Diu en Salvador Cardús: “l'entrada d'un nou agregat independentista al Parlament que no fos sòlid, podria arribar a ser contraproduent”. Es refereix potser a manca de solidesa en SCI, en RCat?, o en quin agregat independentista pensa?

Vull parlar de solidesa: a RCat fa temps que es treballa amb insistència; ja s’han dut a terme tres Assemblees i el missatge que s’escampa extensament i intensa pels pobles i ciutats de Catalunya és continuat i clar: Declaració unilateral d’independència, com més aviat millor, i Regeneració democràtica. Jo diria que com més simple és un projecte més solidesa demostra.

D’altra banda, Solidaritat Catalana va presentar-se a Figueres la setmana passada amb quatre punts programàtics :
“1) Proclamar la independència en la propera legislatura”. A mi aquesta promesa em sembla exempta de tota solidesa. Es com si el R.C.D. Espanyol digués: “guanyarem el proper campionat de lliga”, o el R. Madrid afirmés: “Espanya guanyarà els propers mundials amb vuit jugadors del Madrid”. Seria molt diferent si SCI digués: “tan aviat reunim al Parlament 68 diputats independentistes els convencerem a tots per proclamar unilateralment la independència”.

“2) Evitar que sumi el tripartit i evidenciar les mancances de l’autonomisme”. Potser s’evitarà que sumi el tripartit, però no pas que, després que CiU guanyi les eleccions, es formi un altre tripartit on la independència hi tingui poca cosa a fer. A més, ens convé parlar d’independència ( encara millor, d’alliberament nacional i d’instauració d’un Estat propi) i no d’enfrontaments partidistes, CiU, PSC o tripartit, en què continuem immersos dins l’autonomisme (o la ratera en paraules d’en Cardús).

“3) Difondre els avantatges de l’Estat propi: Espanya és crisi, Independència és benestar”. D’això ja se n’encarreguen determinats grups, entre ells el CCN (Cercle Català de Negocis).

“4) Aconseguir la regeneració política i democràtica participant tots i totes en la presa de decisions”. Aquest punt em recorda el que succeïa (i succeeix) en alguns exàmens: un estudiant poc preparat es dedica a copiar l’escrit del company del seu costat, per tal d’obtenir una bona nota.

És sòlida la proposta de Solidaritat?

Si bé és cert que cal abominar dels que diuen 'ara o mai' també cal abominar dels que, com Cardús, ens invita a votar, amb bones paraules, més autonomisme que -per això ara està en contra del 'ara o mai- aquest autonomisme ens portarà la independència en un futur.
El 'poc a poc' és: ara no voteu proclamació unilateral, seria irresponsable.
La 'bona lletra' és la que cal votar als 'grans i seriosos polítics' com els de CiU, respectuosos amb les lleis orgàniques espanyoles com l'Estatut d'Autonomia.
Vaja el que diu Mas.

Aquestes són les notícies que interessen:
REAGRUPAMENT entra al Parlament català i Carretero més lider polític (3,7 valoració amb un coneixement del 47%) que Laporta (2,9 malgrat ser més conegut, en un 90%) en l’enquesta de LA VANGUARDIA

http://annanoticies.com/2010/09/05/24178/

Ja fa temps que hi ha feina per fer. De fet sempre hi ha feina per fer. Tot depèn d'on estiguis, del que estiguis fent i cap on vulguis anar.

Això no treu que hi ha moments, punts d'inflexió, que poden marcar una situació-moment. De fet, per definició tot punt d'aquestes característiques marca "un abans i un després". Sense ser determinant, ni poden haver d'altres (inclús més pronunciats), o millor dit en el moment en què té lloc sense semblar determinant, pot arribar a ser-ho. Va ser el segon tripartit un punt d'inflexió, potser l'acabada del Pujolisme, la sentència del TC, la manifestació del 10J ? ... potser el punt d'inflexió és el moment actual, o sigui les properes eleccions al Parlament ?

Aquest discurs de "a poc a poc" em sona força a Pujolisme. Sense voler molestar a ningú, accepto part del paper històric que va fer el Sr. Pujol com a necessària i comparteixo gran part del fons socio-educacional del Sr. Cardús. Ara bé, crec que cal parlar clar. D'una manera directa, honesta, sincera i sense circumloquis. És més, m'agradaria que les persones que tenen una formació extensa, que continuen d'una manera activa treballant -intel·lectualment- , que no repeteixen o es dediquen a fer compost que parlessin d'una manera clara i valenta. Perquè cal esperar a tenir més de 75 anys per fer-ho?

