40è aniversari de l'Assemblea de Catalunya i seguim sense autodeterminació

40è aniversari de l'Assemblea de Catalunya i seguim sense autodeterminació

Fa 40 anys, en ple franquisme, es va formar l'Assemblea de Catalunya. Encara que des de llavors s'han aconseguit coses, resta pendent poder exercir plenament el dret d'autodeterminació com a poble, un dels principals objectius de l'Assemblea, que fou un moviment transversal capaç d'aglutinar les forces antifranquistes de tot l'espectre ideològic. Reproduïm a continuació el comunicat de la 1a. sessió de l'Assemblea de Catalunya:

"Nosaltres, catalans de diferents tendències pertanyents i no pertanyents a organitzacions polítiques, de diversos sectors de la població, obrers, camperols, estudiants intel·lectuals, professionals i ciutadans en general, de Barcelona i de comarques, reunits en Assemblea, malgrat que som conscients que les actuals circumstàncies dificulten d'esgotar les possibilitats de representació, formulem la present Declaració:

L'actual crisi del règim de la qual el procés de Burgos fou una manifestació sobresortint, la progressiva presa de consciència i la mobilització de les classes populars, i la necessitat d'oposar-nos fermament a la maniobra continuista d'instaurar Juan Carlos com a successor a títol de rei, del dictador, exigeixen l'adopció unitària d'una alternativa democràtica basada en els punts mínims acceptables per les forces i sectors representants a l'Assemblea, alguns dels quals tenen objectius divergents a llarg termini, però que coincideixen en l'objectiu immediat de l'enderrocament del franquisme. Aquests punts de coincidència són els següents:

  1. La consecució de l'amnistia general dels presos i exiliats polítics.
  2. L'exercici de les llibertats democràtiques fonamentals: llibertats de reuinió, d'expressió, d'associació -inclosa la sindical-, de manifestació i dret de vaga, que garanteixin l'accés del poble al poder econòmic i polític.
  3. El restabliment provisional de les institucions i dels principis configurats en l'Estatut de 1932, com a expressió d'aquestes llibertats a Catalunya i com a via per arribar al ple exercici del dret d'autodeterminació.
  4. La coordinació de l'acció  de tots els pobles peninsulars en la lluita democràtica.

Com a objectius immediats, fem una crida a tot el poble català -i considerem catalans tots els que viuen i treballen a Catalunya- perquè incorpori la perspectiva global del canvi democràtic a cada una de les seves lluites concretes, i perquè intensifiqui l' esforç per a una ràpida obtenció de:

a. La unitat d'acció de totes les forces democràtiques. b. La solidaritat en la lluita en favor dels repressaliats. c. L'acabament de la repressió i la consecució de l' amnistia. Per tal de vetllar per l'aplicació dels acords de l'Assemblea, és elegida una Comissió Permanent, la qual impulsarà totes les iniciatives útils per aconseguir la mobilització popular, fomentarà accions unitàries i prepararà una nova sessió de l'Assemblea de Catalunya, més àmplia i més representativa.

Catalunya, 7 de novembre de 1971"

2.129 lectures | 5 vots - valoració 10 | 1 comentaris
Valoració: 10/10 (5 vots)

Gràcies per la teva valoració!

Ja havies valorat aquesta pàgina, només pots valorar una vegada!

La teva valoració ha canviat, gràcies per contribuir!

Comentaris (1)

La generelitat com creacio d'una eina de l'estat d'espanya
No accepto la generalitat de catalunya com representant de la Nacio de Catalunya.

Desde 1 de gener 2012 no pagare impostes a espanya.

Desde 1 de gener 2012 no accepto cap pagament a la generalitat de catalunya com eina de l'estat d'espanya .

Desde 1 de gener 2012 visc la meva vida en Llibertat

Tinc prou de la negacio dels meus drets .

Jeroni Martin

Total 1 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'ENQUESTA DE LA SETMANA

Us sembla encertat que Artur Mas torni a cedir fent una nova tongada de retallades?
 Sí. Obeir Madrid és la manera d'aconseguir el pacte fiscal
 L'austeritat és el camí de la recuperació
 No. S'hauria hagut de plantar i denunciar l'espoli fiscal davant el Govern espanyol

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

BARCELONA
TAULA RODONA : LES HOMILIES D'ORGANYÀ
ANTONI FILOL
(Alcalde d'Organyà)
DOLORS LAMARCA
(Directora de la Biblioteca Nacional de Catalunya)
JOSEP Ma. BENÍTEZ
(Historiador de la Cultura)
ANDREU ROSSINYOL
(Filòleg)
CONXA PLANAS
(Moderadora de l'acte)

Les homilies d'Organyà, testimoni escrit d'una llengua viva:el català parlat a la fi del segle XII

Biblioteca de Catalunya
(Sala de la Caritat)
Carrer de l'Hospital, 56

Organitzat per:
Amics d'Organyà
Biblioteca de Catalunya

BARCELONA
XERRADA : CREIEM EN LES EMPRESES?
GORKA KNÖRR

CICLE DE XERRADES :
I SI FÓSSIM UN ESTAT?

Biblioteca Jaume Fuster
(Sala Auditori)
Pl. Lesseps, 20-22
(GRÀCIA)

BARCELONA
PRESENTACIÓ DE LA INICIATIVA CIUTADANA EUROPEA
JOSEP SORT
DAVID VINYALS

Casa Orlandai
C/Jaume Piquet, 23
SARRIÀ

VILAFRANCA DEL PENEDÈS
L’ESTAT PROPI PER CATALUNYA, UNA QÜESTIÓ DE SUPERVIVÈNCIA: VIABILITAT ECONÒMICA I POSSIBILITATS DE FUTUR
RAMON CARNER
MIQUEL ÀNGEL GRÀCIA
ANDREU BATLLE
MARTA CONEJOS

Sala Auditori de L'Escorxador
C/ de L'Escorxador n. 19

BARCELONA
PRESENTACIÓ DE LA INICIATIVA CIUTADANA EUROPEA
MONTSERRAT TUDELA
DAVID VINYALS

Cotxeres de Sants
Carrer de Sants, 79

BARCELONA
XERRADA : EXÈRCIT / SERVEIS D'INTEL·LIGÈNCIA / MOSSOS / POLICIES LOCALS
POL MOLES
(Especialista en Defensa i Forces Armades)

CICLE DE XERRADES :
I SI FÓSSIM UN ESTAT?

Biblioteca Jaume Fuster
(Sala Auditori)
Pl. Lesseps, 20-22
(GRÀCIA)