Ahir es va acabar l'Espanya de les autonomies.  Es va morir tota sola, la pobra, quan totes les televisions van ensenyar els gràfics dels resultats per territoris. Les pantalles marcaven, ben gràficament, el retorn a la realitat -tossuda- que pinta l'Espanya espanyola d'un color i Catalunya i el País Basc amb tonalitats diferents. Fins i tot van rebrotar nous/vells matisos, com els que signifiquen Compromís pel País Valencià, la fortalesa del BNG o els diputats navarresos de Geroa Bai i Amaiur.
 
Així que, es miri com es miri, totes les cartes són damunt la taula.  Ja era hora, després de trenta anys donant voltes a una cafetera i un joc de tasses. Finalment, Espanya haurà de parlar amb Catalunya i el País Basc, probablement sota la mirada, atenta, de París i Berlín que li demanaran solucions i, sobretot, poc soroll.
 
No hi ha res escrit sobre què vindrà darrere l'invent autonòmic.  Però sí que s'ha fet evident que dissimular els colors reals de la península costava massa car. I ja no queda ningú que vulgui pagar-ho.