Jaume Fernàndez: "Solidaritat Catalana és el torpede més gran que ens han enviat fins ara"
Joan Carretero: "No deixarem de banda fins a l'últim dia la possibilitat de poder fer una coalició, ara bé això no vol dir la desaparició, l'absorció o la fusió"
Jaume Fernàndez "Solidaritat catalana és una resurrecció a l'estil frankenstein d'una coalició electoral de principis del segle XX"
Joan Carretero: "Hi ha gent que quinze dies enrere deia que la via a la independència no era la declaració unilateral"
Joan Carretero "Nosaltres mai no hem fet cap crida a gent de d'altres organitzacions"
Ahir a les 9 del vespre es va inaugurar oficialment el local electoral de Reagrupament a Lleida. Aproximadament un centenar d'associats varen omplir el local ubicat als baixos del número 106 del Gran Passeig de Ronda de Lleida. L'acte va començar amb la presentació de Francesc Morreres donant les gràcies als assistents per la seva presència i deixant constància que la seu electoral ha pogut esdevenir una realitat gràcies al temps i als esforços de molts reagrupats del Segrià. El presentador va destacar que aquest és el local que ha de ser el centre neuràlgic de la campanya de Reagrupament a la demarcació de Lleida i des d'on han de sortir les propostes i les accions encaminades a que Reagrupament obtingui el millor resultat possible en aquesta demarcació.
Parlament de Jaume Fernàndez
El cap de llista per Lleida, Jaume Fernàndez, va voler destacar la presència de tants associats en una estació de l’any complicada, en trobar-nos en ple mes d’agost, i ésser aquest el moment en que molts reagrupats han de treballar al camp, com per exemple, va dir, aquells que han de recollir en aquest moment la fruita dolça. En aquest sentit va remarcar que Reagrupament està formada per persones que no es guanyen la vida amb la política, ans al contrari, va aclarir, els que en formem part, ens hem de gratar la butxaca contínuament. En aquest sentit va titllar el moviment que encapçala Reagrupament, d’excepcional.
Fernàndez, també va comentar que el full de ruta que va fer públic Reagrupament fa ja uns quants anys, concretat en l’accés a la independència mitjançant la declaració unilateral, "és tant bo que ja ens els han fotocopiat", i continuar dient que “potser l’hauriem d’haver patentat”.
L'actual alcalde de Rosselló de Segrià va titllar l'aparició de solidaritat catalana com una "resurrecció a l'estil frankenstein" d'una coalició electoral de principis del segle XX que al seu entendre “només té un motiu, que avui i aquí diré clarament, que és atacar i destruir Reagrupament. No pas sumar, sinó atacar i destruir Reagrupament”. Fernàndez va voler deixar molt clar que aquesta era la seva opinió personal i que entenia que “aquest és el torpede més gran que ens han enviat. Encara que segurament no serà l'ultim. Res de nou a l'horitzó”.
“Si us fixeu, en les darreres setmanes tot camina en el sentit de dir que Reagrupament no va bé, que no és democràtic i que havia de quedar enfonsat per un tsunami. Però vosaltres i nosaltres avui som aquí. I hi som i hi serem. Jo he après al cap dels anys que la gent no acaba lluitant per valors abstractes (...) els soldats que lluiten, no lluiten per la pàtria, per la bandera, ni per les glòries del general, sinó pel company que tenen al costat. I per a mi aquest és el valor més bo. Reagrupament no és res sense els reagrupats, sense les persones. Sense els companys. El que us puc dir és que jo aniré fins a la fi del món amb persones amb que hi confio. I que no aniria a fer una copa a la cantonada amb persones que no hi confio. Perquè segurament marxaran sense pagar. El valor més bo que te Reagrupament són, sens dubte, els seus reagrupats. Esteu aquí perquè voleu. Ningú us ha fet venir i ningú us en farà marxar. Jo estic totalment convençut de que només hi haurà una candidatura independentista i regeneradora a Catalunya: la de Reagrupament”.
Jaume Fernàndez va concloure la seva intervenció titllant els moments que viu Reagrupament, de dos tipus, com “els difícils i els molt difícils", i advertint, en relació a la minsa qualitat democràtica del nostre país que "nosaltres hem vingut a canviar aquest circ. La Catalunya autonòmica és una actuació de titelles més aviat tronada. Prepareu-vos que venen corbes", va concloure el candidat lleidatà.
