|
Articles d'Opinió - Actualitat
|
|
|
Polític: diga'm què exhibeixes i et diré què et falta |
|
|
|
|
| Pere Torra |
| Associat a Reagrupament |
Deia el mestre Joan Fuster: "Hi ha persones que no tenen 'sentit de l'humor'. I més que 'persones': en determinats moments, són ambients, grups, modes, els que explícitament repudien el 'sentit de l'humor', i postulen la 'serietat' com a norma de comportament. En ocasions, això obeeix a motius de tàctica o de superxeria: algunes 'dignitats' que impliquen magisteri, poder, orgull o exemplaritat, necessiten presentar-se davant la seva clientela amb una aurèola de hieratisme greu, ja que en l'aire sever del seu aspecte resideix la millor garantia de la seva eficàcia."
La citació procedeix de l'assaig L'home, mesura de totes les coses,
publicat el 1967, i m'ha vingut al cap arran de la campanya de
propaganda que ha engegat un dels partits polítics que es presenta a
les properes eleccions invocant la seriositat com a leitmotiv.
Entenguin-me bé. No estic dient que la lucidesa de Joan Fuster arribés a predir alguns comportaments polítics d'aquest nostre segle XXI. La citació, però, sí que ajuda a desemmascarar els motius de fons -"tàctica o superxeria", diu Fuster- que motiven el recurs a la seriositat per part del partit polític. Que es tracta d'un moviment tàctic resulta molt evident, atès que es genera en el marc d'una pre-campanya electoral.
En canvi, en el cas del partit i el "presidenciable" que ens ocupa, el recurs a la seriositat més que no pas directament superxeria (engany pel qual hom fa prendre quelcom pel que no és) consisteix a fer de la necessitat virtut. Si resulta que el nostre candidat no és simpàtic ni rialler, tenim dues opcions: o bé el forcem a ser simpàtic i rialler -opció molt arriscada perquè la pèrdua de naturalitat pot ser pitjor-, o bé convertim la seva manca de simpatia en una qualitat positiva. De manera semblant, si el nostre candidat no té estudis, direm que és un emprenedor que s'ha fet a si mateix o potser un home del poble que ha hagut de lluitar a la vida contra les adversitats. Si el nostre candidat parla malament o no s'expressa bé, direm que és una persona autèntica i sincera que no es preocupa per a presentar un discurs florit. Si el nostre candidat no té qualitats remarcables ni parla idiomes, direm que és una persona senzilla i que no té ambicions malsanes.
No ens enganyem o no ens deixem enganyar, la seriositat per si mateixa no és cap virtut (tampoc segurament es deu poder considerar un defecte). Per això, on sí que trobo -seguint Fuster- que hi ha superxeria en la campanya política esmentada és en pretendre "presentar-se davant la seva
clientela amb una aurèola de hieratisme greu, ja que en l'aire sever
del seu aspecte resideix la millor garantia de la seva eficàcia." L'eficàcia -afegeixo jo- tan sols es mesura en resultats.
Altres articles recents d'aquest autor:
 |
|
.jpg)
