El
dia 13 de desembre passarà a formar part de la nostra història, perquè
la gent d’Osona n’hem estat els protagonistes indiscutibles. Un 41,1%
de la població hem dut a terme un exercici pràctic de democràcia
directa, sense més intermediaris que nosaltres mateixos, sense els
recursos públics que ens hauria d’haver facilitat legítimament un estat
i una Generalitat que, només en teoria, emparen i garanteixen els
nostres drets col·lectius.
Qui gosarà dir, a partir d’ara, que la
societat civil catalana no existeix? Qui s’atrevirà a qüestionar la
validesa del procés que ha nascut i protagonitzat el poble mateix, amb
plenes garanties de fiabilitat, per molt que els repatanis de sempre hi
vulguin veure pegues? Abans que res, moltes gràcies als més de 2.000
voluntaris d’Osona Decideix, per fer-ho possible!
Som conscients que les 167 consultes
municipals d’aquest diumenge de santa Llúcia sacsegen tot l’escenari
polític en què ens hem mogut fins ara. El poble s’ha pronunciat, i amb
els seus vots afirmatius en un 97,8% ha posat punt final a l’etapa
estatutària, deixa enrere un marc legal inútil, que només serveix per
posar traves a la voluntat popular. Si estem d’acord que en una
democràcia la sobirania rau en el poble, el d’Osona ja s’ha manifestat
i ara s’imposa respectar la seva voluntat. Cap tribunal, cap partit
polític ni cap organisme institucional està per damunt d’aquesta
voluntat, sinó a la inversa. Totes aquestes institucions només tenen
raó de ser si serveixen a la comunitat. Sentirem, és clar, molts cants
de sirena que miraran d’enverinar el debat, llevar-li la legitimitat
democràtica o atemorir el personal. No les hem d’escoltar, aquestes
veus. Massa que les hem sentides!
El 13 de desembre ha estat la resposta
a l’abstenció electoral massiva, a la frustració i al desànim que ens
ha generat la classe política actual, a la baixa qualitat democràtica
d’un sistema que no vol regenerar-se, a uns representants mediocres i
porucs que cada vegada ens representen menys, a una Espanya que ens vol
sotmesos com en els darrers 350 anys, que no progressa adequadament,
atrapada en prejudicis seculars. La nostra resposta és la il·lusió
col·lectiva per projectar-nos cap a un futur engrescador de llibertat
que ens mereixem, igual com tots els altres pobles del món.
Nosaltres no tenim por de deixar votar
els nous catalans i gràcies a l’esperit d’Arenys hem iniciat una nova
via que pot servir de model per a altres nacions sense estat d’Europa i
del món. Qui ens pot acusar de ser poc internacionalistes? L’interès de
tants mitjans informatius europeus pel nostre procediment democràtic
hauria de fer callar els pesats i acomplexats de sempre. Som catalans
del segle XXI; no portem barretina, però tampoc reneguem de les nostres
tradicions ancestrals.
Felicitem-nos tots plegats, i agraïm la
presència de les personalitats de tots els àmbits que ens han visitat,
somrients i expectants, respectuosos d’assistir a aquesta manifestació
espontània d’afirmació popular catalana. Els ressentits, que n’hi ha,
els espanyolistes, que també, han pogut triar entre quedar-se a casa a
covar la rancúnia (oi, que cou, Jaume Collell, Josep Colomer?) o votar
que “no estan d’acord que Catalunya esdevingui un Estat de Dret
independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea”. Mal que
els pesi, l’alliberament nacional de Catalunya ha fet el primer pas, i
hem d’esperar que la nostra integritat faci reaccionar els partits
nacionalistes temorencs. Si no ho fan, Reagrupament els prendrà el
relleu l’any que ve, a les eleccions al Parlament. Ja es veurà…
Imma. Moltes felicitats,habeis conseguido ser un ejemplo a seguir. Un emigrante por la autodeterminación de nuestro Pais.