Un racisme quotidià

És la manera de dir-li a algú: et tracto i et tractaré sempre com foraster no benvingut
Quim Monzó
Quim Monzó

Dijous, a la secció Cartes dels lectors , Lucero Zamora en publicava una d'interessantíssima. Duia per títol "Sensibilitat comercial" i deia: "¿Qui tria l'idioma, el client o el venedor? ¿És en funció de l'aspecte físic del client? Sóc peruana, fa setze anys que visc a Catalunya i el català és el meu idioma habitual. Puc utilitzar des d'un vocabulari tècnic fins a un registre col·loquial sense problema, però em pregunto què s'ha de fer per no haver de canviar al castellà quan compro. Algun cop m'he mig queixat, i m'han respost que és igual un idioma o l'altre. Penso que a mi no m'és igual, ja que jo havia iniciat la conversa en català. De vegades es disculpen i canvien de llengua, al cap i a la fi sóc jo la clienta. ¿Com pot ser que en uns grans magatzems la senyora que està al meu costat sigui atesa en català i a mi quasi m'obliguen a tornar al meu idioma matern? ¿És possible contractar personal amb un sentit de l'oïda més fi, capaç de captar l'idioma triat pel client durant els primers segons? No és un enfocament polític. És un tema comercial. El problema és que es canvia d'idioma quan es parla amb un interlocutor que es veu que és estranger ".
 
Les paraules de Lucero Zamora són excepcionals perquè narren una situació habitualíssima que les víctimes comenten amb els amics i prou. Molts catalanoparlants tenen instal·lat al cervell un xip que fa que, de seguida que noten un mínim accent en la veu de la persona que se'ls adreça en català, canvien immediatament de llengua i els parlen en castellà. Es pensen que ho fan per cortesia, però hi ha poques coses més descorteses cap a algú que rebutjar el seu interès per expressar-se en la llengua del país on és. Fa un parell d'anys era en un bar del meu barri i va entrar un noi de vint-i-pocs anys. Va saludar -"Bon dia" - i va demanar a la propietària "un entrepà de tonyina". Com que tenia un lleuger accent, no sé si brasiler o portuguès, la mestressa, catalanoparlant, va decidir no parlar-li en català i li va parlar en castellà tota l'estona, mentre el client -portuguès o brasiler- li parlava català a ella, i ella parlava en català a la resta de clients: a tots menys a ell. Demencial. Inconscientment o no, és una manera rotunda de dir-li a algú: no facis cap esforç per parlar-me en català perquè ara mateix aixeco una barrera i et tracto i et tractaré sempre com a foraster no benvingut.

Estic convençut que es pensen que fer això els fa quedar com a grans cosmopolites. Lucero Zamora és peruana, i he vist la mateixa actitud amb amics anglesos, guineans, nord-americans, marroquins, italians, russos ... Si els detecten un accent o uns trets que consideren forasters, res de parlar-los en català. ¿On s'és vist? De fet el que els estan dient és que no s'esforcin, que a casa -a la casa íntima de tot ciutadà que és la seva llengua- no els convidaran mai. És, purament i simplement, racisme.

3.810 lectures | 21 vots - valoració 10 | 4 comentaris
Valoració: 10/10 (21 vots)

Gràcies per la teva valoració!

Ja havies valorat aquesta pàgina, només pots valorar una vegada!

La teva valoració ha canviat, gràcies per contribuir!

Comentaris (4)

Perdó, pensava que vostè era negre...
L'escrit d'en Monzó em recorda una anècdota frepant que explicava el cantautor mallorquí, d'origen Guineà, Guillem d'Efak: en una terrassa d'un bar, on s'havia assegut amb uns companys per a prendre un cafè: el cambrer es va adreçar un per un als seus companys: "un cafè per vostè, un tallat pel senyor, una cervesa per la senyora..." fins que, en arribar el seu torn, li digué "un café con leche para usted". Al replicar el d'Efak que ell també li havia parlat en català, el cambrer li va contestar "perdoni, m'havia semblat que vostè era negre".

