|
|
Articles d'Opinió - Estratègia
|
|
|
Reagrupament vol dir aplegament? (19) : Les consultes |
|
|
|
|
| Isidre Palmada |
| Associat a Reagrupament |
Valorar les consultes és imprescindible si volem comprendre l’abast i
els límits. Haig de dir, en primer lloc, que les consultes, elles
mateixes, no portaran a la independència. S’hi arribarà després de les
eleccions i necessitarem la Generalitat, amb tot el seu poder, per a
resoldre-la correctament.
Per tant, la gran batalla està en la formació de la candidatura independentista. Una candidatura d’ampli espectre representant i representada per tota la societat civil. Així, si algú pregunta: I després, què? Doncs, després de les consultes, hi ha eleccions.
Les consultes són els graons necessaris. Car els catalans:1.-Hem de despertar-nos sociològicament. 2.- Hem de posar accents i prioritats polítiques. 3.- Hem de comptar-nos. 4.-Hem de fer musculatura i hem d’aprendre i créixer. Les consultes són la “llarga marxa” independentista (i no maoista).
Les consultes destaquen entre els catalans el tema que els partits reformistes posposen en els seus discursos: Vols la independència? Les consultes posen la qüestió tot i fent de la independència una pregunta quotidiana, una qüestió versemblant i de conversa diària.
Les consultes recompten quantitativament als interpel·lats (els 200.000 que varen votar, anant fins l’urna i els 100.000 que varen votar, quedant-se a casa, donant un no militant a la pregunta i varen preferir de no votar. Això és, una participació d’un 43% de la població: 29% de presents i un 14% d’absents).
Les consultes recompten qualitativament la incidència del missatge en franges de viles i ciutats: Les petites, amb el fàcil boca orella; les mitjanes amb un voluntariat compromès i eficient, però limitat de recursos, de planificació, de diners i amb grans dificultats per abastar una població cada dia més atomitzada, poc associada i amb objectius i interessos molt particulars, la qual cosa posa en el mapa de la comunicació grans llacunes, impossibles d’arribar-hi únicament amb els mitjans utilitzats. Les grans ciutats exigeixen una planificació i una infrastructura experta i ben dotada (econòmicament, amb empreses de distribució, etc.) que escapen d’una simple campanya de voluntaris, per més compromesos i eficients que siguin.
Finalment les consultes evidencien la importància dels mitjans de comunicació en la creació d’opinió i valors. La premsa de paper, la ràdio, la televisió han acompanyat poc al missatge, fins i tot l’han amagat, l’han contornejat i l’han atacat. Internet ha estat l’eina de divulgació i el millor instrument a favor de la iniciativa i dels voluntaris.
En contra la teoria de la desafecció, les consultes han despertat homes i dones que no militaven. Ara són les 15.000 persones de la consulta del 13 de desembre. Però encara seran molts més. Tots aposten decididament i amb sinceritat per la independència. Es comprometen malgrat els reconeguin i es signifiquin entre els seus conciutadans. Posen hores familiars, hores de treball, diners, eines per la iniciativa. Són de tota condició social, laboral, edat, etc. Amb un alt sentit ètic i ciutadà. Les nacions són els patriotes. La nostra nació són els voluntaris i els votants. Avorreixen la instrumentalització de la independència, condemnen qui despunta per a destacar i al partit que escombra cap a casa. Entre els voluntaris hi ha, més aviat, la sensació de no fer prou encara, de no lliurar-se suficientment a la iniciativa, hi ha una forta motivació i una identificació profunda amb la tasca a realitzar.
Malgrat que els partits reformistes, els seus mitjans de comunicació i els molts opinadors que els adulen hagin volgut fer fracassar les consultes del dia 13 de desembre, el fort convenciment dels voluntaris ha aguantat l’envestida de la primera crítica. Els reformistes saben que no poden lluitar contra l’empenta i el goig. Cerquen el desànim i desvaloren i desmereixen la feina i la consulta. El mateix Montilla no s’avergonyia de caracteritzar-la de costellada independentista. Tanmateix tots ells saben que les consultes han estat transversals i la resposta ha estat més àmplia i ben rebuda que allò que els nombres indiquen. En un escenari de debò, amb una campanya rigorosa i un resultat vinculant, el referèndum, amb la mateixa pregunta, hauria tingut un ressò molt més espectacular i transcendent. Fer-se el fort des del poder i des dels diners no honra. Goliat un dia va sucumbir i amb armes més dèbils.