Parlament de Joan Carretero
En primer lloc, Joan Carretero mostrà el seu agraïment envers totes les persones que han garantit que la seu electoral de Lleida pogués entrar en funcionament i inaugurar-se "fent molt de goig". Tot seguit, informà que en el darrer mes s’havien donat d’alta com a nous associats 115 persones a Reagrupament, exclamant que "Déu-n'hi do amb els temps que corren".
El president de Reagrupament va continuar afirmant que "el què dèiem fa quatre anys ho continuem dient ara. Tenim un full de ruta molt clar. Hi ha gent que fa quinze dies deien que no era vàlida la via de pronunciar la declaració unilateral d’independència, doncs, per la contra, el full de ruta proposat per Reagrupament està acceptat internacionalment”.
Tanmateix, Carretero, entén que Catalunya ha d’avançar també, i especialment, cap a un sistema polític absolutament exigent, essent urgent que Catalunya elabori un llei electoral, una llei de limitació de mandats i una llei de transparència, entre d’altres mesures de regeneració democràtica. Ara bé, entén que “això no ho dirà ningú, entre altres motius perquè hi hauria qui ja no es podria tornar a presentar ara. Ara alguns ens volen donar lliçons sobre com fer les llistes al Parlament de Catalunya. D’aquí a alguns dies, alguns que ens fotocopien, veurem com les fan. Jo us podria dir els candidats de les quatre províncies que presentarà aquest nou partit i no m’equivocaria de cap".
Joan Carretero va titllar Reagrupament "d’autèntic canvi en el Parlament de Catalunya, perquè aquells que ens coneixen saben que no ens deixem trepitjar per ningú. La política no és la nostra professió i afortunadament tenim tots mitjans per guanyar-nos la vida al marge. I això ens fa invulnerables. Jo us puc dir que alguns hem tingut l’oportunitat de guanyar-nos la vida de la forma com es fa en política a Catalunya. Ja hi érem, només ens calia dir aquella frase tan tòpica que diuen alguns d’allò d’estar a disposició del partit. Si dius això no tens cap problema, pots dirigir un institut, pots ser diputat,... Però alguns varem preferir no ser diputats per Girona. Potser no ho serem mai, en la lluita sí que hi serem. No us demano confiança, sinó feina i esforç".
En relació a l’independentisme va expressar que considera a aquesta una “força emergent, que haurà de fer les coses molt bé perquè d’aquí a quatre anys hi hagi molta més gent que pensi que donar aquest pas, la construcció d'un estat lliure, val la pena". Carretero doncs, “plany als futurs diputats de Reagrupament pel volum i l’exigència de feina que els vindrà a sobre", afirmant que es fomentarà un model de proximitat del diputat amb l’electorat. També va afegir que “no deixarem de banda fins a l'últim dia la possibilitat de poder fer una coalició, ara bé, fixeu-vos en el matís, he dit coalició, no pas desaparició, absorció o fusió". Va recordar que Reagrupament ha fet arribar aquesta voluntat de coalició també a la gent d'Esquerra Republicana de Catalunya, malgrat que no "afluixarem per ningú. No farem figa”.
“Tenim local a Berga, Arenys de Mar, Girona, a Barcelona en tenim dos i aviat en tindrem un tercer... Locals, que en la immensa majoria, no són de lloguer, sinó que són cessions desinteressades. No es paga lloguer, excepte en algun cas puntual. Els locals són de gent que ens vol ajudar. I precisament aquesta gent no es mereix que nosaltres ens desanimem a les primeres de canvi. Com tampoc s’ho mereixen totes aquelles persones que ens han anat fent aportacions perquè puguem pagar falques de ràdio, ascendint la xifra en un parell de setmana a gairebé 9.000.- euros. Quantitat que per a d’altres serà molt poca cosa, però per a nosaltres són una petita fortuna”.
En un altre ordre de coses, Joan Carretero va voler recordar que "nosaltres mai, i les hemeroteques en van plenes, ni quan varem néixer, no hem fet una crida a ningú. No hem convidat a ningú d'una altra associació perquè vingués a la nostra. No ho hem fet mai. Mai hem atacat als altres partits. Aquí hi ha gent que prové de d’altres llocs, però no han arribat a través d’una crida a abandonar les seves antigues formacions. I actualment més del 70% dels reagrupats no tenen militància prèvia en cap altra organització política".
Un minut de silenci en memòria d'un reagrupat
Jaume Fernàndez va demanar un minut de silenci en record de Toni Amell, reagrupat d'Artesa de Segre, que ens va deixar fa poc i de qui el cap de llista per Lleida va voler destacar el treball realitzat per a l’associació i la il·lusió que hi havia dipositat.











