La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries obliga els estats a assegurar que els requeriments i les proves, escrites o orals, no siguin considerades inadmissibles per l’únic motiu que siguin formulades en una llengua regional o minoritària

El Departament de Justícia, dirigit per Fernández Bozal, no fa cap política de protecció de la llengua catalana, que es troba sota mínims als jutjats

El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya no ha tingut cap reacció davant del greu cas de denegació d'accés a la justícia al ciutadà, Marc Belzunces, al qual el Tribunal Suprem ha rebutjat un recurs pel sol fet d'estar redactat en català, malgrat complir tots els requisits formals i processals legalment establerts.

Ni la consellera, Pilar Fernández Bozal, ni cap càrrec del Departament no s'han pronunciat sobre aquest fet, malgrat que en cercles jurídics es considera una vulneració dels drets de primer ordre, atès que, a banda d'altres normes, constitueix una clara infracció de l'article 9 de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries , convenció internacional ratificada pel Regne d'Espanya en el marc del Consell d’Europa, el qual obliga els estats subscriptors d'aquesta convenció internacional -que té rang de llei- en els procediments penals "a assegurar que els òrgans jurisdiccionals, a petició d’una de les parts, menin el procediment en les llengües regionals o minoritàries; i/o  a garantir a l’acusat el dret d’expressar-se en la seva llengua regional o minoritària; i/o a assegurar que els requeriments i les proves, escrites o orals, no siguin considerades inadmissibles per l’únic motiu que siguin formulades en una llengua regional o minoritària". Exactament el que ha fet ara el Suprem.

A l'inici del procediment davant el Suprem (el passat mes de febrer), Reagrupament Independentista va instar la consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Pilar Fernández Bozal, a intervenir en defensa de l'agressió als drets lingüístics del ciutadà esmentat. En aquella ocasió Bozal va dir en declaracions a Rac1 (minut 16:50) que la qüestió del català a la justícia "està ben portat" i que la culpa és dels ciutadans i advocats que no presenten més demandes en català. Davant d'aquestes manifestacions i els fets  del cas exposat, Reagrupament Independentista va reclamar a la consellera de Justícia que obrés en conseqüència i s'interessés, treballés i oferís tot el suport i empara que requereixi aquest ciutadà, a qui no tan sols li ha estat vedat l'ús de la seva llengua, sinó que aquest fet ara ja ha determinat la declaració definitiva de la seva culpabilitat sense tenir dret a ser escoltats els seus arguments.

El senyor Belzunces, un cop denengat el recurs contra aquesta desestimació, intentarà trobar l'empara del Tribunal Constitucional i, més endavant, del Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg. Per a emprendre aquestes accions ha iniciat una campanya de captació de donatius. Transcrivim l'article 9 de la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries, del qual lamentem que la nostra consellera -com a experta jurista- faci cas omís potser pel fet de considerar irrellevant el dret d'accés a la justícia en llengua catalana, cosa que també ha posat de manifest en la política que aplica al capdavant del seu departament.

ARTICLE 9. JUSTÍCIA

1. Les parts es comprometen, en allò que es refereix a les circumscripcions de les autoritats judicials en les quals resideix un nombre suficient de persones que usen les llengües regionals o minoritàries que justifiqui les mesures especificades a continuació, segons la situació de cadascuna d’aquestes llengües i a condició que la utilització de les possibilitats ofertes pel present paràgraf no sigui considerada pel jutge com a obstaculitzadora de la bona administració de la justícia:

a) en els procediments penals:
 I. a assegurar que els òrgans jurisdiccionals, a petició d’una de les parts, menin el procediment en les llengües regionals o minoritàries; i/o  
 II. a garantir a l’acusat el dret d’expressar-se en la seva llengua regional o minoritària; i/o
 III. a assegurar que els requeriments i les proves, escrites o orals, no siguin considerades inadmissibles per l’únic motiu que siguin formulades en una llengua regional o minoritària; i/o  
 IV. a expedir en aquestes llengües regionals o minoritàries, si hom ho demana, els actes vinculats a un procediment judicial, recorrent si cal a intèrprets i a traduccions que no impliquin costos addicionals per als interessats.