Aleshores, Macià va ser presentat com un “home de pacte, capaç devalorar de forma realista la situació política i d'actuar enconseqüència, de recórrer amb dignitat la distància que sempre separal'ideal de la realitat”. Ara s’hi ha afegit una darrera tesi subjugant, en la línia de fer del president que va proclamar la República Catalana un líder simple, inodor i políticament correcte, que passa per afirmar que “cercava el lligam entre l’autogovern i el benestar de la ciutadania catalana”, la qual cosa li permet al senyor Montilla concloure que “no hi avenços nacionals si no hi ha avenços socials”. Sort que s’acaba l’any Macià perquè sinó al pas que anem resultarà que el de Vilanova era un militant del PSOE de Pablo Iglesias, Largo Caballero i Prieto, grans catalanistes, com és sabut,  i nosaltres sense adonar-nos-en.

Afirma el president Montilla que té la història al seu costat. Modestament, m’atreveixo a puntualitzar el president: sí, té la història al costat, però just al davant. I és que la distància que va del president Macià al president Montilla és un abisme.

Contral’indissimulat intent de mantenir l´status quo provincial espanyol comsigui, el president Macià va lluitar tota la seva vida per un futurlliure i independent; contra la submissió a l’Espanya de les dissetautonomies, el president Macià mai, repeteixo, mai, no va abdicar de labilateralitat i del pacte d’igual a igual amb Espanya; contra lamediocritat, el sectarisme i el clientelisme, el president Macià va jugar la carta de la unitat, el talent i el patriotisme, com l’havia jugat anys enrere el president Prat de la Riba. Res ni ningú com els presidents Macià i Prat de la Riba no representen millor el símbol on agafar-nos contra el desert i la grisor socialista i autonomista, contra la propaganda de presentar normal i acabat el que és avui, malauradament, un país anormal i en deconstrucció.

Benvolgut president Montilla, el missatge de Macià avui quin creu realment que seria? Algú pot dubtar de quina posició prendria en aquests momentsel president que va intentar envair Catalunya durant la dictadura dePrimo, que va passejar-se per mig món a la recerca de suports per a laindependència del seu país, que va proclamar la República Catalana? L’anyen què una part del poble de Catalunya ha pogut expressar la sevaopinió sobre la llibertat del seu país –la part que el partit del'Honorable president Montilla no ha pogut impedir-, què se suposa que hauria votat el president Macià? Breu: sila idea de pàtria de Francesc Macià es basava en els valors ètics delrepublicanisme i en el seu nacionalisme cívic, en quin costat del president Montilla es trobaria, a la seva dreta o al seu davant, enfrontant-s’hi?

Del president Macià al president Montilla avui només s’hi interposa un senzill tros de paper, petit i ben clar, que porta escrit Sí a l’estat català. Per això aquesta papereta fa que del president Macià al president Montilla hi vagi un abisme. L’abisme de la llibertat.