L'associació Sobirania i Justícia va fer ahir el congrés 'Building a New State' (programa, en pdf), dedicat a l'anàlisi de les oportunitats i els reptes amb què es trobarà Catalunya l'endemà de proclamar-se independent. I ho va fer amb la presència d'especialistes internacionals en qüestions jurídiques, financeres i diplomàtiques (Charles E. Ehlrich, Ana Stanic i Patrick Dumberry), que han estat involucrats en la construcció de nous estats com Eslovènia o Kosovë. Tots asseguren que la independència és més que possible i que la podrem veure aviat, però avisen que cal treballar fort i tenir tots els serrells prou lligats abans de proclamar-la. Van brindar, al llarg de tot el dia, una jornada de lliçons tècniques per a construir un nou estat.

En aquest vídeo hem parlat extensament amb ells i els hem preguntat per aquestes qüestions més tècniques de la independència: el reconeixement internacional de Catalunya com a estat, l'entrada com a estat membre a la Unió Europea i també sobre què passarà amb les pensions i tots els diners que Catalunya encara paga a Espanya.

Per Dumberry, ex-assessor del govern quebequès i especialista en la construcció del marc legal dels nous estats, el full de ruta és molt clar: en primer lloc, negociar amb Espanya el repartiment i la titularitat dels béns i els deutes fins aleshores compartits; en segon lloc, assolir el reconeixement internacional del nou estat català, i, finalment, l'entrada de Catalunya als organismes i tractats internacionals.

Negociació amb Espanya

Ara, tots tres avisen que moltes d'aquestes qüestions caldrà negociar-les bilateralment amb Espanya i que per això és important poder-ho fer amb la legitimitat d'un referèndum guanyat amb un resultat clar. D'aquesta manera, Catalunya ho tindrà més fàcil per a teixir suports internacionals en qüestions fonamentals com l'entrada a la Unió Europea. 'Catalunya ho tindrà més fàcil que altres estats, perquè ja és dins de la Unió, però toparà amb el veto d'Espanya per entrar-hi com a estat independent; el que ha de fer Catalunya és, prèviament, haver conversat amb la resta dels estats perquè pressionin ells mateixos l'estat espanyol', explica Stanic, que va negociar amb les antigues autoritats iugoslaves la separació econòmica en favor d'Eslovènia. I afegeix: 'Si Catalunya té l'oportunitat d'explicar al món les raons de la seva independència i les explica, tindrà els suports necessaris per assolir-la i per esdevenir un estat de ple dret'.

Per Ehrlich, historiador americà que va formar part de la comissió de les Nacions Unides responsable bastir un nou sistema jurídic per a Kosovë del 2002 al 2008 i que parla català --va fer una tesi doctoral sobre la Lliga Regionalista--, és fonamental que Catalunya faci una bona tasca diplomàtica tant amb Espanya com amb la resta de països veïns abans de proclamar la independència. Tant és així, diu, que aquesta és l'única via perquè el nou estat català 'comenci amb pas ferm i decidit'.

A les conferències del congrés, els ponents també van explicar als més de dos-cents assistents, les vies que tindrà Catalunya per adherir-se als tractats i als organismes internacionals, les maneres de negociar-ne de nous de manera bilateral amb altres estats, la manera de fixar les fronteres, la retirada de l'exèrcit del territori català, etc.