Article brillant.
Sobretot em quedo amb: "Jo estic per una candidatura Carretero-Laporta-Reagrupament-gent de Suma-gent de CUP i endavant." i afegiria que molts més, tots aquells que puguin i vulguin. A l'independentisme no hi sobra ningú.

Exacte, tampoc ens em de trencar les vestidures per que reagrupament no sigui l'epicentre de tot el moviment d'alliberament. Ens fa falta empenyer amb força i retirar-nos quan sigui el moment. Ara mateix però, crec que reagrupament ha de seguir creixent, governat per en Carretero, que és amb qui tots confiem. Crec que som una majoria els que ens hem associat simplement per donar suport a una gent que dona la cara cristalinament per defensar uns ideals i no pas per a sortir a la "foto" o a lligar-nos a uns dictàmens de partit, de dirigents o de dèries personals. Independència de Catalunya i suport als que han demostrat que són valents defensant els nostres ideals.

Exacte, donem una lliçó al món i siguem estratègics per sobre de tot. En l'objectiu ja hi estem d'acord gairebé una majoria de catalans (i potser sense el gairebé, segons algunes enquestes). No pot ser que no ens en sortim, seria una traició a tants anys de dignitat trepitjada. Dialogueu tots els que ho hagueu de fer, sigueu inclusius. Veig moltes cares de mala llet a l'independentisme; ja ho sé, amb raó, però no fem servir aquesta mala llet contra nosaltres mateixos, canalitzem-la positivament cap a l'objectiu de la independència, un procés que serà admirat al món per la tenacitat i coratge que haurem mostrat els catalans davant de tantes i tantes dècades d'adversitat. Autoestima i estratègia. I a continuar la feina amb il·lusió, que ho portem molt ben encarrilat i ho tenim més a prop que mai, amb un context internacional cada dia més favorable. Ja ho va dir Bill Clinton, "el món serà català o talibà". Que sigui català, doncs. Civisme i independència, catalans!

Una de les conseqüències més positives ha estat el gran ressò mediàtic que se n'ha fet en tots els sentits.

Realment és com s'haguessin resistit de parlar de Rcat pel fet de ser un partit amb molt de potecial i que espanta a alguns. Ara bé, un cop esclatada la crisi interna, ara som-hi tots a explicar què i qui és Rcat.

Sigui com sigui hem aconseguit posar el nom de Reagrupament a primera línea. Ara almenys ja el coneix molts dels futurs votants. Bo o dolent que sigui per culpa d'una crisi interna? Jo crec que dependrà de com encarem el futur. Si mostrem credibilitat, aquest incident no crec que influenciï a la gent que ha vist el nom RCat com una estela que creuava la actualitat política de Catalunya.

Si s'ha fet expressament, llavors és una operació de màrqueting impressionant!!

Som-hi que no ha estat res i junts podem.

si ha estat una operació de marketing no té ni puta gràcia! ara bé en Carretero a deixat ven clar que no permetrà que ningú ens prostitueixi el somni!

Ja he sentit a dir a dos tertulians diferents de dues ràdios diferents que Reagrupament sortirà reforçat de tot aquest procés. I crec que és així

Que tothom en prengui nota. Que en prenguin nota el partits que respecte als drets de Catalunya diuen si, no, potser, si però el 2050, o quan ens jubilem als 80 anys. Que vegin que no som com ells i que la política la farem diferent.
Que en prenguin nota els espanyols, que ho vegin, que la debilitat s'ha acabat, que no permetrem més humiliacions de ningú a Catalunya, que ens arriscarem si cal, que no ens detindran amb enganys, que estem disposats a jugar-nos-ho tot i a vencer i que davant els entrebancs i dificultats sufrirem el que calgui i vencerem.
De nosaltres depèn el futur de Catalunya, que quedi clar que el Dragon Khan d'en Carretero te conductors experts.
Ni un pas enrere.
enric

No es això companys no es això, un cop mes a quedat clar, que som pocs i mal avinguts, quina vergonya sento al escoltar el que ha passat i per als que penseu en Reagrupament com a una assemblea "ERC" no hi ha lloc per a vosaltres, Reagrupament a de ésser, sota la meva manera de veure, un partit polític, amb un programa ven clar, perquè senyors, si tot el que volem, només es la independència de Catalunya i ja està, anem servits, necessitem parlar sobre el dia desprès i crec que en Joan Carretero ho te clar, es per tot això, que demano a tots els reagrupats i reagrupades un moment de reflexió, per no engegar-ho tot a rodar, fer país vol dir el anar tots a una, amb uns objectius comuns i trobar ponts que uneixin i no que provoquin dispersió, i crec que el Doctor, i el seu equip, mereix la total confiança i respecte, ja es ven cert allò que diu, que de fora vingueren que de casa en tragueren. Tot això ho expresso amb coneixement de causa ja que desprès d'assistir a moltes presentacions de Reagrupament he detectat que hi ha molta gent que no està per la labor de fer de Reagrupament un partit polític amb cara i ulls, es pensen que el que es vol fer es un pati d'escola a on tothom digui la seva i això Reagrupats només te un nom ingobernabilitat i sobre el tema de Joan Laporta en Carretero te tota la legitimitat per creure que serà un be per Reagrupament i de retruc per el país deixem treballar als que en saben i desprès si no ens agrada ja parlarem i més davant d'unes eleccions que poden marcar l'esdevenir de Catalunya d'una manera definitiva cap a la independència. No es això Companys no es això.