Nerviosisme independentista

Xavier Borras

La cultura política de la població , en general, és bastant migrada. Els índexs d'audiència, els rànquings de lectura i d'altres estadístiques de gruix sobre aspectes culturals, econòmics, socials o lingüístics així ho acrediten. Mantenir una conversa coherent amb gent de certa corda, sigui adscrita a l'esquerra, a l'ecologisme, al feminisme o al sumsum  corda, es fa feixuc quan l'interlocutor no té més arguments que els quatre eslògans apresos en mala hora o les consignes escampades pels caps de torn, que molts cops són mitges veritats o, ras i curt, fal·làcies de l'alçada de campanar que, de tant dir-les, repetir-les i esbombar-les acaben, ai las!, per fer passar bou per bèstia grossa i esdevenir veritats incontestables. De fet, són els (des)raonaments dels qui, per damunt de tot, es creuen posseïdors de la veritat absoluta amb l'argument, tan suat, que "ho han dit a la tele", o a aquest o aquell altre mitjà, com si la tele o el tal mitjà fossin els déus vinguts de vés a saber on per proclamar la bona nova en exclusiva i sense talls de publicitat.
 
 Ve a tomb tot aquest proemi  com a explícita justificació del nerviosisme que noto, d'un temps ençà en certs sectors d'això que en diem l'Independentisme: creixent i difús moviment, sentiment més que no pas consciència en molts de casos -encara que més val això, a hores d'ara, que el no-res d'anys enrere-, que, alimentat per certs mitjans de comunicació, de casa i de fora, suposadament catalanistes (fins i tot suposadament sobiranistes), etziba, ara sí i ara també, rumors, mitges veritats, mentides senceres, i tota classe d'intoxicacions per, al capdavall, provocar, finalment, que un projecte transversal, il·lusionant, amb embranzida, d'alçada i de gruix, que va de cara a barraca sense subterfugis, abasti el fracàs més absolut per, al capdavall, continuar com estàvem, cosa que tant li agradava i tan bé va lligar el darrer dictador.
 
 Tots tenim al cap de quins mitjans parlo , no cal dir-ne noms, però potser no tothom sap que aquests pamflets -digitals o de paper- s'alimenten de diverses menjadores, quan no directament d'una mena de xantatge que es basa en "si no m'expliques què passa, publicaré això o allò o el de més enllà", encara que els citats això o allò o el de més enllà siguin, evidentment, pures invencions que només poden servir i aprofitar als enemics de Catalunya.
 
 Som a temps, encara , d'adonar-nos-en?

2.823 lectures | 18 vots - valoració 8.22 | 0 comentaris
  • Actualment 8.22 de 10 Estrelles.
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7
  • 8
  • 9
  • 10
Valoració: 8.22/10 (18 vots)

Gràcies per la teva valoració!

Ja havies valorat aquesta pàgina, només pots valorar una vegada!

La teva valoració ha canviat, gràcies per contribuir!

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'ENQUESTA DE LA SETMANA

Creieu que el procés d'independència d'Escòcia pot tenir efectes sobre Catalunya?
 No. Són casos molt diferents
 Dependrà dels resultats del referèndum escocès
 Sí. I tant! Per això els espanyols i Duran hi pressionen en contra

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

BARCELONA
QUEBEC: DE LA PRESA DE CONSCIÈNCIA NACIONAL, ALS REFERÈNDUMS DE 1980 I 1995. L’EXPERIÈNCIA DE LA VIA SECESSIONISTA.
JOSEP SORT, professor de Ciència Política a la URL
Marc Sanjaume, professor de Ciència Política a la UPF
josepsort1

Cicle Nacions sense estat. Catalunya en perspectiva comparada. Els casos d'Escòcia, el Quebec i Flandes .

Seu Nacional d'Òmnium Cultural,  Diputació, 276, pral.