Per si encara hi ha algú en aquest planeta que no ha vist el vídeo del que va passar a Osca el dissabte-amb Raül Agné, entrenador del Girona FC, com a protagonista-, explicarem el desenvolupament dels fets. Després del partit entre la SD Osca i el Girona, els entrenadors van passar per la sala de premsa. Quan li va arribar el torn, Agné es va asseure després dels micròfons i va començar a contestar als periodistes. Va ser responent en castellà als que li preguntaven en castellà i, quan un li va fer una pregunta en català, va començar a contestar en català:
 
- Avui hem sigut justos guanyadors i és cert que el gol ha sigut...
 
Del fons de la sala arribar llavors les veus de protesta d'alguns periodistes locals:
 
- ¡A ver, por favor, en castellano! - Va dir un per sobre de les queixes dels altres. Agné els va respondre:
 
- Contesto una en catalán y luego a ustedes en castellano; ningún problema.
 
Però els periodistes locals van seguir amb el seu no. Els preguntà Agné:
 
- Si fuera inglés, ¿podría hablar en inglés o...?
 
Li van dir que no és el mateix. Agné estava bocabadat. A les rodes, un contesta en la llengua en la qual li formulen la pregunta ... Va explicar:
 
- Es que no lo entiendo, esto...
Van insistir que parlés en castellà perquè a ell li feia parlar en català com en castellà. Llavors Agné es va afartar definitivament:
 
- No. Da igual, no. Da igual, no. j. .., con el rollo! No hay rueda de prensa.

Deixem de banda dos detalls que fan encara més espectacular la intolerància d'aquests periodistes -Agné és de Mequinensa, i la roda de premsa tenia lloc a Aragó, on suposadament el català és idioma oficial, juntament amb el castellà i l'aragonès- i fixem-nos en els costums: quan a Espanya un entrenador respon en italià, en holandès o en el que sigui, no hi ha cap problema. Però si contesta en català, llavors això és inadmissible. Qualsevol cosa que faci olor de català els activa l'odi, la xenofòbia. No es tracta d'una simple anècdota més, sinó que no hi ha forma de viure fora d'aquesta perpètua sagnia moral que, d'anecdòtica, no en té res. Ens espolien, aconsegueixen que les nostres finances estiguin en dèficit quan estarien amb un superàvit pròsper si tinguéssim el finançament que graciosament donen a altres, i a sobre ens diuen usurers per, tot seguit, pixar-se'ns a la boca, com diu el gran Mohammad Jordi. I després els diaris van per aquí fent enquestes a veure per què gent que mai en la seva vida s'havia plantejat la independència se la planteja ara, i de debò. Confiem que l'onada de saturació que està sacsejant als països àrabs es propagui a la ribera nord del Mediterrani i aquí la lideri Mohamed Jordi (perquè si l'han de liderar els dirigents independentistes amb poltrona, estem arreglats).