A propòsit de la investigació per corrupció contra el Duc de Palma a través de l'Instituto Noos -on la infanta Elena n'era sòcia i vocal-, repassem els negocis tèrbols, les amistats perilloses i la censura mediàtica que envolta el monarca espanyol designat per Franco. Prado y Colón de Carvajal, Mario Conde, De la Rosa o Ruiz Mateos, tots condemnats per corrupció, van ser els principals assessors econòmics de l'actual fortuna reial, acumulada en base a negocis immobiliaris, especulacions financeres, comissions petrolieres o tràfic d'armes.

Ara els xarlatans ja es decanten per la droga dura, i toca esnifar "Las Vegas d'Europa" (també conegut com a Gaspartrol Complex), que diuen que atraurà cambrers estrangers altament qualificats. Aquest és un país amb un gran potencial. Els suposats savis hi són. Els mitjans de difusió camuflats de seriosos i disposats a publicitar les seves estafes, també. I el babau nacional, ja se sap, fa segles que ocupa aquest territori. Si ho tenim tot!

Ha estat una legislatura on el Tribunal Constitucional ha destrossat l'Estatut, refrendat prèviament pel poble català en referèndum. Hi va haver una manifestació sense precedents i, de fet, els efectes d'aquesta crisi política i financera de relació amb Espanya són permanents a Catalunya. Però res de tot això no va interessar cap dels dos candidats a La Moncloa.

Cap de brot de moviments cívics, dels Jocs a la consulta popular, la crisi d'un partit l'ha empès a fer de polític. I ell ens ho ven com si ens prestés durant un temps la seva força d'animal de tir i es proclama als quatre vents el nostre humil servidor. Té la mirada del talp que ha sortit de la penombra per fets excepcionals, com un Salman Rushdie, i la compensa amb un to de veu tan sostingudament enèrgic que els seus discursos semblen arengues militars.

L'associació Sobirania i Justícia  va fer ahir el congrés 'Building a New State ' (programa, en pdf), dedicat a l'anàlisi de les oportunitats i els reptes amb què es trobarà Catalunya l'endemà de proclamar-se independent. I ho va fer amb la presència d'especialistes internacionals en qüestions jurídiques, financeres i diplomàtiques (Charles E. Ehlrich , Ana Stanic  i Patrick Dumberry ), que han estat involucrats en la construcció de nous estats com Eslovènia o Kosovë

Arran la declaració de béns dels diputats al Congrés espanyol, cap mitjà informatiu ha investigat per què determinats diputats, amb un salari relativament baix, han pogut obtenir préstecs de fins a un milió d'euros. Vagin vostès i demanin préstecs així, a veure si els hi donen. Ningú s'ha preguntat a canvi de què aquests polítics obtenen privilegis bancaris.

El progressista Peces Barba sap que tindrà un ésser que s’hi posarà bé amb la contraprestació mínima que el deixi alguna menjadoreta, arregladeta. Quin paradís és comptar amb el bon salvatge , amb el Tio Tom de Catalunya, que els aplana el camí. Efectivament, ja no els cal bombardejar, perquè tenen el Duran. I repeteixo perquè quedi clar: tenen el D-U-R-A-N. I amb ell el vot captiu.

Fa dies que veiem un banner al Nació Digital demanant que es voti nul a base de ficar una estelada dins del sobre de vot. Demanar el vot nul és lleig, fer servir un símbol que ens pertany a tots per fer mal a la coalició independentista encara ho és més, però el que no té nom és no tenir la decència de signar-ho. Suposo que els fa tanta vergonya que no n'han estat capaços.

Tenim els unionistes còmodament instal·lats al seient del conductor, amb les mans prop de totes les palanques del poder. Els independentistes estan desunits i barallats entre ells, però mostren un grau de mobilització creixent i les seves propostes cada cop són més tingudes en compte. Són molt lluny de l’objectiu, però potser tenen motius per pensar que alguna cosa està començant a canviar.

L'afer Zapatero porta a qüestionar-se si els catalans, com a poble, realment en tenim d'intel·ligència. Les primeres eleccions les va guanyar (any 2004) amb els vots del 44,62% dels electors catalans. En les següents (any 2008) aquest percentatge va arribar al 46%. Una precisió: quan amb aquests vots catalans directes (els de la provincial catalana del PSOE) no n'ha tingut prou, el senyor Zapatero, fins a l'any 2008, va poder comptar amb el suport d'ERC i CiU. Coneixen aquella frase que diu "si ets burro, menja palla"?