Estem en campanya electoral. I Jo pregunto: Què en queda de les
Consultes del 13D en els partits? Jo diria que res. Els partits han
emmarcat les Eleccions al Parlament dins l’àmbit de l’estat espanyol.
La qual cosa indica que les consultes han estat un fracàs monumental.
IGNORÀNCIA: Els partits ignoren el missatge de les consultes en dos
aspectes fonamentals: Els partits obliden el dret a decidir i presenten
altres temes sobre el debat electoral, més del dia a dia. Els partits
negligeixen també la unitat i es proposen fer una confrontació
tradicional. Així, malgrat l’èxit, les consultes s’ignoren en allò de
proposta política, de programa electoral i s’utilitzen només de
referència, d’horitzó més o menys llunyà, segons la formació. Les
consultes doncs, no han influït en els partits, ni han suscitat cap
consideració programàtica.
LES CÚPULES: Les cúpules dirigents, professionals de la política, saben que les consultes, com totes les iniciatives populars, són de mal mobilitzar. Florida la flor, cal deixar un temps (el famós “tempo” polític). Pansida la flor, poden tornar a l’ocupació quotidiana, seguir els estudis demoscòpics i insistir en “el peix al cove”.
EL REFERÈNDUM: Tanmateix des del milió de manifestans del 18 febrer 2006, la indignació sobre els rodalies del 7 de desembre 07, l’apagada, el 7 de març a Brussel·les, les Consultes del 13D i les programades pel febrer i abril entre altres i altres, els catalans hem anat insistint en un missatge ben clar i diàfan: Volem fer un Referèndum d’Autodeterminació. Els catalans pensem que la “desafecció” de la política és cansament i fàstic contra la submissió i la poltrona dels partits reformistes, entossudits en buscar un encaix dins una Espanya cada dia menys dialogant i més convençuda de què cal anihilar la nostra nació i l’afany d’autogestionar-nos.
LA NACIÓ: Les Consultes són un intent d’unir a tots els catalans des de la Societat Civil, d’una manera transversal, amb la mà estesa a totes les posicions: Les qui defensen la independència i les qui no la sostenen. Però les Consultes són també un clam arreu. Les consultes subratllen que som una nació, un poble, un subjecte de dret públic. Podem consultar perquè som un “nosaltres” i podem i hem de decidir.
Per tant les Consultes exigeixen als partits (als Reformistes i als Independentistes) que traslladin l’Autodeterminació al seu programa electoral i en siguin l’instrument polític. Cal que aquest clam popular, els partits no el minusvalorin, el potenciïn i el reforcin amb el seu compromís i la seva acció.
UN PACTE: Davant d’aquest desencontre, les Consultes no han d’adoptar una posició passiva, ni es poden indignar. Contràriament, han de convocar amb pressa i mètode, als Partits. Els han d’exigir un pacte de fidelitat i compromís. Els Partits han de subscriure la voluntat de convocar immediatament als ciutadans a un Referèndum d’Autodeterminació a les envistes posteriors als resultats electorals i ho han d’enunciar en el programa electoral. Per tant, primer de tot: Convocatòria dels Partits.
ELS ESTATS GENERALS: Les Consultes han de reunir als “Estats Generals”, això és, als ciutadans i voluntaris que varen participar a les consultes del 13D i als que les han de convocar pròximament, han de reunir als sindicats, empresaris, organitzacions cíviques i culturals, esportives, religioses, etc. perquè rectifiquin el Pacte subscrit amb els partits de manera pública i solemne. Per tant: Reunir als “Estats Generals”.
PROGRAMA: Les Consultes han d’exhortar als ciutadans de les viles de Catalunya a convocar noves consultes on no s’han fet, a programar actes i preses de posició que aglutinin al màxim d’entitats i particulars i han d’organitzar un programa d’accions a realitzar durant la campanya d’Eleccions al Parlament. Per tant: Executar un Programa Mínim i pel Curt Termini.
ELS PARTITS: Les consultes han d’exhortar als Partits perquè s’adhereixin a aquest moviment de consens, unint-se als actes i assemblees populars que es realitzin a cada vila, presentant la seva posició (a favor o bé contra) respecte la pregunta del referèndum, difonent la conveniència de fer aquest referèndum i sostenint que som una nació amb dret a decidir. Per tant: exigir un Programa de Coordinació
ELS QUI NO VOLEN: Cal dir que alguns Partits no sostindran l’acció de les Consultes. No passa res. La lluita s’ha de defensar amb aquells que volen remar conjuntament. Les consultes han de mantenir-se independents dels partits, però, lògicament, les mans i les simpaties d’uns i d’altres es trobaran en el mateix rem i potser contra els embats dels qui s’hi oposin. Aquells qui s’arrisquin a ignorar la proposta de les Consultes quedaran proscrits.
LA MARE DELS OUS: No hi ha una sola lectura de la realitat. Els espanyols confien amb l’anàlisi d’aquells partits que ridiculitzen la independència. De fet, amb dos dies i amb els mitjans a disposició, varen burlar-se de l’acció de 200.000 catalans: només hi són els “convençuts” i encara “barallats”. Aquestes ha estat les dues tesis del reformisme, les que els afermava les seves conviccions: No cap altre política que el “peix al cove”.
