Bonaventura afirma que "amb el PP en el poder, l’executiu català ni trobarà l’encaix a Espanya, ni arribarà a cap pacte fiscal, ni els problemes se solucionaran dins el marc constitucional"

El primer número del butlletí de Reagrupament Independentista de l'any 2012 centra bona part de l'atenció en Europa en el moment present de greu crisi econòmica del nostre continent i, sobretot, el paper que des de Reagrupament considerem que correspondria a una Catalunya lliure. Un Estat català és una oportunitat no tan sols per als catalans sinó també per al conjunt d'Europa perquè com diu Francesc Banchs "els catalans estem compromesos dins d’aquesta Europa a cooperar, a aixecar aquelles economies dels països europeus que apostin pel camí que nosaltres apostem i això només ho podem fer sense intermediaris que ofeguin les nostres iniciatives i saquegin els nostres recursos."

L'article de portada, a càrrec del regidor a l'Ajuntament de Girona, Carles de Bonaventura, avalua la trajectòria i estratègia política de la nostra formació en els darrers mesos a la vista de la situació en què ara es troba el país. Bonaventura afirma que "ara s’està veient que l’autonomisme no és el camí, que l’autonomisme no té cap solució als actuals problemes del país" i destaca el fet que Reagrupament Independentista "disposa ara de més d’una cinquantena de regidors i va obtenir en les passades eleccions espanyoles representació al Congrés dels Diputats espanyol a través de la coalició amb ERC, un partit que, després del seu últim congrés està avançant en la bona direcció i està deixant enrere l’etapa del tripartit".

Així mateix, el regidor de Reagrupament expressa que, "si amb el PSOE al govern de l’Estat, Catalunya no va obtenir res de significatiu, amb el PP en el poder, l’executiu català ni trobarà l’encaix a Espanya, ni arribarà a cap pacte fiscal, ni els problemes se solucionaran dins el marc constitucional. Al contrari, quan des de Catalunya es demani almoina, quan es demani ajuda a Espanya, només es rebran garrotades, més persecució a la nostra identitat, més ofec econòmic i més retallades a un autogovern cada cop més limitat. Tot plegat demostrarà que, des de la submissió, des d’una relació de dependència, no hi ha acord possible amb Espanya; només ens podrem entendre amb Espanya quan els catalans disposem d’un estat propi i hi puguem negociar des d’una posició d’igualtat, no pas abans."

Per la seva banda, el professor d'història, Jaume Fernàndez, presenta un interessant article, "El retorn dels carolingis", on estableix un atractiu paral·lelisme entre l'Europa actual -amb el predomini de l'aliança fraco-alemanya-, i l'Europa carolíngia perquè "els territoris inclosos dins l’imperi carolingi arrepleguen el bo i millor de l’actual primera velocitat europea: Països Baixos, Luxemburg, Flandes, Àustria, Suïssa, Piemont, Llombardia, Vèneto, Toscana i Catalunya". No us perdeu la conclusió a què arriba Fernàndez fent gala dels seus amplis coneixements històrics.

Teresa Casals i Ramon Payàs expliquen el projecte de reconeixement al text històric de les homilies d'Organyà, en el marc d'un context d'agressions contra la llengua catalana que preveuen que s'incrementaran i "intentaran que el català no continuï essent un factor bàsic d’identitat ni de cohesió social, ni a Catalunya, ni als Països Catalans". Ricard Cabré reivindica la conveniència de la independència de Catalunya per al desenvolupament d'un territori com la vegueria del Penedès i Josep Sort, des de la seva secció habitual sobre independentisme al món, fa una comparativa entre la política internacional de dues nacions sense estat propi: Escòcia i Catalunya. Els resultats són aclaparadors.

Finalment, la secció de llibres recomanats proposa Octubre de Miquel Pairolí, un excel·lent clàssic que esdevé tot un plaer intel·lectual per a combatre uns temps en què "des de Catalunya s’atorguen premis literaris a neofalangistes que reivindiquen les bondats de la dictadura de Franco".