"L'alternativa a la independència és continuar lligats a una Espanya, que només ens vol per pagar, i no tenim ni tan sols el dret al tracte que tenen la resta de comunitats autònomes. Per això, l'única opció vàlida per a les pròximes eleccions al Parlament serà votar opcions independentistes reals, no independentistes de míting, que aquests ja els tenim al poder, i ja hem vist com obliden l'objectiu principal quan arriben al poder."
Als grans
mitjans de difusió que s'editen a Catalunya, no paren d'esmentar la
greu desafecció política que els catalans demostren tenir a les
enquestes que periòdicament van publicant. Fins al punt que en el
moment de la més gran crisi econòmica dels últims 70 anys, i amb tots
els problemes que les famílies catalanes tenen, surt en segona posició
com a problema més preocupant: "els polítics".
Nota prèvia: Carles Bonaventura va enviar ahir aquest article a la publicació digital e-notícies, on publicava periòdicament. Li van dir que no s'hi publicaria i van aprofitar per comunicar-li que la seva col·laboració s'havia acabat pel fet de ser membre de Reagrupament. Us oferim, doncs, l'article que e-notícies ha vetat.
És cert que a vegades la realitat supera la ficció, però en altres ocasions alguns poders, amagats o no, pretenen, amb males arts, que la ficció substitueixi la realitat. Això és el que s’intenta fer amb Reagrupament, magnificant crisis, escampant xafarderies o simplement manipulant les coses. Tot plegat per intentar crear un estat d’opinió contrari al projecte independentista que en menys temps ha aconseguit aplegar més complicitats.
Durant els últims quatre anys va ser interventora interina de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Fa dues setmanes, el govern municipal li va comunicar que ja no ho era. Des del seu càrrec coneixia molt bé el que passava a dins de l'Ajuntament. Es diu Maite Carol i va parlar en exclusiva a TV3 aquest dijous.
Com un gos afamat davant d’un tros de pa, brut i desesperat, el Partit Popular comença a mostrar el seu neguit per omplir-se la panxa i cercar un possible pacte per entrar a menjar a la Generalitat.
La cursa electoral no ha començat però els partits polítics ja estiren i comencen un progressiu escalfament. El PP que ja mou la cua i pretén festejar amb Convergència i Unió es pregunta si CiU convocarà un referèndum per la independència si Artur Mas arriba a ser president. El PP vol sucar pa però hi ha quelcom que no pot tolerar.
"Els dos partits que més fan per ignorar
o menystenir aquestes consultes, el PSC i el PP, van aconseguir a les
últimes eleccions al Parlament de Catalunya el 26% i el 10 % de vots
respectivament. Certament no són el mateix unes eleccions que un
referèndum, però a banda que per simple educació cap proposta no hauria
de ser menystinguda, si aquests partits afirmen que els referèndums no
interessen la ciutadania, haurem de concloure que les seves propostes
tampoc."
Carles Serra Pagès té 48 anys, viu a Sant Pere de Ribes i és doctor en medicina, especialista en immunologia. El coordinador comarcal de Reagrupament va treballar vuit anys com a investigador a Harvard i ara ho fa a l'Hospital Clínic de Barcelona com a immunòleg dedicat al transplantament i com a professot associat a la Universitat de Barcelona. No ha estat mai militant de cap partit però sí interessat en el que passa al seu país.
"Únicament
Reagrupament pot engrescar aquest centre social i aplegar el conjunt
de l’independentisme. Reagrupament ha d’impulsar una Candidatura
d’Ampli Espectre. Una proposta amb els comptes clars. Que expliqui
a la ciutadania, d’una manera clara i evident, què vol fer si guanya
i què farà si no. Reagrupament ha d’imposar la seva autoritat amb
fets i organització perquè té estructura i militància territorial."
La vicepresidenta de Reagrupament, Rut Carandell, va expressar aquest dijous que Reagrupament és una associació amb "voluntat d'acció política per a transformar la realitat". Per això "els catalans hem de passar a l'acció -continua Carandell- i fer una revolució tranquil·la amb la qual conquerir la nostra llibertat". La dirigent de Reagrupament va explicar que, a les properes eleccions, hi haurà una papereta amb el Sí a la independència, que serà la de la candidatura transversal que està impulsant Reagrupament: "el referèndum vinculant i amb totes les garanties serà convocat per José Montilla en firmar la convocatòria d'eleccions del 2010".
Ho hem provat tot per ser lliures: les guerres, les monarquies, les repúbliques. I no ens n'hem sortit.Ara, entrat el segle XXI, el darrer intent és l’independentisme tranquil, com el nostre, com el de milers de ciutadans que aquest diumenge aniran a votar, democràticament, amb tota la coacció que és capaç de generar l’amo del món: els mitjans de comunicació, que han decidit menysprear les consultes fetes amb tranquil·litat, i amb milers d’hores de ciutadans demòcrates, elegants, amb joc net.
L’any passat, va fer 50 anys, que el periodista Ramon Barnils
va començar a escriure, i ho va fer des d'una perspectiva inequívocament
brillant i alhora des d'una ferotge independència dels poders, fossin
on fossin, i representessin el que representessin.
Fa cosa d'una setmana llegia l'article que va
publicar la companya Montserrat Carbó al web d'RCat. Parlava sobre
quina llengua era la que utilitzaven els alumnes d'una escola
concertada, concretament a Sabadell. Les conclusions que s'extrauen del
seu article no poden ser més desoladores: els alumnes (i una bona part
del jovent) utilitza el català com a llengua per a l'educació però no
per a les relacions socials, en què utilitzen el castellà. Com diu la
Montse, deu ser que el castellà és més 'guai'.
I això em va fer reflexionar: per què
bona part dels joves de, sobretot, Barcelona i la seva àrea
metropolitana utilitzen el castellà en lloc del català? Realment el
castellà és una llengua 'guai' i el català una llengua d'estranys
insociables?
.jpg)
Veure
