|
|
Podeu accedir al text "Organitzant el nostre futur lliure" i la resta de documents de la segona Assemblea Nacional clicant aquí. Inscriu-te a l'assemblea clicant aquí.
|
|
|
|
| Quim Torra |
| Associat a Reagrupament |
Autor: Quim Torra
Font: El Singular Digital
"Fa
tres anys, amb el govern Maragall es va evidenciar el fracàs del
tripartit “polític”; ara s’ha constatat el fracàs encara més monumental
del tripartit “gestor” del president Montilla. Ni política, ni gestió.
En conseqüència, què queda?
Res. L’únic aspecte positiu dels tripartits 1 i 2 és que fan inviable
un tripartit 3 per la senzilla raó que ja no hi ha res més on poder
fracassar. És d’agrair. Amb la seva immolació ens permet als ciutadans
no haver de perdre massa el temps amb el dubte de què prioritzar: si
fer fora el tripartit o si avançar vers l’organització en llibertat del
nostre país. El tripartit és un cadàver estès sobre la neu, talment com
varen trobar Robert Walser el dia de Nadal a les muntanyes de
l´Appenzell. Foll, va suïcidar-se. Per tant, senyors, ja tenim via
lliure per plantejar l’autèntic dilema: ser o no ser, aquesta sí és la
qüestió."
|
 Per gentilesa de l'editorial A Contravent, us oferim a continuació el capítol 17 del llibre de Francesc Orteu "Carretero. Retrat d'un metge que fa política".
Serà presentat dilluns que ve, 15 de març, a dos
quarts de 8 del vespre a la Facultat de Comunicació Blanquerna (carrer
Valldonzella, 23 Barcelona).
El llibre és el número 5 de la col·lecció "Vela de ganivet", que compta entre els títols anteriors amb els següents; El nostre heroi Josep Pla d'Enric Vila, Viatge de noces de Salvador Sostres, Per una literatura anticapitalista d'Abel Cutillas i Dapne abans de l'alba d'Hèctor Bofill. Estarà a la venda a les llibreries a partir del proper dia 16.
|
|
|
|
| Jordi Vàzquez |
| Associat a Reagrupament |
"A la tardor hi ha eleccions i només Reagrupament ha fet una proposta
per trencar aquest cercle viciós: prohibir als bancs que donin préstecs
als partits. A algú li pot estranyar que Reagrupament sigui objecte de
crítiques per la majoria de mitjans de comunicació? Quin mitjà de
comunicació no rep finançament de les institucions?"
Una de les formes de finançar-se que tenen els partits de la
partitocràcia és mitjançant els bancs. Els partits texeixen una xarxa
clientelar que costa molt de mantenir. Haurien de finançar-se amb les
aportacions de militants, però no és així. Per una part creen unes
fundacions amb activitats sovint estranyes i que reben sucoses
subvencions. De l’altra demanen préstecs als bancs per a finançar unes
activitats excessives. Amb aquests recursos mantenen periòdics (en
paper o digitals) i opinadors que repeteixen consignes o amaguen fets
com el seu propi finançament. Quan cal llencen tot plegat contra aquell
que pot fer perillar aquest sistema gairebé mafiós.
|
|
|
|
| Isidre Palmada |
| Associat a Reagrupament |
Joan Laporta diu que
valora la seva incorporació al món polític. Rumia els primers
papers dins l’independentisme, tot i que ningú no s’estranyaria que
optés per anar amb el reformisme (CiU o ERC). No cal dir que l’acceptarien
amb els braços oberts. L’espectacle i la política no són
móns tan separats. De fet, molts polítics no són professionals i
provenen de la universitat, l’empresa, la medicina, etc. Laporta
té experiència i capacitat per afrontar el repte, si és allò que
el sedueix.
Amb 41 anys, Laporta
es va posar davant del Futbol Club Barcelona i sis anys després, ha
donat al club els millors èxits, la millor presentació, l’ha fet
“més que un club” a nivell mundial, l’ha endreçat de “boixos
nois” i de violència i li ha donat uns nous objectius solidaris i
patriòtics.
|
|
|
|
| Esther Ponsa |
| Associada a Reagrupament |
"Deixem-nos de punyetes,
ni els uns ni els altres estan per la feina que toca. Quan el país
s’està mobilitzant de forma molt clara per tenir unes consultes populars
per la independència, sense mitjans econòmics ni mediàtics, sense
cares campanyes electorals que les facin visibles, quan la suma dels
resultats d’aquestes consultes, casualment, en la majoria de pobles
correspon a la suma de vots obtinguts en altres eleccions per CIU, ERC
i les CUP o els independents, tothom es fa l’orni i permet que, tot
plegat, una vegada més, quedi en mans d’Espanya. Que s’han begut
l’enteniment?