Segueixo rCat. M'agrada la manera que han tingut de treballar, la manera com han anat teixint la base, la manera com s'ha aproximat a l'electorat. I sobretot m'agrada el discurs, clar, directe i valent. I m'agrada també la valentia del Sr. Laporta, no m'agraden les maneres que mostra, però és part de la valentia, més propaganda. I em sembla que van aprovar unes llistes potents.

Ja n'hi ha prou de xerrameca, dialèctica, i grans paràboles pseudo-independentistes. Aquestes properes eleccions al Parlament de Catalunya, poden ser determinants. I en gran mesura depèn de cadascun de nosaltres. Vols que siguin determinants? Aquesta és la pregunta que t'has de respondre tu mateix@.

Com que tothom tranquil? Que potser hi ha motiu(s) per (no) estar-ho? ... a mi em sembla que n'hi ha un munt de motius per no estar-ho. Ara bé, també em sembla que cap d'aquests motius privaran de sortir el Sol demà al matí, de manera que no n'hi ha cap de motiu per estar intranquil. Això depèn de tu mateix@. Per altra banda, que hi hagi un molta feina per fer no ens pot deixar tranquils. En tot cas, podríem estar tranquils si haguéssim fet molta feina, o bé si haguéssim fet bona feina. Deixem-nos de paraules buides i parlem clar.

estic completamente d'acord. M'agradaria saber si en la campanya electoral hi haurà un partit que pensi el mateix i ho digui ALT I CLAR. Espero que Reagrupament expliqui amb honestetat el que es proposa (sense ficar-se amb el demés) pensant en el pais i no prometent el que és impossible. Fins ara la gent del carrer anem perduts i atavalats.

Gràcies Sr. Salvador Cardús per la seva coherència. Calen persones com vostè que diguin les coses clares, però sense enfadar-se ni fer rebequeries com les criatures.

Així és, hi ha molta feina a fer... cal madurar i atirar moltes consciències cap a l'independentisme, per tal de crear aquesta majoria social sòlida que crearà l'estat català dins de la Unió Europea. El debat ha de ser intens, persistent i abraçar totes les qüestions de la vida pràctica, sabent en tot moment que hi haurà molta guerra bruta des de Catalunya endins i des de fora, evidenment.... cal madurar el raïm poc a poc... però el meu dubte és que no hi hagi un gran trasbals a les properes eleccions! Algú havia vaticinat que al Passeig de Gràcia hi hauria un clam per la independència? Ningú... es podia sospitar, desitjar,.... però ningú es podia imaginar aquesta manifestació que tampoc era una explosió de ràbia ni de res semblant, sinó un clam per un estat català -i pensant que independentistes ferms van boicotejar la manifestació per autonomista, i pensant en tota la gent que conec que hi volien anar i no ho van fer per feina (dissabte tarda: comerç, turisme,...).... uf. Hi haurà un trasbals? Si més no el debat a Catalunya ha desplaçat el debat espanyolista.

Una anàlisi brillant com és habitual en Cardús. Només que si sabem que C. no és només un analista sino una persona compromesa amb la causa de la independència, li demanaria més que una interpretació de la realitat, qualque element afegit, una aportació a la transformació de aquesta dura realitat política que patim, un bri d'empenta. Si nó, el tercer paràgraf del text sembla més bé com una nova versió de la "pluja fina", discurs rebregat que a hores d'ara es mostra més desencoratjador que il·lusionant.
Jo crec que sí que n'hi ha moltes coses en joc en aquests moments crítics al Món, a Europa i per descomptat també a Catalunya.
Per la qual cosa les properes eleccions també poden jugar o no jugar amb aquesta realitat comvulsa. Tot depén si 1) votem els actuals partits parlamentaris que deixen que continue Madrid decidint mentre aqui tots tranquils, que no hi ha res a fer o 2) votem partits sobiranistes decidits a intervindre en el joc: declarant unilateralment la independència i fent que Catalunya jugue com a estat a Europa.

Com sempre en Cardús l'encerta en el diagnòstic... la realitat és molt tossuda i acaba posant a tothom al seu lloc. Reagrupament ha de seguir el seu camí i ha de continuar treballant per aconseguir els nostres objectius, tal i ho hem estat fent els últims mesos... Don't push the river, let the water flows...

www.fontdelferro.blogspot.com