Al llarg de la meva vida he tingut contacte amb dues entitats empresarials catalanes de tipus circular: el Cercle d’Economia i el Cercle Català de Negocis (CCN). Cap de les dues no és una organització patronal, sinó que més aviat funcionen com a lobbies per defensar de manera més o menys confessa determinats interessos o posicions politicoempresarials. Si us en vull parlar una mica és perquè, segons com ens ho mirem, són una mena de mirall de com està el país.

El Cercle d’Economia és una organització potent, on estan representades les grans empreses del país i, de manera una mica cosmètica, també alguns universitaris que no fan gaire nosa. El 17 d’octubre de 2011 va llançar la seva darrera encíclica (A temps de sortir del túnel. L’hora de la política ). Per a sorpresa de molts, el document ni esmentava l’anomenat “pacte fiscal”, la que ha de ser una de les propostes polítiques estrella del govern de Catalunya en els propers mesos. De fet, la nota en qüestió no esmenta Catalunya per res. Però això no té res de sorprenent, almenys per dues raons. Primera, perquè tal com diu la seva pàgina web (www.circuloeconomia.com) 'el Cercle va néixer amb la voluntat de modernitzar i dinamitzar la societat espanyola  i en l’actualitat segueix animat pels mateixos objectius' (el subratllat és meu). Segona, perquè malgrat que l’entitat proclama als quatre vents la seva 'independència de criteris', no ha tingut cap problema per designar com a president un exministre dels darrers governs espanyols del PP. Em pregunto si no van trobar ningú més 'independent'. Ara, això sí, el Cercle té un gran ressò mediàtic i les opinions que expressa són considerades les de la 'societat civil'. És a dir, les de tots nosaltres sense que ens ho hagin preguntat.

El Cercle Català de Negocis és una organització molt més jove i modesta. Agrupa un col·lectiu d’empresaris i professionals independentistes que tenen com a principal objectiu l’assoliment de l’Estat propi de Catalunya. Com a bons independentistes ja han patit una escissió, de manera que no fa gaire es va crear la Fundació Catalunya Estat, una altra agrupació d’empresaris amb objectius molt similars. Funcionen de manera molt voluntarista, una mica amateur –en el millor i pitjor sentit del terme– però amb un gran entusiasme. Podrien millorar el rigor dels seus plantejaments, però ho fan tot sense gaire recursos. El seu ressò mediàtic és mínim (no els veureu mai a TV3 o als principals diaris) i recentment fins i tot a La Vanguardia  es van negar a publicar-los un anunci que ja havien encarregat amb excuses de mal pagador (quan de fet els que pagaven eren ells!).

Trobo que aquests dos 'cercles' són un reflex de com està el país. Tenim els unionistes còmodament instal·lats al seient del conductor, amb les mans prop de totes les palanques del poder. Els independentistes estan desunits i barallats entre ells, però mostren un grau de mobilització creixent i les seves propostes cada cop són més tingudes en compte. Són molt lluny de l’objectiu, però potser tenen motius per pensar que alguna cosa està començant a canviar.