Fa cosa d'una setmana llegia l'article que va
publicar la companya Montserrat Carbó al web d'RCat. Parlava sobre
quina llengua era la que utilitzaven els alumnes d'una escola
concertada, concretament a Sabadell. Les conclusions que s'extrauen del
seu article no poden ser més desoladores: els alumnes (i una bona part
del jovent) utilitza el català com a llengua per a l'educació però no
per a les relacions socials, en què utilitzen el castellà. Com diu la
Montse, deu ser que el castellà és més 'guai'.
I això em va fer reflexionar: per què
bona part dels joves de, sobretot, Barcelona i la seva àrea
metropolitana utilitzen el castellà en lloc del català? Realment el
castellà és una llengua 'guai' i el català una llengua d'estranys
insociables?
Som en una escola concertada situada al centre de Sabadell, a l’edifici on s’imparteixen els Batxillerats. És l’hora d’esbarjo. Els nois i noies surten de les aules desembolicant els entrepans mentre baixen les escales per accedir al pati. És dilluns i tots tenen ganes de comentar amb els amics com ha anat el cap de setmana. No cal que m’hi fixi gaire: està clar que la llengua més utilitzada en les converses que es van sentint és el castellà, tot i que aproximadament la meitat dels 200 alumnes matriculats provenen de famílies catalanoparlants.
Una trentena de senadors de
Madrid han presentat una proposta perquè es pugui parlar en català
al Senat de Madrid. Es tracta d’una proposta de modificació del Reglament
presentada per senadors nacionalistes (ERC, CiU, BNG, PNB) i un del
PSC. Per tal d’evitar que llengües diferents del castellà fossin
emprades habitualment al Senat, es va consentir que es poguessin utilitzar
en àmbits restringits, com ara la Comissió de les Comunitats Autònomes.
Fins i tot, davant la irreverència mostrada pel Diputat Tardà, d’ERC,
que gosava provocar ses senyories a Madrid parlant-los en català, es
va aconseguir que es poguessin iniciar les intervencions en català
si immediatament es traduïen al castellà.
Les campanyes que es fan des del Govern de la Generalitat per
aconseguir que les persones nouvingudes parlin català topen de cara amb
el mur de la realitat: hi ha un gruix molt important de persones que fa
dècades que són aquí i que no utilitzen la llengua pròpia de Catalunya.
Una de les coses que em fascina més de Joan Solà és la seva plena
dedicació al llenguatge. Al llenguatge que és el cim més alt de la
creació de l’esperit humà. Per tant, la dedicació de Joan Solà al cim
més alt de la creació de l’esperit humà. I això l’ha configurat amb una
riquesa interior, impossible d’exhaurir i impossible d’escatir.
Veure l'article
