El número 8 de La Veu arriba carregat de textos i d'esperances. L'article que encapçala el butlletí, signat pel candidat Alfred Bosch, qualifica de "passa ferma" la coalició acordada entre Reagrupament, Esquerra i diversos independents aplegats en la candidatura Catalunya SÍ; per primer cop, en els darrers anys, l'independentisme comença a sumar, a escala nacional en lloc de dividir-se.

Aquesta coalició constitueix un pas important i imprescindible, però no suficient. Precisament, en aquesta línia, Roger Granados demana al president Mas que no dubti a defensar la nostra nació des del Govern. Granados considera que, per al president Mas, "ha arribat el moment d’escollir entre seguir submergint cada dia el cap d’uns quants milers de catalans sota l’aigua per veure fins on aguantem, o fer el que s’espera d’un polític d’estat: plantar-se davant Madrid per defensar els drets i el benestar dels ciutadans que el varen escollir com a President, i dir PROU."

Per la seva banda, Teresa Casals, de la Plataforma per la Llengua i directiva de Reagrupament, defensa la necessitat d'una resposta contundent, davant dels atacs que està patint la nostra llengua, "hem d’entendre, d’una vegada per totes -afirma Casals-, que el que realment preocupa l’estat no són els coneixements de castellà que pugui assolir l’alumnat a Catalunya, el que no volen, de cap manera, és que el català arribi a ser la llengua comuna a Catalunya".

Des de Luxemburg, Antoni Montserrat planteja la necessitat de la projecció catalana a l'exterior i explica que "la tremenda hostilitat amb què la premsa espanyola i molts agents econòmics espanyols reben l’existència d’una política o una projecció exterior pròpies de Catalunya no ve només motivada per una anticatalanisme atàvic sinó també, i moltes vegades sobretot, per la necessitat de minimitzar o anul·lar un competidor en l’escena econòmica, científica o cultural internacional".

Així mateix, Josep Sort, en l'habitual secció L'independentisme al món , posa damunt la taula la tria entre l'ONU i els Estats Units, des dels paràmetres de l'eficàcia i rapidesa en l'obtenció de la llibertat d'un poble. Montserrat Tudela, per la seva banda, qualifica les eleccions del 20-N com a "multinacionals", atès que hi participen ciutadans de 4 nacions diferents. Tudela acaba concloent que "quan, seguint debats al Congrés, escolto a algun dels diputats representants de Catalunya intentar utilitzar el català i al president del Congrés tallant immediatament la possibilitat d’expressar-se en la nostra llengua pròpia sento una gran indignació. Però alhora, i no és una contradicció, sento un gran alleujament perquè la tercera màxima autoritat de l’Estat espanyol ens està dient i reconeixent públicament que els catalans, que tenim en la llengua el nostre més clar símbol d’identitat, no som espanyols."

Finalment, el número conté també un record per al company Ramon Amigó i Anglès , que ens acaba de deixar; la recomanació de dos llibres que s'han erigit com a grans sorpreses literàries de l'any i l'habitual tira còmica a càrrec de Lluís Boet.