Autor: Jaume López Font: Tribuna Catalana
"Potser a Catalunya, a diferència del que passa a Suïssa i a d'altres països, no ens consideren als ciutadans prou madurs per tenir iniciatives “no tutelades” des del Parlament (és a dir, des dels partits). O potser es mira massa cap a Madrid i massa poc cap a Europa, on existeixen referèndums abrogatius per derogar lleis que la ciutadania no aprovi (i que podrien ser, en tot cas, no vinculants). I tampoc es mira cap a Estats Units, on es poden proposar mecanismes de “recall” (referèndum de revocació) per fer fora del càrrec a qui ha perdut la confiança de l'electorat abans de les eleccions, i dels que tampoc parla la llei. Hi ha molt camí per fer a Catalunya en l'aprofundiment democràtic, i la culpa de no avançar més no sempre la té Madrid." |
|
"I
és que la independència, a banda que és infinitament més senzilla que
el grotesc Estatut d'Autonomia que tenim, no ha de passar per
l'adreçador involucionista espanyol. Per a ser independents només
necessitem 68 diputats dels 135 que té el Parlament de Catalunya. Només
68. Això significa que ara mateix, si volguéssim, ja podríem ser un
Estat independent, atès que CiU i Esquerra en sumen 69. Només falta, per
tant, que aquests partits llencin a la paperera aquell text que parla
de la sobirania l'any 3000 i que en les properes eleccions imitin
Reagrupament i es presentin amb un programa que inclogui la immediata
declaració d'independència. A partir d'aquí, l'únic que hauran de fer
tots tres serà proclamar-la unilateralment. Així de fàcil. I així de
difícil per a qui en parla molt però no la vol."
|
|
 "Amb tot, tan sols hi ha una realitat: han passat 9 anys i
ens hem trobat amb els mateixos problemes. Continuem tenint els
mateixos dèficits que llavors. No seria més productiu que [els polítics] pensessin com
solucionar-los (que per això hi són i cobren un molt bon sou) en lloc
d’intentar treure’n rèdit electoral? Quan deixaran les seves estúpides
trifulgues de banda?"
Després de la nevada d’ahir [8 de març], un dels comentaris més estesos era el següent: "Sort que avui ha fet sol, que si continués fent mal temps, vés a saber com estaríem!". Doncs sí. Si amb un dia de neu ha ocorregut tot això,
millor no pensar què hauria passat si el mal temps s’hagués mantingut
un dia més. De mica en mica, s’intenta recuperar la normalitat.
|
|
 Autor: Salvador Cardús
Font: AVUI
"No cal dir que tots els que tenen esquerdes faran els
impossibles per desvertebrar qualsevol moviment independentista de fons
que pugui obrir més la bretxa i els resti possibilitats. Sentirem
acusacions de populisme per part dels qui de la política n’han fet un
mal espectacle, i amenaçaran amb els perills d’una futura inestabilitat
parlamentària els mateixos que del tripartit n’han fet unes muntanyes
russes. Però la veritable inestabilitat de la política catalana, la
veritable esquerda que fa trontollar els partits, és la renúncia
nacional. El temps en què la pesca electoral era més gran amb la màxima
ambigüitat s’ha acabat. Ara és l’hora dels més ambiciosos, dels que
ofereixin horitzons clars i dels que garanteixin compromisos arriscats.
I el dilema, en tot cas, és entre la inestabilitat dels que arrisquen
per anar endavant, o la inestabilitat dels que es resignen a una més
gran desafecció"
|
|
Autor: Vicent Partal
Font: Vilaweb
"Crec que la vida privada de la gent ha de restar al marge de la
informació política, i així ho ha cregut la majoria de la professió
d'aquest país durant dècades."
Les
pròximes eleccions seran molt importants. Hi ha molt de nerviosisme i
ja fa temps que s'observa un cert joc brut molt desagradable que ahir
va manifestar-se de ple amb un correu falsificat que presagia uns mesos
poc elegants.
|
|
Autor: Jordi Palmer
Font: AVUI
Vet aquí el cas de l’Àngels Monera, veïna de Barcelona a qui van aigualir el seu viatge a l’Alguer uns agents de la Guàrdia Civil de l’aeroport de Girona. Tot plegat, per un pot de laca i un altre cas d’incompetència lingüística.
Resulta que tal com admeten els dos agents de l’autoritat, aquests no entenen el català i per això demanen als ciutadans que s’expressin en castellà. Però com se sol dir, contra el vicio de pedir, la virtud de no dar, i l’Àngels Monera va considerar que no tenia per què canviar d’idioma. Som a Catalunya i resulta que hi ha dues llengües oficials, però triar lliurement la que vols pot ser motiu per ser acusat de falta de respecte a l’autoritat.
|
|
Autora: Sílvia Barroso
Font: AVUI
Les enquestes són demolidores: els
ciutadans se senten cada dia més lluny de la política... o dels
polítics. Aquesta tossuderia de les dades desespera els que manen i els
que aspiren a fer-ho, i es passen el dia pensant què poden fer per
capgirar la situació, una amenaça per a la democràcia i per al seu
futur.
De resultes d’aquesta anàlisi constant, conclouen
que tenen problemes de comunicació. I un cop tenen la conclusió, no fan
res. O sí: continuen oferint espectacles com l’actual baralla per la
llei electoral, que torna a demostrar que només els preocupa
perpetuar-se sense entendre que per seguir han de convèncer.
|
|
|
<< Inici < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent > Final >>
|
| Resultats 1 - 7 de 271 |
Veure