Cada gener els salaris
incorporen un augment. Enguany la sorpresa arriba quan es rep el ingrés.
De pujada res: disminució. Com pot ser?.
És la
pujada d’impostos indiscriminada que ha fet el govern espanyol. Mentre
les nòmines han augmentat un 0,8 % (per l’IPC), les retencions s’han
incrementat de forma desproporcionada.
Què són les retencions? La
part de la nòmina que no arribem a cobrar mai. Se la queda l’Estat
a compte de la renda. Així quan arriba el moment de fer la renda no
has de pagar...has anat pagant en còmodes venciments cada mes. Amb
l’eliminació dels 400 € de deducció s’ha apujat el que paguem
de renda a tots. Com menys cobra una persona l’augment és més notori:
400 sobre 1.000 és molt més que 400 sobre 4.000. Com menys cobres
l’augment d’impostos ha estat més alt.
Els qui tenen finques llogades esperen també que els rebuts que cobrin
augmentin. Aquest any disminueixen. Als pensionistes els passa el
mateix. Als professionals que emeten factures també. Els qui tenen
estalvis veuran com, tenint el mateix termini fix, els interessos que
cobraran seran menys. Espanya passa el platet. I els catalans paguem.
I de més, com sempre. Els preus a Catalunya han crescut un 1,2 % però
les nòmines, en general, prenen com a referència l’IPC estatal:
0,8 %. Ens apugen els sous un 0,8 % però els preus reals han
crescut un 1,2 %. En una Catalunya independent els sous pujarien l’IPC
català, que no és del de Cuenca.
I aquestes mesures les ha pres un govern d’esquerres que, paral·lelament,
ha baixat l’impost que paguen les societats del 25 % al 20 %. La diferència
entre dretes i esquerres és cada cop més un fi bri de boira que molts
ja no sabem distingir.

Això és el socialisme del SXXI. Els únics que progressen són ells.