Reagrupament del Pallars va celebrar dissabte passat la primera Jornada Hug Roger III a la localitat de Gerri de la Sal. Els ponents van ser Roger Granados, Jaume Fernàndez i Emma Azamar, aquests darrers caps de llista de Reagrupament per a la demarcació de Lleida. Va obrir l'acte Roger Granados que va parlar de la regeneració democràtica que vol impulsar Reagrupament, destacant "l’alt nivell de corrupció que hi ha a Catalunya, com ho demostra el cas Millet". 

Granados va afirmar que els nivells de corrupció són molt alts. També va comentar que atesa la minsa demografia catalana Catalunya és l’únic país del món on es creen càrrecs i se’ls dota econòmicament abans de crear l’estructura administrativa. En aquest sentit, el president de Reagrupament, Joan Carretero, present a l’acte, va intervenir per afirmar que a la Cerdanya ja s’ha creat un càrrec a la vegueria de l’Alt Pirineu, mentre que l’estructura administrativa no existeix. “Ningú sap quina feina fa aquesta persona”.

A continuació va fer la seva intervenció Emma Azamar, que va fer un repàs de la situació política actual i de la ideologia de Reagrupament. Azamar va afirmar en la línia del que deien Granados i Carretero que es vol crear una nova estructura administrativa, quan encara no s’han suprimit les diputacions. Aquestes estructures serveixen “per endollar militants dels partits i així es va creant xarxa clientelar”.

Després de la intervenció d’Azamar va parlar el professor Fernàndez que va explicar durant una hora la figura d’Hug Roger III. L’alcalde de Rosselló de Segrià va explicar que la història, matèria de la que n’és professor a l’institut Ciutat de Balaguer, és una potent eina de propaganda política. “Durant molt anys ens han volgut fer creure que Cristòfor Colom era castellà o bé genovès, fins i tot a Itàlia diuen que saben la casa on va néixer, mentre que les darreres descobertes ens fan pensar amb gairebé tota probabilitat que el navegant era català. Ara només ens faltaria saber la localitat exacta on va néixer i on va viure”.

A continuació, Fernàndez va parlar de la seva etapa estudiantil a la universitat. El professor de Segrià va comentar que a la universitat d’història on ell va estudiar hi havia molts dogmes, en una matèria on “curiosament n’hi hauria d’haver molts menys. Un d’aquests dogmes és basava en el fet de que el nacionalisme, segons molts historiadors, neix al segle XIX.

Fernàndez va explicar la guerra civil catalana del segle XV “la única guerra civil que hem tingut els catalans” i la posició que hi va adoptar Hug Roger III, que no es va moure mai de bàndol, “a diferència de molts polítics d’abans i d’ara que procuren començar els conflictes estant al bàndol vencedor i finalitzar-los també al mateix bàndol. La figura d’Hug Roger és interessant en aquest sentit i també en el de la defensa de la Generalitat de l’època, enfront dels partidaris del rei, que pretenien un règim absolutista. A més a més va posar per endavant la defensa dels interessos col.lectius dels catalans, enfront fins i tot, dels seus interessos personals. Això demostra que hi havia una concepció comuna i catalana, superior a la concepció territorial pallaresa”.
Posteriorment hi va haver un debat sobre el paper de la història en la configuració nacional dels pobles i també hi van haver intervencions sobre el paper de l’ensenyament a casa nostra. En aquest sentit Joan Carretero va demanar la paraula i va explicar que la pèrdua d’autoritat a la nostra societat és comuna a molts àmbits. “No només són els mestres els que és troben indefensos en aquest sentit, també els metges a molts hospitals. En aquest sentit va apel·lar a la responsabilitat dels pares en l’educació dels fills. “Alguns és pensen que els fills s’eduquen a l’escola i no és així. Seure bé a taula i a respondre amb respecte als altres, per posar dos exemples, cal que s’aprengui a casa”
L’acte va finalitzar amb un dinar de germanor obert a tothom al restaurant casa Tomàs de Gerri de la Sal.