EL CAPITAL POLÍTIC: Les consultes tenen però un capital polític que els Partits no disposen. Han mobilitzat als catalans, malgrat la desafecció, la crisis, l’acció dels espanyols (Tribunal Constitucional, tertúlies, sondejos i rebaixes competencials), malgrat s’intenti que el centre del debat sigui la paciència, la resistència i la fe en un futur idíl•lic i amb sintonia amb l’estat (la subordinació). Els Catalans, anant a votar, han expressat el desig d’Autodeterminar-nos i de demostrar-nos que som un “nosaltres” polític i judicial. Les Consultes han estat transversals, molts han votat sense sentir-se d’un color o bé d’un altre. Només per patriotisme. L’abast de les consultes ha estat immens en relació als mitjans disposats. Per tant en una correlació de forces favorable, la transcendència de les consultes serà decisiva, central, i àmpliament apuntalada.
UN CAMI IGNOT: Alguns pensaran que no cal avenir-se a fer una acció d’aquest calat. És perdre el temps perquè els partits reformistes ignoren manifestament les Consultes. Millor fer un partit independentista i tirar pel dret. Però justament això és allò que aquests partits pretenen. Que abandonem aquell Capital de consens i entrem en la lluita partidària. Podran així, desvirtuar les Consultes. I d’acord amb la tesi esposada (les Consultes són només de “convençuts” i “barallats”) cap partit Independentista podrà utilitzar, pròpiament el seu capital. Tots els partits, també els reformistes, podran reivindicar-ne l’herència. I la gent no hi veurà la diferència entre uns partits i els altres.
UN SEGON CAMI IGNOT: Uns altres pensaran que la lacra són els partits. Tots els partits. I proposaran una plataforma unitària al marge dels partits. Entraran a les eleccions tot i presentant-se com l’autèntic independentisme. És un camí infructuós. Perquè tornar a una organització assembleària pura, per presentar-se a les eleccions no és tècnicament la millor solució. Les eleccions són de partits i l’estructura dels partits pot confluir i potenciar l’acció dels voluntaris. També hi ha una raó política. La individualitat no és bona per l’Autodeterminació. La força de les consultes consisteix en aplegar i ser de consens. Anar sols és de febles i de perdedors.
Ara és l’hora catalans de posar el dret a decidir en tots els programes. De convertir-lo en el centre del debat i fer-lo de sinònim al consens i la tolerància. Ara és hora de no deixar-nos marginar, ni dissimular. És hora de demostrar que no som cap Jihad. Ara és l’hora de convocar la premsa i fer un clam als partits a aplegar tothom. Ara és l’hora de guanyar i vèncer.
.jpg)
Des de l’al·legoria de “La Caverna” de Plató a “Matrix”, passant per les faules de La Fontaine, el llenguatge simbòlic és un mitjà privilegiat per induir a la reflexió i transmetre les idees.
Olivier Clerc, escriptor i filòsof, en aquest breu seu, a través de la metàfora, posa en evidència les funestes conseqüències de la no consciència dels canvis lents, que soscaven la base de la nostra nació i de la nostra cultura.
Un canvi brusc en tots els àmbits pot provocar reaccions, si els canvis es fan com deia Felip V “que surja el efecto sin que se note el cuydado”, el poble els va assimilant, sense quasi ni adonar-se’n.
LA GRANOTETA QUE NO SABIA QUE LA COÏEN...
Imagineu-vos una olla plena d‘aigua freda en la que hi neda tranquil·lament una petita granota. Un petit foc s’ha encès sota l’olla, i l’aigua s’escalfa lentament. L’aigua poc a poc es va posant tèbia, i la granoteta fins i tot ho troba agradable, i segueix nedant. La temperatura de l’aigua segueix pujant... Ara l‘aigua s’ha escalfat, més del compte i la granoteta, se sent una mica incòmoda però malgrat això no s’espanta. Ara l’aigua està veritablement calenta i la granoteta ja ho comença a trobar desagradable, però ja està molt debilitada, aleshores ho suporta sense fer res. La temperatura continua pujant, fins que la granoteta acaba simplement... cuita i morint.
Si la mateixa granoteta hagués estat submergida directament amb l’aigua a 50 graus, amb una embranzida hauria saltat ràpidament fora de l’olla.
Això demostra que, quan un cambi arriba de manera calculadament lenta escapa a la consciència, i generalment no provoca cap reacció, cap oposició, cap revolta…
Si mirem el què passa amb el nostre poble des de fa molts anys, veurem que estem patint una lenta deriva espanyolitzadora a la què ens hi estem habituant. Una quantitat de coses que ens haurien horroritzat 20, 30 o 40 anys enrere han estat poc a poc banalitzades, i avui quasi no preocupen, o deixen directa i completament indiferent la major part dels catalans.
En nom de la “sagrada unidad de España” i del centralisme espanyolitzador, es cometen veritables atacs a la dignitat i als drets del nostre poble, lentament, però també inexorable, amb la constant complicitat de molts catalans, inconscients, mal informats o simplement partidaris d’aquesta Espanya que ens està ofegant.
Des del nostre Govern, les negres previsions per al futur dels catalans per comptes de suscitar reaccions i mesures preventives, no fan més que preparar psicològicament la gent per a acceptar les condicions que Espanya ens imposa.
El martilleg continu d’informacions interessades per part de certs mitjans, principalment espanyols peró també de catalans, satura els cervells que no estan ja en condicions de distingir les coses.
Ens cal fer net, ara se’ns presenta una bona oportunitat.
Aquest any 2010 tenim eleccions al Parlament de Catalunya.
Ens caldrà triar entre sobiranistes (independència) i unionistes (estatut).
HEM DE REACCIONAR ARA!!!
¡ Consciència o cocció. El nostre poble ha d’escollir !
Aleshores, si no estàs com la granoteta, ja mig cuinada, fes un saludable salt FORA DE L’OLLA abans que sigui massa tard!
VOTA SÍ A LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA
ESTEM MIG CUINATS, O NO ?