Si el Tribunal Constitucional modifica el text aprovat en referèndum el nostre Parlament, com a representant del poble de Catalunya, haurà d'iniciar la internacionalització del conflicte entre Catalunya i l'Estat Espanyol. El Consell de les Nacions Unides permet que particular i associacions presentin denúncies contra vulneracions dels drets humans. No permet la presentació de casos amb motivacions polítiques. Per aquesta raó s'ha de presentar el cas català amb tota la seva transcendència històrica, amb el tracte que ha rebut el poble català des de 1714. Entre d'altres arguments pot utilitzar el preàmbul de l'Estatut de 2006 que no té validesa dins l'ordenament jurídic espanyol, però té validesa històrica i legitimitat democràtica. Per aquesta raó convé que sigui el Parlament de Catalunya, com a representant del nostre poble, el que presenti la denúncia davant de les Nacions Unides. D'aquesta manera el cas català pren la dimensió d'un afer entre pobles i estats, no un afer intern espanyol. Si els actuals diputats no volen seguir la via de la internacionalització del conflicte entre Catalunya i el Regne d'Espanya, aquesta proposta hauria d'esdevenir el punt central de les properes eleccions catalana.

Que podem esperar de la denúncia davant les Nacions Unides de la laminació  de la voluntat del poble català expressada en referèndum?. D'entrada demostrar al President espanyol José Luís Rodríguez Zapatero que els efectes de la sentència del Tribunal Constitucional no s'esgotaran en unes setmanes de malestar i mobilitzacions. Al contrari hem de mostrar a l'Estat Espanyol i al món que la sentència marcarà un abans i un després, perquè serà la ratificació formal del trencament del pacte constitucional i estatutari entre Catalunya i el Regne d'Espanya. Sobretot aquesta denúncia posarà el contenciós calatà-espanyol en l'àmbit del dret internacional i superarem el marc de la Constitució espanyola.    

En el cas que el Consell de Drets Humans accepti la denúncia del Parlament català, la ONU hauria de nomenar un relator especial, un representant del Secretari General o un expert independent que elabori un informe sobre la situació. Catalunya podrà explicar a les Nacions Unides tota la història de la seva relació amb l'Estat Espanyol des que va ser aplicat el Decret de Nova Planta apel·lant al dret de conquesta. El Regne d'Espanya haurà de justificar totes les maniobres que ha efectuat per reduir Catalunya a una comunitat autònoma de règim comú des del cop d'Estat del 23 de febrer de 1981. Segurament no s'aconseguiria molta cosa més.

Però això no és poca cosa, sinó tot el contrari, un gran pas estratègic. Obrim un nou front, l'internacional, que és indispensable per tal que el dia que a Catalunya hi hagi una majoria per la independència, la proclamació unilateral d'independència tingui èxit. Perquè, amb el conflicte obert, les instàncies mundials forçaran l'Estat Espanyol a acceptar la convocatòria d'un referèndum vinculant, amb supervisió internacional, amb la pregunta que ja han contestat 162 poblacions del Principat: “Està d'acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?” En un llibre que he escrit i apareixerà aviat es desenvolupa més detalladament la importància de la internacionalització del cas català en l'estratègia de la Declaració Unilateral d'Independència.