El president Montilla ha triat el dia de la Pasqua Militar per fer
pública la carta que ha enviat a 201 entitats que van donar suport a
l'editorial Per la Dignitat de Catalunya. En aquesta missiva demana una "resposta política i cívica, clara i unitària" en
defensa de l'Estatut que el president de la Generalitat pretén
encapçalar. José Montilla no és la persona adequada per anar al davant
d'aquest moviment unitari.
L'endemà de l'aprovació de l'Estatut
d'autonomia, Montilla va trencar la unitat del 89% del Parlament de Catalunya,
quan va anunciar que presentaria esmenes a l'Estatut aprovat. El
president Maragall, a les seves memòries, qualifica de "cop polític"
la decisió de l'executiva del PSC, encapçalada pel seu secretari general i actual president de la Generalitat. L'antic ministre
d'Indústria espanyol, s'ofereix el dia de l'aniversari
del discurs del tinent general José Mena Aguado a la Pasqua Militar del
2006. Triar aquesta data revela unes connexions subconscients que algun
psicoanalista hauria d'investigar.
Hi
ha una continuïtat inegable entre les paraules de fa quatre anys del
Cap de l'Exèrcit de Terra espanyol i la imminent sentència del Tribunal
Constitucional. El general va evocar el debat de l'Estatut de 1932 amb Companys, Azaña i l'oposició de Ortega y Gasset i va dir: "La
preocupación por la unidad de España se ha desatado con la presentación
del proyecto de Estatuto de Cataluña. La historia se repite".
Va ressaltar com a preocupants tres aspectes de l'Estatut: el concepte de
nació, l'obligatorietat de la llengua i l'administració de justícia.
Exactament els mateixos temes que debaten els magistrats del TC. Tot i
això, demana tranquil·litat als militars perquè "afortunadamente, la Constitución marca una serie de límites infranqueables para cualquier Estatuto de Autonomia". Però es va passar quan va amenaçar: "si esos límites fuesen sobrepasados... seria de aplicación el artículo 8º de la Constitución". I va citar textualment l'article que atorga a les forces armades la defensa de la integritat d'Espanya.
La
història s'ha repetit. El general Mena va ser arrestat, però els seus
"límits infranquejables" s'aplicaran per la via d'una tercera cambra
política nomenada pel PSOE i el PP. Després del cop d'estat del 23-F
el tinent coronel Tejero, els generals Milans del Bosch i Armada i
d'altres van ser empresonats. Tanmateix, a continuació, els grans
partits espanyols van signar els pactes autonòmics, van elaborar la
LOAPA i van tallar d'arrel les aspiracions catalanes. L'elaboració del
nou Estatut d'Autonomia pretenia retornar al punt anterior al 23-F i,
de nou, aquesta pretensió ha xocat de manera frontal amb el règim
constitucional vigent.
Han
passat tres anys de maniobres indignes al Tribunal Constitucional.
S'han produït impugnacions creuades dels seus membres. Més de la meitat
dels seus components han finalitzat el seu mandat i el PP i el PSOE no
s'han posat d'acord per nomenar els seus substituts. En aquestes
condicions el Tribunal Constitucional s'atrevirà a modificar el text
que el poble català va aprovar en referèndum perquè, segons ells, no
s'adapta a la Constitució. El que està en joc no és l'Estatut, sinó la
Constitució. D'aquesta manera posen de manifest que aquesta és un Diktat de límits infranquejables imposada contra la voluntat dels
catalans.
La
unitat que reclama el president Montilla és impossible. Hi ha un xoc de
legitimitats que no permet l'ambivalència. O es defensa la primacia de
la voluntat del poble català expressada a les urnes; o es defensa la
legalitat espanyola i el Tribunal Constitucional, que té darrera la
força de l'exèrcit que es va rebel·lar l'any 1936 contra la democràcia.
El
Regne d'Espanya té la força. Davant d'ella podem adoptar l'actitud de
resistència del General De Gaulle després de la derrota de França
davant Hitler. O bé podem adoptar l'actitud col·laboracionista del
Mariscal Petain. Podem adduir, com aquest darrer, que és millor
administrar la meitat de França, conservar les colònies franceses i que
els funcionaris i polítics cobrin a final de mes. El general De Gaulle
no tenia una mentalitat numantina, sinó dignitat; va optar per la
resistència perquè la victòria era possible: coneixia l'enorme
potencial estratègic dels aliats.
També
ara l'Estat espanyol és més feble del que aparenta. Sobretot, va contra
el corrent mundial i europeu. Mentre Espanya retrocedeix a posicions
anacròniques, a Europa desenes de nacions han aconseguit la
independència.
La
unitat al voltant de la resistència és més digna i té més futur que
deixar-se arrossegar per les maniobres propagandístiques del PSC-PSOE.
La carta del president de la Generalitat forma part de la campanya per
vendre la propera sentència del Tribunal Constitucional a l'opinió
pública catalana. Intenten repetir la jugada de la presentació del
finançament, una presentació triomfalista, els resultats reals de la
qual ja els hem vistos: increment de l'espoli fiscal a causa dels
augments d'impostos.
Deixem
el PSC-PSOE i els seus aliats sols. Preparem la resposta a la sentència
del Tribunal Constitucional al voltant de tres eixos:
-
La
deslegitimació de la Constitució Espanyola, del seu règim corrupte i
del seu Estat hostil a Catalunya
-
La mobilització del poble català
amb la vista posada a un canvi important a les eleccions al Parlament
de Catalunya.
-
La internacionalització del cas català portant la
sentència del Tribunal Constitucional a les instàncies internacionals
com un atemptat Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides.
En propers escrits desenvoluparé aquests tres punts.
Què s'ha de fer per poder publicar un escrit?