Tot aquest matí de dissabte 5 de novembre Reagrupament Independentista ha celebrat al Casal Familiar del Vendrell la I Conferència Municipal, amb 39 dels 52 regidors que l'organització va aconseguir a les passades eleccions municipals.
Podem confiar els interessos de Catalunya a qui té el desig íntim de ser un ministre espanyol més del PP?
El Vendrell serà la població amfitriona, el pròxim 5 de novembre, de la primera Conferència Municipal de Reagrupament Independentista, que aplegarà els regidors independentistes de l’associació. Després d’uns mesos d’adaptació a la dinàmica municipal dels regidors de Reagrupament, ha arribat l’hora de fornir una organització i un full de ruta comú: treballar des dels municipis per avançar cap a la independència del nostre país.
Benvolguts compatriotes,
Reagrupament Independentista és el fruit del compromís incondicional de milers d’homes i dones amb una Catalunya lliure i digna, amb una democràcia plena i amb una actitud constructiva i d’excel·lència. Avui aquest compromís es manté intacte i representa un projecte polític viu i amb unes característiques pròpies, que posa sempre per davant l’interès de Catalunya.
A dos quarts de cinc de la tarda en l'austera Sala Verdaguer de l'Ateneu Barcelonès, Oriol Junqueras i Joan Carretero, presidents respectius d'Esquerra i Reagrupament, junt amb el candidat Alfred Bosch, anunciat la bona nova: la coalició independentista ja és un fet, registrat a Madrid i reblat avui per tots tres polítics.
De primer, ha parlat Alfred Bosch, l'ara ja candidat de la coalició, que ha destacat la satisfacció que sentia pel que s'havia aconseguit i l'esforç esmerçat, durant "totes les hores hàbils" dels darrers dies perquè algunes persones i forces també s'hi sumessin. "Ara tot és possible, ara podem", ha sentenciat.
El president de Reagrupament, presentat per Junqueras com el "nostre company Carretero", ha mostrat també la seva "satisfacció i orgull per l'esforç comú de sumar il·lusions i esforços perquè aquest país, com a més aviat millor, esdevingui un Estat a l'Europa dels pobles". Per a Joan Carretero està clar que avui s'ha trencat la inèrcia d'uns quants anys de divisions i ha reconegut la força d'Esquerra Republicana quan ha afirmat que "hem decidit fer costat a l'únic partit amb condicions i capacitat per poder anar a Madrid" on caldrà fer pedagogia no "per als espanyols, sinó per als catalans".
El president d'RCat ha advertit Artur Mas, davant la "decadència aguda, en progressió geomètrica" que pateix Catalunya, que sí que "ha de passar comptes ara" i a Mas-Colell que més que anar als nivells econòmics de 2007 "ens ha enviat directament al neolític".
La Junta Directiva Nacional de Reagrupament Independentista, reunida aquest primer d'octubre a Vic, ha decidit continuar les negociacions iniciades amb Esquerra Republicana de Catalunya amb l'objectiu de bastir una coalició al més àmplia possible a les pròximes eleccions del 20 de novembre. L'acord de la Junta ha estat ratificat, a la tarda, pels coordinadors territorials.
Espanya és un Estat, per això aquells qui en defensen la seva continuïtat actuen per protegir-lo. Què hi ha d’estrany en aquest comportament?
Hem vist com el Tribunal Constitucional espanyol ha actuat en defensa de la unitat d’Espanya, negant l’existència de la nació catalana. Més recentment observem com el Tribunal Suprem espanyol actua també amb aquesta intencionalitat, dictant unes sentències d’evident contingut polític sobre el català a l’escola. Per la seva part els mitjans de comunicació espanyols s’han situat també a l’avantguarda de la defensa de la unitat de l’Estat.
El poder legislatiu, el poder executiu, el poder judicial i el quart poder que representa la premsa ja han entès perfectament que Catalunya camina amb pas ferm cap a la independència. Ara només sembla que d’això ens n’assabentem també els catalans...
Hem vist perfectament com la manifestació en contra de la sentència del TC sobre l’Estatut, tot i ser tan massiva, ha tingut la transcendència que se’n podia preveure: cap, res, ni s’han immutat. Calia fer-la? Sens dubte, però només amb manifestacions no anirem enlloc, a Madrid se’n foten de les nostres manifestacions i dels nostres escarafalls, el dia següent els diputats catalans a les Corts es posen a negociar els pressupostos de l’Estat i tot torna a l’ordre.
Reagrupament Independentista té la convicció que, amb l’elecció d’Oriol Junqueras i Alfred Bosch, s’aplana el camí per a treballar amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) per a la plena sobirania de Catalunya mitjançant una coalició independentista a les properes eleccions al congrés espanyol. Les converses mantingudes aquests últims dies amb el nou president d’ERC, Oriol Junqueras, així ho avalen.
Molts som els que des de ja fa molts anys lluitem per la llibertat i la dignitat de Catalunya. Mai com ara la independència de Catalunya havia estat en el sentiment de tants catalans i catalanes. És per això que avui, passat l’Onze de setembre i amb unes eleccions espanyoles a la cantonada, aquells que impulsem organitzacions independentistes hem de reflexionar sobre com actuar, per fer que aquest sentiment majoritari tingui el pes que li correspon a les urnes.
És ben sabut que la política catalana es mou en dos eixos, el nacional i el social, i que els diferents partits se situen en aquests dos àmbits, tanmateix, l’independentisme s’ha identificat sempre amb partits definits com d’esquerres.
No és fins al sorgiment de Reagrupament que la concepció de l’independentisme s’intenta obrir a una posició de centralitat, obviant de forma voluntària l’eix dreta-esquerra i establint un parèntesi en aquesta necessària disputa, mentre no tinguem veritable possibilitat de decidir com a poble. Dit d’una altra manera, poc podem fer en favor de l’economia de mercat o dels drets de les persones si tot allò fonamental en aquests àmbits és decidit a Madrid.
Val a dir que aquesta posició central en el sentiment catalanista l’ha sabuda aglutinar, fins avui, la indeterminació essencial de Convergència Democràtica de Catalunya: moderats en diuen, el que en realitat vol dir que en cada moment fan allò que convingui més, sense que tampoc quedi mai determinat la conveniència de qui se serveix en cada moment. En tot cas, el domini de l’estètica, la imatge d’ordre i l’equilibri entre els interessos personals dels seus dirigents i les apel·lacions al patriotisme que tant agraden al seu electorat els fa, avui, preeminents.
Aprenem-ne allò que ens convé: s’ha de treballar per sumar, no per dividir; no hi ha veritats absolutes; els lideratges han de ser reconeguts; l’estètica també és important.
La comissió Somescola.cat ha convocat una concentració aquest dilluns, 12 de setembre, per tal de donar una resposta contundent als intents de desestabilització, per part de l’Estat Espanyol, en el nostre sistema educatiu. Des de Reagrupament donem el nostre suport a aquesta iniciativa i animem als associats i a la societat en general a manifestar-s’hi. La crida de Somescola.cat és pel dilluns, 12 de setembre, a les 19h. davant de l’ajuntament de cada municipi.
