Futur  "De vegades cal desfer camí per poder-ne fer un de millor"  

Repte   "A les espanyoles cal aglutinar un moviment que treballi per la independència i ERC és qui té història, implantació i força per liderar-lo"

Carretero assumeix que no pot desfer el camí i tornar a ERC perquè en va ser expulsat. A la foto, el líder de Reagrupament a Puigcerdà, on espera fer acords per al 22-M.  

El 28-N ha sacsejat les estructures polítiques de l'independentisme. El líder de Reagrupament i exconseller per ERC, Joan Carretero, reflexiona sobre el panorama després de les eleccions, en què no va obtenir representació, i suavitza el to amb el seu antic partit.

Reagrupament aspirava a un bon resultat i ni tan sols ha entrat al Parlament. Què ha passat?

La majoria de la població va situar com a prioritat absoluta acabar amb el tripartit. La fórmula més propera a això van considerar que era CiU. Hi ha un altre factor a tenir en compte: molta gent que s'autoanomena independentista vota CiU tranquil·lament. Hi ha molt d'independentista no practicant.

En canvi, Solidaritat ha tret quatre escons. L'ha decebut com han anat les coses amb Joan Laporta?

Acceptem el joc democràtic per damunt de tot. Mai direm que la gent s'equivoca. Ens hem equivocat nosaltres. Hi ha hagut gent més famosa que, encara que fos pels pèls, ha sortit elegida. Si els independentistes només es disputaven 150.000 vots, tant era com es repartissin.

Va valer la pena aquell congrés d'ERC sagnant del 2008, veient com han anat les coses? Crisi interna, la seva sortida, RCat, la patacada electoral de tots dos...

Recordo que jo no vaig marxar d'ERC. Vaig ser-ne expulsat. Si no m'haguessin expulsat, potser encara hi seria. El temps ens ha donat la raó: el segon tripartit va ser un error que s'ha pagat caríssim. Em sap greu que un partit en el qual he militat 20 anys i al qual he dedicat hores li hagi passat això. Espero que serveixi per reflexionar i no per reincidir. I a partir d'aquí, canviar el rumb. És una desgràcia que un partit històric, que va ser cridat fa uns anys a ser el pal de paller de l'independentisme, ho hagi llançat per la finestra.

Creu que ERC és a temps de ser el pal de paller de l'independentisme?

Ningú més ho pot ser. ERC ha tingut encerts i errors, que ha pagat cars, però ha de ser capaç de redreçar la situació. En l'article que va provocar la meva expulsió, ja deia que l'independentisme s'ha d'aglutinar i que el pal de paller ha de ser ERC. Ho continuo pensant, perquè malgrat la catàstrofe electoral, continuen tenint deu diputats i presència en molts ajuntaments. Prescindir d'aquest actiu seria un greu error. Ara, això ha de comportar una reflexió profunda de l'actual direcció. La patacada ha de servir per rectificar. No hi ha cap alternativa a ERC que pugui ser el pal de paller al voltant del qual s'articuli l'independentisme.

La reflexió no hauria de ser compartida? Cal una reconciliació?

Des del primer dia som conscients que hi ha coses que no hem fet bé. Vull recordar que abans de les eleccions vaig emplaçar per carta Joan Puigcercós a fer una gran coalició, que no es va fer, i no perquè nosaltres no volguéssim. Però les coses van anar com van anar, i justament els que més van fer per trinxar la unitat són els que han sortit com a defensors de la unitat. Cal aglutinar un moviment que treballi per la independència de manera efectiva. I això ho ha de pilotar ERC.

Es planteja tornar a ERC?

Tornar enrere no té gaire sentit. A més, no hi puc tornar perquè estic expulsat. Estic disposat a parlar del que calgui, de què es pot fer pel país, sense renunciar al que jo penso. Però és evident que no vol dir que tinguem la raó. Encara més, no ens l'han donat. Per tant, hem de matisar moltes coses i acceptar-ne d'altres. A les eleccions, el moviment independentista ha quedat fragmentat i malmès. Ara som un altre actor, més petit, però diferent. Cal plantejar com s'articula l'independentisme a Catalunya perquè sigui alternativa.

Han parlat amb ERC després del 28-N per explorar espais comuns?

En diferents territoris, com ara Girona, Lleida, Vilafranca i Barcelona, hi ha hagut converses entre persones de Rcat i d'ERC -en cap cas de la direcció-, per explorar possibilitats de trobada de cara a les municipals.

Veu possible una reconciliació entre ERC i Rcat a les municipals?

Les municipals no són unes eleccions. En són 947. Cada municipi és un món.

Però poden ser l'inici d'un retrobament?

El repte per a l'independentisme no són les municipals, sinó les properes eleccions espanyoles. ERC va arribar a tenir vuit diputats al parlament espanyol. Seria dramàtic que l'independentisme que havia tingut grup parlamentari a Madrid tornés a les èpoques d'un diputat.

I qui ha de moure fitxa ara?

Qui ha d'aglutinar és el més gran. No es pot pretendre que un actor petit i secundari com nosaltres lideri un procés d'aquest tipus. Ho ha de liderar qui té més força, implantació i història: ERC.

És possible, amb l'actual direcció?

No estic legitimat per dir-ho. Només ho poden dir els militants. El congrés d'ERC es va tancar malament. Tothom té responsabilitat, però més qui dirigeix. Alguns van pensar que fent fora determinats elements tot quedaria més compacte i fàcil, i ha estat a l'inrevés. A vegades cal desfer part del camí per poder tornar a fer un camí millor.

Vostè hi està disposat?

Hem d'aprendre tots plegats que hi ha un camí a fer i que de la manera que s'ha fet fins ara els ciutadans no l'han percebut adequadament.

Carod parla d'una plataforma unitària de les esquerres no sucursalistes catalanes.

Carod insisteix en el mateix error. L'esquerra catalana ja està inventada. Si insisteix en això té dues opcions: o fitxar per ICV o fitxar pel PSC. Fer un tercer partit igual que aquests no té ni cap ni peus.

RCat es veu en una coalició amb Portabella i Laporta a Barcelona?

Estem oberts a parlar amb gairebé tothom. Però les eleccions municipals són de gestió. Quan era alcalde de Puigcerdà mai vaig dir que proclamaríem la independència des de l'Ajuntament. No ens hauria votat ningú. La gent vol saber què vols fer pel seu poble. Per tant, en unes municipals el primer que s'ha de plantejar no és la independència, perquè aquest denominador comú pot ser que no doni per fer una candidatura municipal. No podem confondre les eleccions. Les pròximes eleccions per discutir temes d'aquest tipus són les espanyoles. Aquest país necessita una alternativa independentista sòlida i rigorosa.

Però vostès sempre han parlat d'independència i poca cosa més.

Aixo és mentida, i ha estat una de les tergiversacions en què més han insistit tant la premsa com els rivals. No som monotemàtics. Teníem un llarguíssim programa. La independència era només una part del que plantejàvem. És una estafa anar pel món dient només independència. S'ha d'articular una alternativa seriosa, rigorosa i sòlida amb voluntat d'avançar cap a la independència i alhora de resoldre els problemes quotidians fins on es pugui, conscients que sense estat moltes coses no es poden fer. I la màxima legitimitat històrica i política la té ERC.

Ajudarà ERC a Puigcerdà en les municipals?

Espero que hi hagi una entesa entre Rcat i ERC. Si Rcat no hi participa, jo tampoc no hi participaré.