Personalment, una història molt semblant a la de Lucero Zamora, però a Guissona, em va inspirar un article ara fa un any... http://giliet.wordpress.com/2010/09/18/la-rosalinda-pren-lascensor/
Estic totalment d'acord. Jo treballo de caixera a l'FNAC i parlo a tots els clients en català i en cas que em diguin que no m'entenen llavors si que els parlo en castellà o en anglès. Ho faig perquè si personalment em poso al lloc de persones com Lucero Zamora em sentiria molt discriminada i menyspreada.
altres exemples
D'exemples d'aquests trastorns dels personalitat que tenim els catalans en podem trobar tants com vulguem. No fa gaire vaig anar a dinar amb un amic d’una certa edat, català de soca-rel. El cambrer era andalús i es va dirigir a nosaltres en castellà. El meu amic, com gairebé sempre passa en aquests casos, li responia en castellà, no sé si per aquesta suposada cortesia amb algú que deu viure a Catalunya des de fa dècades o per una mena de sentiment d'inseguretat heretada d'èpoques més fosques de la nostra recent història. Fins aquí, res que no hàgim vist tots. La meva sorpresa va arribar quan el meu amic va començar a parlar amb mi en castellà cada cop que teníem el cambrer davant. Jo li responia en català i ell em continuava parlant en castellà fins que el cambrer marxava i aleshores recuperava la seva llengua. Potser, si volem aconseguir la independència, primer haurem d'anar tot el país (o bona part) al psicòleg. Serà molt difícil superar aquesta inèrcia que patim que fa que el castellà esdevingui una mena d’al•lel dominant i el català sigui recessiu. Si no canviem el xip aviat, en poc temps, el català passarà a ser testimonial en les relacions personals i en la vida quotidiana. En la natura, els al•lels recessius estan condemnats a l’extinció. No veig que el país estigui preparat per a aconseguir-ho.
Per fi, Monzó
Per fi un article amb interès d'en Monzó. Per fi escriu sense mirar de fer cap gracieta. Per fi un article compromès. Celebrem-ho.

Total 4 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'ENQUESTA DE LA SETMANA

Us sembla encertat que Artur Mas torni a cedir fent una nova tongada de retallades?
 Sí. Obeir Madrid és la manera d'aconseguir el pacte fiscal
 L'austeritat és el camí de la recuperació
 No. S'hauria hagut de plantar i denunciar l'espoli fiscal davant el Govern espanyol

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

BARCELONA
TAULA RODONA : LES HOMILIES D'ORGANYÀ
ANTONI FILOL
(Alcalde d'Organyà)
DOLORS LAMARCA
(Directora de la Biblioteca Nacional de Catalunya)
JOSEP Ma. BENÍTEZ
(Historiador de la Cultura)
ANDREU ROSSINYOL
(Filòleg)
CONXA PLANAS
(Moderadora de l'acte)

Les homilies d'Organyà, testimoni escrit d'una llengua viva:el català parlat a la fi del segle XII

Biblioteca de Catalunya
(Sala de la Caritat)
Carrer de l'Hospital, 56

Organitzat per:
Amics d'Organyà
Biblioteca de Catalunya

BARCELONA
XERRADA : CREIEM EN LES EMPRESES?
GORKA KNÖRR

CICLE DE XERRADES :
I SI FÓSSIM UN ESTAT?

Biblioteca Jaume Fuster
(Sala Auditori)
Pl. Lesseps, 20-22
(GRÀCIA)

BARCELONA
PRESENTACIÓ DE LA INICIATIVA CIUTADANA EUROPEA
JOSEP SORT
DAVID VINYALS

Casa Orlandai
C/Jaume Piquet, 23
SARRIÀ

VILAFRANCA DEL PENEDÈS
L’ESTAT PROPI PER CATALUNYA, UNA QÜESTIÓ DE SUPERVIVÈNCIA: VIABILITAT ECONÒMICA I POSSIBILITATS DE FUTUR
RAMON CARNER
MIQUEL ÀNGEL GRÀCIA
ANDREU BATLLE
MARTA CONEJOS

Sala Auditori de L'Escorxador
C/ de L'Escorxador n. 19

BARCELONA
XERRADA : EXÈRCIT / SERVEIS D'INTEL·LIGÈNCIA / MOSSOS / POLICIES LOCALS
POL MOLES
(Especialista en Defensa i Forces Armades)

CICLE DE XERRADES :
I SI FÓSSIM UN ESTAT?

Biblioteca Jaume Fuster
(Sala Auditori)
Pl. Lesseps, 20-22
(GRÀCIA)