La consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, ha trencat el seu silenci aquest divendres sobre el rebuig al català del ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón. Segons Bozal, Gallardón "d'entrada no ens ha tancat la porta" a l'ús del català en l'àmbit judicial. "Espero que no el veti", s'ha limitat a dir, en una entrevista a El món a Rac1 . La consellera, en cap moment, no ha esmentat el fet que aquests drets lingüístics que Gallardón ja ha rebutjat aplicar estan reconeguts en la Carta Europea de Llengües Regionals subscrita per Espanya, l'Estatut i altra legislació espanyola.
El Govern de la Generalitat continua instal·lat en l'etern "sí però no" en assegurar el seu portaveu, Francesc Homs, que "entén" que hi hagi ciutadans de Catalunya que decideixin fer insubmissió fiscal, però no ho pot secundar, després de preguntar-li sobre la decisió que aquest dimarts han fet pública dos ciutadans de Catalunya de deixar de pagar impostos a l'Estat.
Aquesta va ser la resposta de Carles Puigdemont a la pregunta que li va fer Carles Bonaventura, del grup de la CUP+RCat, en l’últim ple sobre la relació del consistori amb aquesta fundació.
El regidor de RCat va insisitir a dir que les donacions que han fet alguns dels patrons d’aquesta fundació a l’Institut Nóos d’Urdangarin la posen sota sospita i demana que les institucions i entitats gironines no hi col·laborin
La consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Pilar Fernández Bozal no ha tingut cap reacció davant l'anunci del nou ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, que aquest dimecres s'ha carregat el dret de fer servir la llengua catalana en òrgans estatals de la Justícia, malgrat que l'article 33.5 de l'Estatut de Catalunya així ho preveu.
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha hagut de manifestar que "potser caldrà trencar una mica les costures de la Constitució i l'Estatut" pocs dies després que Oriol Pujol recomanés til·la als independentistes i que Duran i Lleida negués que els escocesos de l'SNP pretenen la independència . D'aquesta manera, Mas intenta erigir-se en defensor del país davant de les recents i desmotivadores declaracions d'altres líders de la seva federació.
El líder de CiU a Madrid, Josep A. Duran i Lleida, s'ha sumat al temor espanyol davant que el procés d'independència d'Escòcia faci créixer l'independentisme a Catalunya i el País Basc. Segons que va publicar el diari britànic The Independent aquest dilluns Espanya vetaria l'ingrés d'una Escòcia independent a la UE per l'impacte a Catalunya i Euskadi . Duran afirma que ell no la vetaria, però -fent una pirueta difícil d'entendre- nega que els escocesos de l'SNP vulguin la independència.
"No podrem tenir representació internacional, ni reconeixement com a poble si no ens constituïm com a Estat propi". Així va iniciar el president de Reagrupament, Joan Carretero, la seva intervenció durant un sopar a Tagamanent.
A les 12 en punt d'aquest dissabte, un centenar de patriotes convocats per Reagrupament Independentista han commemorat la Batalla de Montjuïc del 26 de gener de 1641 al pati d'armes del castell, amb què han retornat al baluard, i per primera vegada, la dignitat que es mereix.
Imaginin vostès que, en la mort d'un ministre de Hitler, la cancellera Angela Merkel declarés el següent: "la seva figura resumeix com poques altres el recorregut de la nació cap a la construcció d'un país de llibertats". "Per això, a l'hora de la seva mort, són tants i tants els alemanys de bé que ploren la desaparició d'un home que sempre va actuar guiat per dos principis: un intens amor per Alemanya i la noble visió de l'activitat política com a servei públic"; "una immensa majoria d'alemanys saben amb quina generositat serà jutjat -el ministre de Hitler- per la història".
Canviant les referències corresponents, aquests són les paraules del president espanyol, Mariano Rajoy, davant la mort de Manuel Fraga, paraules no improvisades, sinó escrites i pensades, que s'han publicat en els diaris espanyols de més difusió. Es veu que Rajoy deu moltes coses a Manuel Fraga, un dels pares de la Constitució espanyola, la màxima llei del règim polític actual.
I a Catalunya? A Catalunya, també ha passat més o menys el mateix o pitjor. Josep A. Duran i Lleida, el líder d'Unió Democràtica, el successor de Carrasco i Formiguera, assassinat per Franco per la seva condició de català, no s'ha estat de dir que "Manuel Fraga va ser una persona clau perquè la Transició fos un èxit, més enllà del seu passat polític". Duran i Lleida, ha donat el seu condol a la família de Fraga i al PP tot remarcant que "més enllà de les diferències, a nivell personal sempre he tingut per part seva un tracte exquisit". Els jueus col·laboracionistes del gueto de Varsòvia també lloaven els seus guardians nazis per a obtenir prebendes i rebre'n un tracte exquisit. Però què és això? Duran i Lleida sap alguna cosa de la història del seu partit? Es pot caure més baix? Què vol dir la paraula democràcia? On és la reparació de les persones que han mort o han patit l'exili i repressió pel règim que va tenir Fraga de ministre?
Reagrupament Independentista, associació fundada per a defensar la llibertat de Catalunya i la democràcia, cobra més sentit que mai per a rebutjar les desmesurades mostres d'elogi a la figura de Manuel Fraga i per a reprovar tots els dirigents polítics catalans com Duran i Lleida que obliden la història i denigren el sentit de la democràcia. Per això, cal lamentar que CiU hagi rebutjat una moció presentada a l'Ajuntament de Girona que pretenia acabar amb la impunitat i posar al seu lloc Fraga i tots els responsables polítics del règim anterior .
Tres números de la Guàrdies Civil van coaccionar un home per obligar-lo a parlar en castellà i per tal que desenganxés l'adhesiu CAT que portava sobre la placa de la matrícula, segons que s’explica amb tot detall en aquest bloc . No és la primera vegada que surten a la llum aquest tipus informacions i cap responsable polític pren cartes en l'assumpte.
