El ministre d'Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, ha respost aquest dijous breument en català al diputat de la coalició ERC-Reagrupament-CatSí, Joan Tardà, durant el transcurs de la Comissió de Cultura al Congrés dels Diputats, després d'haver fet citacions en 4 llengües europees. En el cas del català, ha demanat permís expressament per tal de fer "un petit exercici de comunicació cultural".
El mateix dia que fou inaugurada una nova seu a Girona, el president de Reagrupament Independentista, Joan Carretero, va ser entrevistat a TV Girona. Els principals temes que es van tractar durant l'entrevista van ser la comparació del procés d'independència d'Escòcia amb la situació de Catalunya, la continuïtat de la coalició independentista que va obtenir 3 diputats a les darreres eleccions a Madrid, la forma com s'han fet les retallades en sanitat, etc.
El president de la Generalitat, Artur Mas, rebutja la independència com una opció per a Catalunya i descarta, doncs, l'exercici del dret d'autodeterminació fent seves les tesis favorables a la unitat d'Espanya que defensa Duran i Lleida, possiblement obeint les seves pròpies conviccions íntimes en un context polític marcat per l'aliança amb el PP.
El proper 4 de febrer se celebrarà la Diada de commemoració dels Fets de la Gleva de 1714 organitzada per Òmnium Cultural . La celebració de la primera commemoració, el passat 6 de febrer del 2011, va estar envoltada de polèmica degut a la prohibició, per part de la delegació del govern espanyol, de realitzar salves d'honor en memòria dels assassinats per les tropes borbòniques .
A iniciativa d'Alfred Bosch, de Joan Tardà i de Teresa Jordà –com a diputats d'Esquerra- Reagrupament- Catalunya Sí al Congrés espanyol de Diputats–, aquest matí s'han presentat davant la Delegació del Govern espanyol a Catalunya, acompanyats entre d'altres, pel diputat d'Esquerra al Parlament, Pere Bosch i per membres de SI, amb l'objectiu de reunir-se amb la delegada del Govern espanyol a Catalunya per demanar explicacions pels insults i per les agressions físiques que va patir divendres un ciutadà a l'aeroport de Barcelona per part d'un agent de la guàrdia civil pel fet de de parlar-li en català.
La incapacitat de la consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, per a fer valdre els drets dels ciutadans a fer servir la llengua catalana a la Justícia, pot costar diners a la Generalitat i contribuir a augmentar l'espoli fiscal que pateix Catalunya, malgrat que la Carta Europea de Llengües Regionals, l'Estatut i altra legisalció vigent reconeixen a tot usuari el dret a adreçar-s'hi en català.
Els temps de crisi són temps de dificultats i confusió en les idees i en la vida pública. També són moments en què es posen a prova els lideratges i la capacitat dels governs i els projectes polítics. Per exemple, a Estats Units, la figura del president Obama i la seva administració està generant força dubtes perquè el seu primer mandat no ha estat tan brillant com s'esperava. Possiblement, l'administració d'Obama hagi estat millor que d'altres d'anteriors, però no pas tan bona com les expectatives que havia aixecat i la il·lusió col·lectiva que va generar la seva irrupció al capdavant del país més poderós del món.
Més a prop nostre, malgrat que són casos ben diferents, José Montilla i Rodríguez Zapatero ja han passat a la història com a pèssims governants i grisos dirigents polítics, no tan sols per la mala gestió de la situació que han trobat, sinó també per la seva incapacitat i la dels seus equips de govern d'oferir un horitzó de futur. En el cas de Montilla, la incompetència i la manca de projecte nacional del seu govern han conduït la seva formació i les dels seus socis a nefastos resultats electorals, cosa que ell ha culminat darrerament amb la seva incorporació al Senat. Rodríguez Zapatero i els seus, per la seva banda, són l'exemple que la frivolitat, la demagògia i l'engany sistemàtic reben el seu càstig electoral.
Lògicament, els resultats han propiciat darrerament canvis que haurien de traslladar-se al capteniment de les forces polítiques majoritàries. A Catalunya hem de lamentar que, més enllà del rigor en les retallades, el Govern no ha canviat substancialment la pitjor política del Govern Montilla, sobretot pel que fa a les relacions Catalunya-Espanya. El Govern català navega en la mediocritat i es refugia en un llenguatge ambigu i incomprensible i això mateix practica CiU, la federació liderada (i subjectada) per Duran i Lleida a Madrid.
El president Artur Mas parlava aquesta setmana de "tallar una mica les costures de la Constitució", mentre el president de CiU al Parlament, Oriol Pujol, recomanava til·la als independentistes. La pobresa del llenguatge i de les metàfores dels nostres dirigents és alarmant. A Catalunya ens limitem a substituir les metàfores piscícoles ("peix al cove") per les tèxtils ("tallar costures"), sense aconseguir avenços reals: disposar de les xarxes pròpies per a pescar segons la nostra conveniència i de fer-nos amb la nostra roba el vestit que vulguem en lloc d'arreglar el vestit que ens ha fet un altre.
Un jove advocat català que aquest divendres havia d’agafar un vol cap a Madrid des de l’aeroport del Prat ha estat apallissat i insultat per la Guàrdia Civil pel fet de ser catalanoparlant, segons que informa la publicació digital Som Notícia .
El president d'RCat també es va referir a la política catalana i va tornar a criticar la covardia i el llenguatge poc clar i poc entenedor que caracteritza els nostres representats a les institucions. Mentre que a Escòcia el Partit Nacional Escocès preguntarà la tardor del 2014 si els ciutadans volen una Escòcia independent o no, una pregunta ben clara, aquí a Catalunya es perd el temps parlant de conceptes que ningú no sap què volen dir, com ara “iniciar una etapa de transició nacional cap al dret a decidir” o “plantejar-se trencar les costures de la Constitució Espanyola”
