"A la tardor hi ha eleccions i només Reagrupament ha fet una proposta per trencar aquest cercle viciós: prohibir als bancs que donin préstecs als partits. A algú li pot estranyar que Reagrupament sigui objecte de crítiques per la majoria de mitjans de comunicació? Quin mitjà de comunicació no rep finançament de les institucions?"

Una de les formes de finançar-se que tenen els partits de la partitocràcia és mitjançant els bancs. Els partits texeixen una xarxa clientelar que costa molt de mantenir. Haurien de finançar-se amb les aportacions de militants, però no és així. Per una part creen unes fundacions amb activitats sovint estranyes i que reben sucoses subvencions. De l’altra  demanen préstecs als bancs per a finançar unes activitats excessives. Amb aquests recursos mantenen periòdics (en paper o digitals) i opinadors que repeteixen consignes o amaguen fets com el seu propi finançament. Quan cal llencen tot plegat contra aquell que pot fer perillar aquest sistema gairebé mafiós.

"L'alternativa a la independència és continuar lligats a una Espanya, que només ens vol per pagar, i no tenim ni tan sols el dret al tracte que tenen la resta de comunitats autònomes. Per això, l'única opció vàlida per a les pròximes eleccions al Parlament serà votar opcions independentistes reals, no independentistes de míting, que aquests ja els tenim al poder, i ja hem vist com obliden l'objectiu principal quan arriben al poder."

Als grans mitjans de difusió que s'editen a Catalunya, no paren d'esmentar la greu desafecció política que els catalans demostren tenir a les enquestes que periòdicament van publicant. Fins al punt que en el moment de la més gran crisi econòmica dels últims 70 anys, i amb tots els problemes que les famílies catalanes tenen, surt en segona posició com a problema més preocupant: "els polítics".

Com un gos afamat davant d’un tros de pa, brut i desesperat, el Partit Popular comença a mostrar el seu neguit per omplir-se la panxa i cercar un possible pacte per entrar a menjar a la Generalitat.

La cursa electoral no ha començat però els partits polítics ja estiren i comencen un progressiu escalfament. El PP que ja mou la cua i pretén festejar amb Convergència i Unió es pregunta si CiU convocarà un referèndum per la independència si Artur Mas arriba a ser president. El PP vol sucar pa però hi ha quelcom que no pot tolerar.

Ho hem provat tot per ser lliures: les guerres, les monarquies, les repúbliques. I no ens n'hem sortit. Ara, entrat el segle XXI, el darrer intent és l’independentisme tranquil, com el nostre, com el de milers de ciutadans que aquest diumenge aniran a votar, democràticament, amb tota la coacció que és capaç de generar l’amo del món: els mitjans de comunicació, que han decidit menysprear les consultes fetes amb tranquil·litat, i amb milers d’hores de ciutadans demòcrates, elegants, amb joc net.