robert
14/08/2010 12:58
Reagrupament , per a mi, és un instrument, no un fi en si mateix. Un instrument per assolir la independència. Solidaritat,és exactament el mateix. Un altre instrument.
Quan una eina o un instrument, és una comunitat humana , intervenen automàticament altres factors, com son les emocions, els sentiments, la identificació de grup,la rivalitat amb altres grups, etc, etc. que poden fer trontollar l'eficàcia o el propòsit de l'eina en si mateixa.
SCI irromp d'una manera precipitada, potser incomprensible per alguns. Podria semblar inclús que la sola justificació de la seva existència vulnerés la més elemental ètica política. Alguns podrien arrivar a pensar que SCI surt del dessig primari d'uns politics de tercera de voler escurar al màxim les oportunitats del moment per treure'n el màxim profit personal.
Però en canvi ens costa fer l'exercici intel.lectual d'analitzar les raons que no han permés al Reagrupament de reagrupar a tants i tans independentistes que han preferit quedar-ne al marge.
I aquestes son les raons claus per entendre l'existència de SCI o altres grups.
No ens ho hem de prendre com un atac personal sino com part del procés d'aprenentatge.
El model que funciona, no és un model basta en la magnificació del lideratge personal, ni molt menys en la magnificació del grup en si mateix, sino en la definició clara d'una ideologia, una metodologia, quasi una filosofia, que mitjançant la capacitat heuristica inherent de l'ésser humà pugui anar superant els obstacles que es vagin presentant, sempre des de l'honestetat intelectual i l' altruisme com a valors fonamentals.
Penso que hi ha d'haver un lideratge compartit. Potser els 12 millors, per dir un numero simbólicament fort, que defensin com a cavallers de la taula rodona de l'independentisme, el sant grial de la independència del poble català. I entre ells un primus inter pares que assumeixi la visibilitat màxima del projecte davant del poble.
Pere Saus .
13/08/2010 22:37
56071-1
Pere Saus
13/08/2010 22:26
EndavanT Doc.
56071-1
Angel
13/08/2010 21:17
Alan Morell
13/08/2010 17:49
Se li va oferir a Laporta el lideratge del projecte, i després se'ns va acusar de poc democràtics pel tema de les llistes tancades. Ara resulta que SCI tindrà llistes tancades. Què és el que ens separa, doncs?
La proposta de Reagrupament és la de la coalició de totes les forces independentistes. La proposta d'SCI és la de que Reagrupament es disolgui dins del seu sí.
Sigui com sigui, ens en plouen de tot arreu, i malgrat tot continuem creixent. I com molt bé deia en Jaume Fernàndez l'altre dia a la inauguració de la seu de Lleida, quan ens haguem d'encarar al govern espanyol, això d'SCI ens semblaran pessigolles.
Ens mantenim ferms, per la independència, per la regeneració política, amb dignitat, molt de treball i sense esperar res a canvi!
Visca Reagrupament!
Visca Catalunya independent!
Lluis (Bages)
13/08/2010 15:58
Ara be, !!! AL LORO !!! si t’entrevistes amb prepotents mediatics, oportunistes sorgits a posteriori del 10-J, plagiadors del teu ideari, xucladors d’associats teus, pares celestials de la democràcia interna i que a dia d’avui encara estan a les beceroles en quan a infraestructures, afiliats, actes........, més quan proposant en nom de l’unitat que ens diluïm amb ells, renunciem als nostres candidats i desapareixem com a associació. I QUE MÉS ???????
Hom proposa, parlar tot el que faci falta, però fins que no sapiguem a qui i quans representen, fins que no coneguem els seus candidats i el mètode utilitzat per la seva elecció, no poden pactar gran cosa amb ells, senzillament perquè no estan avalats ni acreditats formalment per caps bases contrastades.
Suggereixo esperar a veure si convoquen a la seva militància com diuen el 4 de setembre i trien els seus candidats, per desprès crear si s’escau una gran coalició de partits independentistes que elaborin una llista única de cara a les pròximes eleccions.
Fins a les hores, els reagrupats tancarem files en torn a la nostre associació, als nostres candidats, al nostre ideari i seguirem treballant per la Catalunya independent que volem.
Albert S
13/08/2010 11:49
Enhorabona lleidetans!!
Joan MC
13/08/2010 10:55
Veure tots (22 comentaris)