Les properes consultes tindran també el doble registre de consultes locals i d’àmbit comarcal i s’analitzaran conjuntament a nivell nacional. Tanmateix si la lectura dels resultats s’ha de fer com s’ha fet a la primera tongada de consultes, aleshores les noves no poden deixar-se únicament i sense cap suport, a la iniciativa del voluntariat perquè seria d’una gran ingenuïtat política (com ho ha estat aquesta). Cal doncs una certa direcció i una clara aportació logística, de recursos i mitjans des d’una seu nacional. Perquè ho exigeix la consolidació del moviment; ho exigeix les valoracions posteriors; ho exigeix el procés de conscienciació que tots anem comprenent; ho exigeix tècnicament l’abast de la consulta en les ciutats mitjanes i grans.
Cal continuar les consultes, cal estendre-les a tot el territori. Perquè són alhora un combat i una conscienciació; perquè són alhora un desafiament entre les militàncies, la direcció i els programes; perquè congrega i engresca cap a la independència; perquè prepara la candidatura unitària cara a les eleccions.
Cal que els voluntaris que han participat en la primera ronda de consultes s’impliquin en les noves. Hem de trobar-los el lloc on aportar experiència i il·lusió. Hem de fer que preparin iniciatives, taules rodones, documents i exposicions, filmografia etc que acompanyi les noves iniciatives. Cal agermanar en la lluita per l’alliberament. I fer que creixi i millori en cada confrontació i a cada iniciativa. El camí ara no el podem aturar ni malmenar. És una via oberta en l’ordenament jurídic espanyol, amb transcendència internacional, que tothom consent en considerar-la un test i l’expressió de la voluntat popular: els qui la sostenen, els qui l’ataquen, els qui la temem, els qui la contemplen críticament des d’àmbits internacionals i entre el poble militant i els que just es desperten. El “fenomen” engegat, nou, innovador i coherent té prou consistència política mundial com per esdevenir la clau, l’evidència, davant les democràcies europees i occidentals per a sostenir la independència d’una nació dins un estat amb lligams i confabulacions internacionals.
Els partits reformistes no poden lluitar contra la força de les consultes. Les seves armes: el menyspreu, la ignorància, la caricaturització, l’adjectivació de radicals, somiatruites, etc, el convertir l’ideal de les persones en càlcul i mercantilisme particular, etc, etc. són armes tronades, velles, gastades. L’independentisme n’està tip de sentir-les. Tanmateix criden per no plorar. No tenen altre programa que els vell peix al cove, ara amb un cove petit i foradat, i envegen l’engrescament, la jovialitat i el goig de les noves idees. El 13 de desembre esdevindrà històric, si mantenim ferms la nostra voluntat i el nostre objectiu. Perquè la principal virtut de la diada ha estat la d’iniciar el procés i amb un èxit que ningú esperava. Però hem de situar-la. L’estrena ha començat, encara no hi ha la victòria. El 13 de desembre ha demostrat que la independència és transversal, no fa por, és el desllorigador de l’empatx polític del reformisme i l’espanyolisme, la independència engresca prou com per fer sortir a votar tothom, malgrat molts se’n han adonat l’últim dia, els ha agafat a contratemps perquè ha estat difícil de fer-se significar i estendre bé el missatge, perquè no hem tingut cap suport institucional i la gent necessita que la televisió i els mitjans la sedueixin i la confortin. I a pesar de la migradesa de mitjans, solament amb amor i tossuderia els voluntaris han aconseguit que una simple pregunta esdevingui el centre del debat nacional, el centre de les converses i la carta de presentació internacional. Felicitats!
 |
|
|
|
Enquestes
|
