Ignasi Planas és el número 4 de la llista d'Unitat per Barcelona. En aquests moments, exerceix professionalment d'advocat, i com a jurista, també ha fet de jutge. És president de la Federació Catalana de Rugbi, esport que constitueix una de les seves grans aficions i que considera que transmet uns valors que no es troben en cap altre. És un fidel seguidor de la USAP de Perpinyà i opina que hem d'aprendre de l'èxit del rugbi català a la Catalunya Nord i  n'hem seguir l'exemple. És membre de Reagrupament Independentista, on va tenir un paper molt destacat com a ponent que va participar en la redacció de la Constitució de Catalunya que fou presentada a la 2a. Assemblea.

Planas: "El debat sobre l'Estatut equival a discutir sobre la mida de la gàbia i el que volem els catalans és volar en llibertat"

Per a Planas, que també és membre de la Junta Directiva de l'associació, la idea d'una Constitució pròpia per a Catalunya, en què es contenen de forma abreujada, clara i entenedora els drets i deures fonamentals, és l'única opció davant l'immobilisme espanyol. Durant la campanya de presentació del projecte de Constitució, en què Planas va tenir un paper molt actiu, va declarar: "No té sentit discutir sobre els aspectes limitats de l'Estatut ni incidir sobre la composisió del Tribunal  Constitucional, que és jutge i part. Com a majors d'edat, hem de poder decidir el nostre futur".

Planas: "La Nació Catalana no hi cap dins de la Constitució espanyola"

La seva sòlida formació jurídica li permet analitzar amb criteri la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. Segons va declarar Planas en una ocasió, "el Tribunal Constitucional només ha interpretat el que diu la constitució. No hem topat amb el Tribunal. Hem topat amb la Constitució". "Dins d’Espanya només som un àmbit geogràfic. Al respecte del que sentencien sobre l’article 8, referent al terme “Poble de Catalunya” ens diuen que som “Ciudadanos de España vecinos de Cataluña ”, perquè és clar que "la Nació Catalana no hi cap dins de la Constitució espanyola en tant “sólo cabe la nación española, única y indivisible  ”. Pel que fa al nostre idioma, el TC "ha deixat clar que l’única llengua d’obligat coneixement és l’espanyola i la posa jeràrquicament per sobre de la llengua catalana. La llengua dels nostres avantpassats esdevé de segon ordre."

Si el voleu conèixer personalment, no us perdeu la tertúlia política d'aquest dijous, 14 d'abril, a les vuit del vespre a la seu de Reagrupament (C/Malgrat, 93). Acte obert al públic.