Un metge d’un hospital públic no pot accedir a la informació de com es gasten els diners al centre on treballa, amb quins criteris es prioritzen algunes polítiques; els equips directius son càrrecs polítics; quan canviem de govern canviem de gerent; el gerent previ passa a ocupar algun despatx, no sabem on; molts gerents vénen de Madrid; no sabem perquè; la junta clínica no té cap poder decisori, els professionals no intervenim en la gestió de res.

Mariano Rajoy, el president del Govern espanyol, s'enfronta a la lluita de la seva vida davant les denúncies d'uns cobraments en diner negre que engoleixen el seu partit i el seu govern. Aquesta bomba no podia haver detonat en un pitjor moment, amb una població que pateix una desocupació rècord i una austeritat sense precedents, i ja enfurismada per una sèrie d'escàndols de corrupció.

Pel que fa a les llengües, l'Estat espanyol no ha acceptat mai la realitat plurilingüe. L'objectiu de l'estat és ben clar: imposar el castellà damunt de les llengües dels territoris amb la il·lusió de dificultar la transmissió del patrimoni intel·lectual i espiritual de cada poble i impedir l'adhesió dels ciutadans autòctons i nouvinguts a una cultura diferent de la castellana.

Potser Espanya s'hauria de prendre un període sabàtic d'un any fora de l'ONU, com a país, per tal de netejar la corrupció i l'economia, col·locar un grapat de polítics corruptes a la presó i mostrar al món que aquesta és una veritable democràcia, una democràcia seriosa

Els catalans sempre ens quedem a mitges. Jo tan sols espero que, en aquesta ocasió, no deixem la frase a mig fer i ens quedi un subjecte sense predicat o amb un predicat que tingui un verb que no hi concordi. Som subjecte sobirà, per descomptat; però, sobretot, ara cal emetre un predicat sobirà, és a dir, exercir la sobirania. 

Mentre no hi hagi un Tribunal de Comptes amb els seus membres elegits entre els millors economistes, els millors detectius, els millors sociòlegs, els millors advocats i que siguin vitalicis i ben pagats per no dependre de la lluita política seguiran els Bárcenas, els Naseiro, els Palop, els Sanchís, el 'cas Gürtel', Jesús Gil,... i el llarg etcètera que està fent d'Espanya una democràcia de mossegades, suborns, sobres, influències i delicte. Començant per la Casa Reial.

Europa comença a notar l'onada expansiva dels efectes del sistema polític que va emergir de la transició espanyola. Una xarxa institucional confeccionada a partir de pactes sota la taula, amb una monarquia impune i imposada, tota mena de privilegis per a la casta política i burocràtica madrilenya i un drenatge intensiu del diner públic en benefici d'oligopolis industrials, financers i de serveis concentrats al passeig de la Castellana... Tot lligat i ben lligat. 

Arreu la fuita de vots de CiU va beneficiar gairebé íntegrament ERC. El gir sobiranista de CiU no va espantar cap dels seus votants fins a portar-los a votar PP o Ciutadans. Al contrari, els que van abandonar la coalició governant ho van fer per donar suport a una alternativa més sobiranista. La credibilitat de CiU va quedar parcialment malmesa per les declaracions de Duran a la campanya.

Per aconseguir aquest objectiu és necessari tenir una potent estructura diplomàtica que tregui profit d’una economia i d’un país que aposti descaradament per fer del món el nostre referent econòmic, cultural i social. Sense elements interposats, totalment prescindibles i, sovint, que actuen com a frens, més que com a dinamitzadors. S’entén, oi?

Bustos dóna estranyes explicacions sobre el regal que li va fer a un jutge de l’Audiencia Nacional que estava en viatge privat a Barcelona i admet que l’havien advertit que els seus telèfons estaven punxats. És part de l’entrevista que la nit d'aquest dilluns va concedir al programa Àgora de TV3 que, lluny d’aclarir la seva innocència, afegeix més ombres sobre els presumptes delictes dels quals està imputat.