Veig venir que l’any 2012 serà veritablement determinant per al futur polític de Catalunya. El desafiament que representa la majoria absoluta del PP a Espanya, però amb un estat econòmicament feble per a no dir ruïnós, indefectiblement, ens portarà d’una banda a una enorme tensió política abans d’arribar l’estiu. Tanmateix, d'una altra, serà la gran oportunitat per a respondre-hi amb el coratge que ha faltat al país –i particularment als governs anteriors- quan l’estat també passava moments delicats. S’ha acabat allò d’anar a salvar Espanya per fer mèrits que, després, mai no han estat reconeguts. 

En aquest sentit, la meva esperança –que alhora és un desig- és que els catalans estiguem a l’alçada de les circumstàncies. La societat civil haurà de demostrar la seva capacitat de pressió i mobilització col·lectiva, a més d’aportar idees i projectes veritablement constructius. I el govern haurà de dirigir –amb la resta de partits que s’hi avinguin- el gran salt que ha de fer el país. Perquè n’estic segur, CiU es jugarà la legislatura vinent, en molt bona part, aquest mateix 2012. Així com el PSC és el 2012 que haurà de decidir si vol seguir o no un procés de valencianització que l’acabi fent insignificant a Catalunya, circumstància que podria donar pas a una nova gran força de centre esquerra veritablement catalanista. De la mateixa manera, serà aquest any que ERC podrà demostrar que sap entendre el país abans de fer-lo, i ICV haurà de convèncer del seu compromís nacional abans de les campanades del 2013. 
No és que pensi que el 2012 sigui el final de res, però sí que pot acabar essent el principi de tot. I el meu desig és que no el deixem passar de llarg.