Tothom sense necessitat de pujar-se de to, pot entendre que aquesta proposta de la derogació del decret és un acte simbòlic. Els Estats, les Nacions, necessiten la seva simbologia. Una bona part del perquè no som espanyols recau en que no compartim els seus símbols, perqué en tenim d'altres. Demanar la derogació no ens farà donar un pas real vers la Independencia, peró pot fer conscienciar a bona part dels ciutadans que no saben res de la nostra història. Un poble sense història es un poble sense identitat , nul d'espectatives, i moldejable pels qui si en tenen. Coneixer la història del nostre pais és molt important ; cohesiona simbols d'identitat i posa de relleu el tracte que ens han dispensat els nostres veïns. Per tant jo trobo positiu que com més persones entenguin el que va passar al 1714, millor. Millor perque tot coneixement de la situació històrica juga al nostre favor. Ves per on que la historiografia oficial de la real Academia sempre ho ha intentat tergiversar. Peró clar la historiografia des de Barcelona n'és un altre, i aquest acte simbólic pot revifar l'interès ( que cada dia és més alt ; ho dic pel que he observat en àmbits universitaris) per les relacions històriques conflictives entre Espanya i Catalunya. Aixó posa sobre la taula el que els espanyols sempre han tingut clar ( més que nosaltres) que som una Nació i que és necessari eliminar-la, per a fer realitat aquell somni que tenen de la españa homogenea. Senyor Baeta entengui el significat simbólic d'aquest acte. Els historiadors també tenim un paper en la construcció del futur del nostre pais amb plena sobirania. Per tant no és infantil la proposta. ës més infantil pensar que un Estat es cohesiona només pel pes dels diners. Els diners no tenen pàtria, van sempre on poden maquinar millor les seves estratagemes. Els Catalans en canvi si que en tenim de Patria, i per suposat dignitat. Proposar la derogació del decret és un acte simbòlic de Patriotisme i dignitat...

Completament d'acord amb en Francesc Domenech: la paraula és "devolució", o "restitució".
Per això jo sempre vaig dient i escrivint "restitució de la nostra dignitat sobirana".
Però, amic Domenech, el desconeixement de la nostra història és directament proporcial a la negació de la nostra dignitat sobirana durant 300 anys, que són molts anys.
Visca Catalunya Sobirana !

Llàstima que els catalans no coneguem la nostra història.
El Sr Pujol, fervent catalanista i seguidor del botifler Vicens Vives, no va entendre mai a Ferran Soldevila, fervent català que desitja la llibertat de Catalunya. Precisament pel desconeixement de la nostra història avui es parla d'independència quan en realitat la paraula sagrada és DEVOLUCIÓ.
Tots, tots ho entendrien: Catalans arribats d'Espanya, polítics internacionals i els propis catalans desconeixedors de la seva pròpia història i que ningú sembla voler ensenyar-los. Seria tan fàcil que la CUP entengues la història. Seria tan fàcil desmuntar les mentides del PSC. Seria tan fàcil que la gent de Convergència "veiés" la veritat. Seria tant fàcil desmuntar el republicanisme espanyolista de fireta d'ERC. Seria tan fàcil desemmascar als catalans investits de comunistes. Seria tan fàcil la independència de Catalunya només cridant: ¡¡DEVOLUCIÓ CONSTITUCIONS CATALANES¡¡¡

Demanar al botxí que ens perdone la rebeldia és un acte, com a mínim inútil, a no ser que vullgam passar a formar part del 'sistema' del enemic.

Reagrupament -l'associació amb un fum de socis i/o el partit amb quatre membres- amb aquest acord es desvia de la línia independentista que va originar Joan Carretero amb el seu full de ruta concretat en: "Proclamació unilateral de independència en ser majoria en el parlament català les forces que porten aquest mandat i haver estat votades per portar-lo en el seu programa”
Lluny d'aquest full de ruta l'acord pres avui per Reagrupament –associació i/o partit- s'endinsa en les bajanades que porten a marejar la perdiu, a donar voltes com un ase a una sínia y a mantenir entretinguts als senzills independentistes amb accions com pujar estelades als cims de les muntanyes, anar d’excursió a Brussel•les, promoure consultes de la senyoreta Pepis o organitzar processons demanant al cel el dret a decidir. Tots ells una mena d'actes amb el mateix valor polític com fer un brindis al Sol en mig del desert del Sàhara.
Si no fos tràgica la nostra història seria per petar-se a riure amb les ocurrències dels nostres dirigents. El Decret de Nova Planta es legitimat pels catalans cada vegada que voten constitucions que proclamen: "la indisoluble unidad de la nación española, patria común e indivisible de todos los españoles", cada vegada que voten Estatuts lligats a constitucions espanyoles o cada vegada que voten a partits que es presenten a les eleccions i en el seu programa no es posa com punt únic allò enunciat de “proclamació unilateral...” per Joan Carretero en el seu moment, que per cert no sé si el qui apareix en la foto és l'autèntic o me'l tenen segrestat i estan utilitzant a un doble.
El remat de l’acord amb allò de "contactes de caire internacional a través dels principals ambaixadors i cònsols dels països més importants del món" és ja patètic. Els ambaixadors i consols el primer que faran és anar a veure el resultat de les darreres eleccions i a continuació recomanar, si realment volen la independència els autors d'obrir aquesta "via", allò veritablement seriós, els ambaixadors ens diran :"Proclamen vostès de manera unilateral la independència en ser majoria en el parlament català les forces independentistes i una vegada fet això si tenen vostès problemes amb l'Estat espanyol tornen vostès i els escoltarem el que tinguen que dir, mentre no ens facen perdre el temps i no ens vulguen fer vostès còmplices de les seues martingales per enganyar al seu poble".

El senyor Bosch no té necessitat de justificar el seu salari fent coses que es posen, és el meu criteri, en ridícul. La contestació que rebrà per part dels espanyols serà la que vos he donat abans.
Vull manifestar el meu desacord amb aquesta decisió i vull que es faça pública, perquè com a associat a Reagrupament, no em vull fer còmplice d’aquesta decisió.

Víctor Baeta i Subias





.