Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, les Nacions Unides era formada per 51 nacions independents. Avui en són 193. La globalització ha anat de bracet amb un desig creixent de les nacions d'assumir la responsabilitat dels seus afers i de contribuir plenament com a membres d'una família global.

Escric en tant que líder d'una nació que encara no és plenament membre d'aquesta família, però dirigeixo un govern que aspira a aquest estatus. Escòcia celebrarà un referèndum sobre la Independència abans de la fi d'aquesta legislatura el 2016, i en el 2012 en posarem els fonaments tot impulsant el creixement econòmic a través de les competències que actualment tenim.

Tal vegada el focus global es troba en les nacions BRIC, però hi ha una altra història reeixida que necessita ser explicada: aquella dels estats petits que excel·leixen en el canvi. A Espanya, les regions dinàmiques són Catalunya i el País Basc, les quals gaudeixen de determinats nivells d'autonomia fiscal respecte de Madrid. Al nord d'Europa, els danesos prosperen, els noruecs triomfen mundialment, mentre que els finesos excel·leixen en molts indicadors globals.

Escòcia en el seu camí cap a la Independència és un altre exemple de nació petita exitosa: tot i els nostres poders limitats, ja hem marcat un ritme més dinàmic que la resta del Regne Unit. Per si encara hi hagués algú que dubta de la capacitat de les nacions petites d'influir en el futur global, un antic secretari general de l'ONU, Kofi Annan, ha citat la història d'Escòcia en la ciència, la tecnologia i l'economia com a prova que la nostra nació ha jugat un rol capdavanter  a l'hora de fer front alguns dels més importants reptes de la nostra era.

El canvi climàtic n'és un, d'aquests - i Escòcia ha aprovat una legislació sobre el canvi climàtic capadavantera en el món, que fixa l'objectiu de reduir les emissions de carbó al 42% pel 2020. Això és ambiciós, però realitzable, i esperem que actuarà com un referent per a altres nacions, grans i petites, per tal que actuïn per assolir un futur sostenible.

L'agenda del canvi climàtic va de bracet dels intents de trobar camins més sostenibles de produir l'energia que necessitem, i de nou, Escòcia és a l'avantguarda en el desenvolupament de tecnologia energia renovable neta que pot emprar-se en el futur global. Ens hem donat un altre objectiu ambiciós però assolible, com és el de produir l'equivalent a totes les necessitats elèctriques que tenim a través de fonts renovables per al 2020 -i si fa no fa el mateix a través d'altres fonts. Això farà que Escòcia esdevingui un exportador significat d'energia envers els nostres veïns europeus.

Aixó és possible perquè tenim una part significativa del potencial europeu de l'energia verda. L'abast d'aquest potencial ha quedat ben establert en inversions recents de companyies multinacionals en el sector de les energies renovables a Escòcia, i el 2012 es redoblaran els nostres esforços. Un dels temes més rellevants del moment actual és la seguretat, la correcta de i el lliurament sostenible d'energia, i Escòcia ja esta assegurant un rol líder en aquest àmbit.

Aquestes noves tecnologies, conjuntament amb les nostres fortaleses en àrees com les ciències de la vida o les finances, donen a Escòcia l'oportunitat de continuar aportant la contribució distinta que al llarg dels segles ha fet, des dels moments inicials com a una nació independent comercial, seguint per la Il.lustració Escocesa del segle XVIII, fins al present. Avui, les universitats escoceses registren més patents que les de qualsevol altra nació, mesurat en termes per càpita. Va ser una d'aquestes figures de la Il·lustració escocesa, Adam Smith, qui observà que el progrés econòmic ha d'anar inevitablement acompanyant del progrés social -i això continua sent cert avui com ho era llavors, donant-nos l'esperança que la globalització pot transformar per a bé el món.

Les espines i els cards

L'edat dels imperis ja fa anys que va marxar, fins i tot la Guerra Freda és avui en dia un tema de llibre de text, i les antigues certeses que abans havien falcat les relacions internacionals ara s'han deteriorat. En el seu lloc tenim un món més complex i incert, però també un que és més obert que mai a les possibilitats de canvi positiu, on més nacions que mai abans exerceixen la independència en un món interdependent, i on Escòcia pot i serà una aportació positiva.

Això inclou ser membre complert de la Unió Europea, la darrera gran ampliació de la qual, l'any 2004, va presenciar l'admissió de deu estats -sis dels quals eren més petits que Escòcia, i sis dels quals van ser independents des del del 1990.

Tal com el primer ministre, David Cameron, va reconèixer en l'edició de l'any passat d'aquesta mateixa publicació, el Regne Unit pateix un enorme dèficit, tan gran que clarament no ofereix cap protecció o immunitat davant els capricis de l'economia global. Per contra, els països que semblen millor preparats per fer front a aquestes condicions són aquells que s'adapten ràpidament al canvi de manera àgil i sense contratemps. No és la mida de la nació allò important, però sí que ho és la mida de la seva ambició i la de la contribució que ella vol fer al món. Escòcia està llesta per fer front a aquest repte.