Aquí hi ha algunes respostes sobre el tema (llegir comentaris): http://www.naciodigital.cat/noticia/17894/alguns/inventen/conflicte/linguistic/encendre/foguera/identitats

Quines discussions mes bizantines. Dons mira, jo hagués preferit que fos trilingüe i ho digués també amb anglès (i com van les coses potser també en xinés)

I què passa si el català és totalment oficial, si el castellà queda fora de joc a les escoles, però els catalans segueixen canviant al castellà "per no semblar fanàtics, per educació, per cansament davant dels castellanoparlants..."? Ens fixem molt en els polítics, moderadors, artistes, quan es passen al castellà i els critiquem durament, però què passa amb el cambrer que no ens vol entendre quan li demanem un cafè amb llet i amb el taxista que ens pregunta "dónde le llevo?". Estem sempre disposats a posar el disc i ser conseqüents? Ho sabem fer d'una manera que estimuli i no que ofengui?

Montilla, al assolir la presidència de la Generalitat, s'ha comportat com un catalanista per la raó principal de que volia el màxim de poder i d'atribucions. Ara ja ha estat president molt de temps i aspira a la seu darrer període com a president de la Generalitat. Per tant, ja pot mostrar-se tal com és. com a espanyolista. Si aconseguís renovar la presidència, Catalunya farà una involució i passarem a ser una regió més d'Espanya.
Si ens preguntem què aconsegueix Montilla amb tot això, la meva opinió és que d'aquí a 4 anys, el seu objectiu serà aconseguir la presidència de l'estat espanyol.

No estic gens d'acord amb tu, Joan, perquè crec que confons les coses. És evident que en la Catalunya independent hi haurà un gran pes i presència de l'espanyol; la gent s'expressarà com millor li vagi i no s'obligarà ningú a parlar en català. Però altra cosa és que les institucions del país hagin de reflectir aquesta situació i que mantinguin aquesta dualitat interessada i interessadament. Tothom que visqui a Catalunya pot parlar com vulgui però ha d'entendre perfectament el català; és a dir, que no cal que ningú el prengui per analfabet i li hagi de traduir res d'un idioma que ´s'enten perfectament només amb un xic d'interés. De la mateixa manera que els catalans entenem l'espanyol, aquests si viuen a Catalunya han d'entendre el català, sense traductors pel mig. No fer-ho així és mantenir la divisió de dues comunitats per motius lingüístics. Per tant, Montilla es va equivocar parlant en castellà (a menys que s'adrecés directament al PSOE) perquè tothom que seguia el seu discurs, ho feia operquè entenia perfectament el català. Per altra banda, estic d'acord amb la teva reflexió que els independentistes hem d'aconseguir convèncer Cornellà, el Prat... però ho hem de fer en castellà? La major part dels ciutadans d'aquestes ciutats no han estat escolaritzats en la immersió lingüística i entenen perfectament la llengua de Catalunya encara que dominin molt millor l'espanyol?

La vergonya és Montilla hagi utilitzat el castellà per convertir un acte institucional, en una crida a votar contra la independència. L'idioma no és el problema, el problema és que sembla que no distingeixi un acte institucional d'un acte de partit.
Montilla, com a ciutadà pot fer el que vulgui però com a M.H. President de la Generalitat ha de respectar les normes.
En quant a la crida que ha fet, és coherent amb la incorporació de Corbacho.
El PSC vol que a les eleccions catalanes, els seus votants del cinturó roig, castellanoparlants que habitualment s'abstenen d'anar a votar a les catalanes, aquest cop sí que votin.
Per tant, FINALMENT, el PSC ha reconegut que l'important és l'eix nacional i no el de dretes-esquerres que sempre havien dit.
Els que encara no s'han enterat de quin és l'eix important, són els de CiU que van dient que primer sortir del sot abans que l'agenda nacional; déu meu! i es diuen nacionalistes ...

En aquesta legislatura he sentit vergonya moltes vegades per la institució que representa la Presidència de la Generalitat, que respecto.
Acabar així la legislatura m'humilia directament.

I això és un problema? Jo crec, i sóc conscient que m'arrisco a una estirada d'orelles, que el problema és que no ho fem nosaltres. Si no convencem aquells que s'han sentit i se senten amenaçats encara pel català que aquest també és el seu país, que una Catalunya independent serà bilingüe (perquè ho serà, no ens enganyem, o no serem mai independents) i que a ells també els interessa, tot el que fem no servirà per a res. A mi no m'espanta una Catalunya bilingüe, perquè el que salvarà la meva llengua serà l'oficialitat, no el fet que sigui l'única llengua oficial de l'Estat català. Mentre els independentistes no anem a fer mítings, també en castellà a Cornella, al Prat, a Terrassa, etc. la independència és pura utopia.