Diumenge es varen celebrar arreu de Catalunya 166 consultes sobiranistes, gràcies a la mobilització popular de milers de patriotes, que des dels seus pobles i ciutats n’han organitzat voluntàriament la logística, la seguretat, la difusió comunicativa, etc.
El resultat d’aquesta primera onada de
consultes permet fer una valoració molt positiva. Al costat de la dada
global de participació –que s’entesten a destacar com a poc rellevant
des de les tribunes unionistes–, tenim l’altíssima participació en
municipis com Berga i Banyoles, amb un 32%, o Vic, amb un 41%. I cal
destacar també el ressò internacional i l’àmplia victòria del sí, que
permeten ser optimistes respecte al creixement del projecte
independentista. Mentre els partits parlamentaris i els editorials dels
diaris supliquen a un tribunal foraster que no retalli gaire l’Estatut,
gent de totes les edats, orígens i confessions, demana la llibertat
d’una manera madura i responsable.
Del procés previ a aquestes consultes, també podem extreure’n diversos elements que no es poden obviar en la valoració.
En primer lloc, cal destacar la posició del PSC-PSOE –principal partit del govern– i de la cúpula d’ICV, que no han donat suport a les mocions que referendaven el suport a les consultes en els plens municipals. Els primers, negant-se a defensar el seu projecte espanyol i a fer campanya pel no; optant per negar la llibertat d’expressió i emparant-se en la legalitat espanyola, com la Falange. Els satèl·lits ecosocialistes, escudant-se un cop més en la via federalista, és a dir, enganyant la ciutadania, defensant un projecte polític que requereix una voluntat espanyola totalment inexistent.
En segon lloc, cal destacar la imatge encoratjadora dels actes de suport al sí. Emplaçats per les plataformes civils, hem vist representants de CiU, ERC, Reagrupament, les EPM i les CUP ajornant les seves diferències i demanant junts el sí a la llibertat. Quan Reagrupament ha apel·lat a la unitat dels independentistes de tot l’espectre ideològic, aquest plantejament ha estat rebatut amb demagògia i menyspreu, però en canvi aquests actes demostren que no som tan lluny de l’escenari anhelat d’unitat sobiranista.
De les hores immediatament posteriors a la celebració de les consultes, també hi ha esdeveniments que cal analitzar.
Respecte a les diferències entre diversos col·lectius organitzadors, des de Reagrupament es vol expressar el profund malestar que ens ha generat. Sense necessitat d’entrar en el fons de la discussió, cal assenyalar que aquestes picabaralles són una falta de respecte per als voluntaris que han treballat aferrissadament per assolir l’èxit del 13-D. Les disputes només serveixen per donar carnassa als unionistes, que no han trigat a magnificar-les per evocar el vell fantasma del caïnisme independentista.
El 14-D també ens va deixar una imatge decebedora que cal retenir en la memòria: l’anunci de CiU i ERC de no donar suport a la Iniciativa Legislativa Popular, presentada per Carles Móra, demanant una consulta nacional vinculant. Aquesta posició suscita algunes preguntes:
Per quins set sous partits d’obediència nacional donen suport a les consultes sobiranistes però es neguen a recolzar una consulta a tot el Principat, des del Parlament? Consultes sí, ILP no? Per què el dret a decidir no és un element clau a l’hora de bastir projectes polítics i conformar majories governamentals al nostre país? És compatible donar suport a la llibertat diumenge i pactar dilluns amb els que promouen l’espoli i la submissió política del nostre país? Es pot demanar el sí a la independència un dia, per defensar un Estatut que suposa congelar l’autogovern l’endemà? Una cosa tan transcendent com l’aposta per construir un Estat propi pot ser un tema secundari o tractat amb ambigüitat pels nostres màxims representants?
La mobilització popular de les desenes de milers de ciutadans que diumenge van anar a votar i dels milers de voluntaris que van organitzar les consultes, demostra que hi ha molts catalans que tenen una resposta clara a aquestes preguntes. Però tenen representació política aquests ciutadans?
Les consultes han estat un pas endavant; tant de bo l’èxit de les properes sigui encara més gran. Suposen una fita històrica, impensable fa quinze o vint anys. Però molts seguim amb la sensació que el debat polític a les institucions és un altre, molt semblant al de fa quinze o vint anys, precisament.
El president de la Generalitat va dir dilluns que la voluntat dels catalans s’expressa en les eleccions i que les consultes no tenen cap valor democràtic. Des de la nostra profunda discrepància, li hem de dir que seguirem donant suport a les consultes, però que no pateixi, que no ens n’oblidem, de les eleccions.
No entenc a la gent que diu que el referèndum ha fracassat. És veritat que m'hagués agradat que la participació hagués estat més alta, però un 30% ha votat que sí, això vol dir que gairebé un de cada tres vol la independència, sempre i quant la participació fos del 100%, cosa que no ha passat mai ni consultes ni eleccions anteriors, tot i les campanyes i publicitat, de fet no arriben ni al 60%.
Si és fes un referèndum vinculant amb el 60% de participació, sortiria un 50% a favor del sí, suposant que la gent que no ha votat, votes que no (cosa molt poc probable). I això la gent que diu que el referèndum ha fracassat ho sap; i qui se'ls creu són persones poc intel·ligents.