La Batalla de Montjuïc es va lliurar el 26 de gener de 1641 i s’hi van enfrontar les tropes catalanes comandades pel diputat militar de la Generalitat Francesc de Tamarit, contra les tropes de Felip IV de Castella. La victòria catalana fou contundent.
El proper dissabte 21 de gener Reagrupament ha organitzat un acte per a celebrar la victòria catalana a la Batalla de Montjuïc de 1641 davant de les tropes hispàniques. Serà a les 12 del migdia al Castell de Montjuïc.
Diversos antecedents conduïren a aquesta batalla. Europa estava immersa en la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648), i Castella exigia a Catalunya contribució en homes i recursos financers per a sufragar aquesta guerra, cosa que atemptava contra el règim constitucional català i arrossegava els catalans a les guerres exteriors hispàniques. Durant la primavera de 1640 foren empresonats dos membres destacats del Consell de Cent, que s’havien negat a facilitar homes per lluitar en aquesta guerra. Sumat a això, hi havia el gran malestar per l’estada de les tropes del comte-duc d’Olivares en territori català durant les seves lluites amb França, que feien destrosses al camp català i actuaven sovint com un exèrcit d’ocupació.
Llavors començà una revolta camperola que s’estengué ràpidament per Catalunya. Al maig de 1640 els camperols entraren a Barcelona i alliberaren els empresonats, i al juny assassinaren el virrei. Al setembre se signà el Pacte de Ceret, que implicava confraternitat i ajut militar entre França i Catalunya. Paral·lelament, el setembre mateix, l’exèrcit de Felip IV ocupà Tortosa, i va començar avançar cap a Barcelona, arribant a les seves portes el desembre de 1640.
El 17 de gener de 1641 Pau Claris, president de la Generalitat, proclamà la República Catalana. Una setmana més tard la posa sota la protecció de França, i el 30 de desembre de 1641 es proclamà comte de Barcelona el rei de França, com a Lluís I.
El Castell de Montjuïc es va construir l’any 1640 en trenta dies, preveient l’arribada de l’exèrcit castellà a Barcelona. El dia anterior a la batalla, els catalans van aixecar encara més l’alçada de la muralla de la fortalesa. Els castellans, van iniciar l’atac a les nou del matí, però desorganitzats, van arribar en diferents moments al castell, i van ser derrotats. Amb més de 1.500 baixes i preveient l’arribada de l’exèrcit francès, van haver de retirar-se. Per part catalana es parla de 32 morts.
Tot i l’espectacular victòria en aquesta batalla, Pau Claris morí un mes més tard, probablement emmetzinat, i Catalunya acabà immersa en la Guerra dels Segadors, que va enfrontar Castella contra Catalunya amb el suport francès, i que acabà comportant el Tractat dels Pirineus, i la pèrdua dels territoris de Catalunya del nord.
jb
21/01/2012 21:19
Ferran Anglès
19/01/2012 09:16
Em sembla una molt bona idea commemorar jornades de gloria per la nostra nació... i si els perdedors s'ofenen que s'hi posin fulles. Bé que ells ens recorden, cada any, les ofenses contra els Paisos Catalans i contra altres pobles (12 d'octubre, dia de la constitució...)
Jordi Benplantat
16/01/2012 14:55
Eduard Vivó
16/01/2012 12:46
Està bé que cada onze se Setembre sortim al carrer a commemorar (que no és celebrar) els fets de l’onze de setembre de 1714, traspassar la seva memòria a les noves generacions i a honorar la memòria dels nostres herois. Això està molt bé que es faci i s’ha de seguir fent.
Però ens quedem a mitges si, a la vegada, no celebrem victòries com aquesta i honorem els nostres herois i recordem els seus noms. Entre d’altres: Pau Claris (President de la Generalitat que proclamà la República Catalana el 17 de Gener de 1641), Francesc de Tamarit (Diputat militar de la Generalitat), Joan Pere Fontanella (Conseller en cap), així com els dels nostres aliats com el Duc de Bouillon (cavalleria francesa).
Als països normals se celebren les victòries i la gent està orgullosa dels seus herois. Nosaltres volem que Catalunya esdevingui un país normal, per tant és pertinent i necessari fer aquestes celebracions i estaria bé que s’instituís la costum de celebrar cada any el 26 de Gener de 1641, de la mateixa manera que commemorem l’onze de setembre de 1714 o l’afusellament del President Companys el 15 d’octubre.
RM BELLET
15/01/2012 21:46
Espero que els reagrupats del barcelonés i rodalies, valorin aquesta iniciativa i trobin prou interessant assistir-hi
Ara que el nostre país es veu amenaçat per tantes bandes, crec que és molt positiu fer actes com aquest.
Us felecito.
Borinot.
15/01/2012 18:10
En aquests moments prenen consideració paraules d'alguns progres, no fa pas gaire, que deien que el castell de Montjuic hauria de ser destruit, o com a mímin refet de dalt a baix, perquè allò només havia estat escenari de repressió, sobretot des del S. XIX cap aquí, (bombardejos de Prim i Espartero, execució de Companys, etc).
Però i el servei de vigilància que ja feia des de fa més de mil anys, avisant de l'atac de pirates i altres? i les dues batalles de Montjuïc, la de la Guerra de Separació i la de la Successió? Què curta és la memòria d'alguns, o la ignorància.
En d'altres llocs de Catalunya ja se'n fan, però malauradament tenen poc ressó. No esperem que aquí a Barcelona en tingui d'especial, (ja sabem com funciona això), però és un inici important. Tenim grans personatges i fets històrics; divulguem-los, encara que a alguns els molesti.
Total 6 comentaris