Com diu el president
de Reagrupament, "els catalans només podem decidir sobre la nostra
independència", ni tan sols ens permetran votar-la, atès que dependrà
d’Espanya, així és que encarem-nos cap a la Declaració Unilateral
d’Independència, feta des del nostre Parlament, Reagrupament és
l’eina que ens hi portarà."
|
|
Autor: Jaume López Font: Tribuna Catalana
"Potser a Catalunya, a diferència del que passa a Suïssa i a d'altres països, no ens consideren als ciutadans prou madurs per tenir iniciatives “no tutelades” des del Parlament (és a dir, des dels partits). O potser es mira massa cap a Madrid i massa poc cap a Europa, on existeixen referèndums abrogatius per derogar lleis que la ciutadania no aprovi (i que podrien ser, en tot cas, no vinculants). I tampoc es mira cap a Estats Units, on es poden proposar mecanismes de “recall” (referèndum de revocació) per fer fora del càrrec a qui ha perdut la confiança de l'electorat abans de les eleccions, i dels que tampoc parla la llei. Hi ha molt camí per fer a Catalunya en l'aprofundiment democràtic, i la culpa de no avançar més no sempre la té Madrid." |
|
"I
és que la independència, a banda que és infinitament més senzilla que
el grotesc Estatut d'Autonomia que tenim, no ha de passar per
l'adreçador involucionista espanyol. Per a ser independents només
necessitem 68 diputats dels 135 que té el Parlament de Catalunya. Només
68. Això significa que ara mateix, si volguéssim, ja podríem ser un
Estat independent, atès que CiU i Esquerra en sumen 69. Només falta, per
tant, que aquests partits llencin a la paperera aquell text que parla
de la sobirania l'any 3000 i que en les properes eleccions imitin
Reagrupament i es presentin amb un programa que inclogui la immediata
declaració d'independència. A partir d'aquí, l'únic que hauran de fer
tots tres serà proclamar-la unilateralment. Així de fàcil. I així de
difícil per a qui en parla molt però no la vol."
|
|
 (Peralta de Alcofea, 10-03-2010)
L'Ajuntament de Peralta de Alcofea, a través de la seva alcaldessa, Obdulia Gràcia, ha presentat una querella criminal contra el bisbe de Lleida, Monsenyor Joan Piris, per la qual es pot arribar a imposar a Piris una pena de fins a 6 anys de presó, per la presumpta apropiació indeguda de béns que consideren pertanyents a parròquies del Bisbat d'Osca.
Demanen que la Guàrdia Civil efectuï el segrest de les obres
La
querella demana al jutge que ordeni al Grup de Patrimoni Històric de la
Guàrdia Civil l'immediat segrest de la taula de Sant Pere i Crucifixió
(de Peralta de Alcofea [del segle XV]), que es troba al Museu de
Lleida, i la façana romànica de l'església de Sant Martí, procedent de
la d'El Tormillo -nucli de Peralta.
|
|
 "Amb tot, tan sols hi ha una realitat: han passat 9 anys i
ens hem trobat amb els mateixos problemes. Continuem tenint els
mateixos dèficits que llavors. No seria més productiu que [els polítics] pensessin com
solucionar-los (que per això hi són i cobren un molt bon sou) en lloc
d’intentar treure’n rèdit electoral? Quan deixaran les seves estúpides
trifulgues de banda?"
Després de la nevada d’ahir [8 de març], un dels comentaris més estesos era el següent: "Sort que avui ha fet sol, que si continués fent mal temps, vés a saber com estaríem!". Doncs sí. Si amb un dia de neu ha ocorregut tot això,
millor no pensar què hauria passat si el mal temps s’hagués mantingut
un dia més. De mica en mica, s’intenta recuperar la normalitat.
|
|
|
|
| Marc Cros |
| Associat a Reagrupament |
"Ara, al mes de març, ja estem en pre-campanya; el desgovern de Catalunya és també històric, i els tres perdedors que van fer president un espanyol ja han tirat la tovallola. El seu llegat nacional és nul, cap avenç, cap projecte de país, només poder pel poder. El paper de l’oposició també té delicte. La imatge de CiU d’aquests dies intentant salvar Espanya és dantesca. Recordo una màxima d’Eugeni Xammar que deia: “La dificultat d’Espanya és l’oportunitat de Catalunya”. CiU es pensa que tenir sentit d’estat -espanyol- els donarà rèdits, quan el que es respira és sentit d’Estat Català. Aquesta és la nostra oportunitat – potser sigui la darrera- i no la pensem perdre. Només pensem en guanyar."
|
|
 (Sant Jaume de Llierca, 6-03-2010)
Narcís Ribes, alcalde
de Montagut i Oix i membre de la Junta Nacional de Reagrupament, ha declarat aquest dissabte que el període
autonòmic es pot resumir dient que "mai no s’havia aconseguit tan poc
disposant de tanta força" en al·lusió directa a la majoria nacionalista
que està present al Parlament des de fa un munt d’anys. El que cal, segons Ribes, és aprofitar
el Parlament de Catalunya com l’instrument necessari per aconseguir
l’Estat lliure de Catalunya.
|
|
 |
|
| Salva Garcia |
| Associat a Reagruament |
|
|
| << Inici < Anterior 1 2 3 Següent > Final >>
| | Resultats 1 - 13 de 37 |
|
|
|
.jpg)
Veure