lliure.
Per aixó m'agradat l'acció de Carretero: abans de caure al parany de l'intriga partidista, ha agafat la porta i ha marxat. El que no s'esperaben els que es van quedar es que marxessin 11 més, i de rebot, tots els associts, si ho hagués dit Carretero.
Perque el que tenim de fer ara es independitzar Catalunya, i el format en que ho fem es el de menys, ara tenim d'adaptar-de a una legislació establerta, que no vol dir que sigui l'ideal. L'important es que tots anem a la mateixa direcció, tinguem el color que tinguem.
No em preocupa ara mateix si el proper president será Laporta o un altre, el que de veritat em preocupa es anar TOTS a proclamar l'Independéncia, els líders d'aquesta revolta hem de ser tots.
Després ja discutirem, dintre a casa, quí mana...

(Tinc 50 anys, vaig estudiar a les escoles del "régimen", ja em disculpareu, companys, l'infinitat de faltes d'ortografía)

He llegit que la cap de llista de reagrupament per Tarragona és una persona de 26 anys que no ha treballat mai a l'empresa privada. Segons el Doctor Carretero reagrupament no tindria joventuts del partit perquè el jovent s'ha de formar i treballar en el sector privat per ajudar al país per tirar endavant, idea la qual subscric totalment. La meva pregunta desprès dels esdeveniments d'aquest cap de setmana si se'm permet és com és possible que no hi hagi ningú amb més experiència per representar un territori on s'hi concentren dues centrals atòmiques (amb una tercera desmantellada), un polígon petroquímic dels més grans d'Europa i diverses empreses químiques d'importància contrastada (i podria afegir amb la possibilitat d'albergar un cementiri nuclear i centres de recerca atòmica)? No dubto de la vàlua personal d'aquesta persona però un territori amb tantes instal·lacions sensibles no hauria d'estar representat per algú molt més capacitat tenint en compte que si treiem bons resultats (i ho desitjo) s'haurà de mantenir contacte amb tots aquests complexos? No havíem quedat que posaríem al davant als més capaços, als millors? Espero que el meu comentari que crec que és respectuós passi el criteri del moderador ja que és tant sols una pregunta que m'agradaria que algú em responguès.

Acabo de colgar en "EL Confidencial" este escrito a las 7.10 h. y está aceptado:
Los ciudadanos de Catalunya que verdaderamente quieran la INDEPENDENCIA
tienen que REAGRUPARSE. Hasta ahora NINGÚN partido político dá garantias de ello.
Solamente REAGRUPAMENT tiene como premisa declarar la INDEPENDENCIA de
manera UNILATERAL si consigue mayoría dentro del Parlament elegido.
El Barça siempre ha sido mucho más que un Club de Fútbol, hasta un presidente del Club
fué fusilado por el general Franco: Josep Sunyol en 1936.
http://es.wikipedia.org/wiki/Historia_del_Fútbol_Club_Barcelona_(1930-1940)
Y detrás del Barça hay miles de ciudadanos de Catalunya.
El president actual ha conseguido encumbrarlo en todo el mundo, ahora puede ayudar a hacer
lo mismo con CATALUNYA.

La legitimidad se gana diciéndole a los electores lo que su voto ayuda a realizar y la legalidad,
participando en una elecciones aprobadas por la LEY electoral española.
Eso representarría una RUPTURA al estilo de la TRANSICIÓN, pero con fines mucho más
SINCEROS. Aquella vez todo siguió,- igual pero con los herederos del franquismo, incluido el
Monarca-.
Catalunya puede conseguir su anhelo de siglos sin ETAS ni PUÑETAS

Els recordo als reagrupats que REAGRUPAMENT és una eina per a la INDEPENDÈNCIA, meta de difícil conquesta.
En ella hi ha de posar tot l'esforç possible i pacífic.
La Regeneració és una cosa encara molt més difícil, no acaba mai aquest desig en els éssers humans amb noblesa de mires. Igual que la llibertat.

Benvolgut Pol,

És impossible que el cap de llista per Tarragona sigui una persona de 26 anys, per la senzilla raó que encara no l'hem triat.

Lliçó magistral d'hipertacticisme del tandem andorrà. Contra un enemic tan poderós no podem anar amb llapoteries, pot ser a molts reagrupats no els hi ha agradat aquesta maniobra però jo els hi demanaria que tinguin paciència. A mi tb m'agradaria aconseguir els objectius de Rcat sense fer soroll i tothom content, però com a totes les guerres sempre hi ha danys colaterals. Endavant Carretero! Endavant Reagrupament!.

Mireu aquest article d'en Pere Cardús:

http://www.vilaweb.cat/noticia/3685111/laporta-aspira-ocupar-centralitat-politica-catalana.html

Ànims que poder estem en una de les epoques més grorioses de Catalunya.... i no ens adonem


encara no ets de reagrupament?... ja trigues!

Ja n'hi ha prou. A treballar per treure el màxim de diputats al parlament, per poder reestablir el nostre pais. La resta. COLLONADES. Encara no hem començat i ja ens estem barellant. Espero que aquest partit que ens ha donat esperances no es converteixi en allò que detestem, un altre partit interssat nomes en ell mateix

Per la web no ho he trobat per confirmar-ho.
Tanmateix, ahir en Graset va anunciar-ho per antena, dijous Carretero a l'oracle.

Dijous 04/02/2010
L'oracle 15.00h - Catalunya Ràdio

http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=programa&idint=933


Salut

No trobeu que algú de la Junta Directiva hauria de baixar a la provincia de Tarragona a donar explicacions? recordo que els 4 representants de la nostra provincia han dimitit!!! i només sabem la versió dels dimitits!!!

Molt bon missatge. Bona feina. Si encara sortirem reforçats! Fixeu-vos 1) que els mitjans no parlen d'altra cosa que de Rcat i 2) la resposta de la base ha estat genial. Catarsi sí, amb final feliç. Senyal que és una necessitat ineludible del país.