Valoració d’un resultat electoral inesperat

"Duran és responsable, pel cap baix, d’una pèrdua de vots gens menyspreable, amb l’agreujant que votants independentistes que haurien votat Mas no ho han fet per la presència de Duran"
Valoració d’un resultat electoral inesperat

El desencadenant va ser un 11 de setembre festiu i carregat de bones intencions. El nostre prresident i els seus consellers en fan la lectura política que, sumat a pressions espanyoles a més de les retallades econòmiques d’obligat compliment, determinen la convocatòria anticipada d’eleccions.

Fer unes eleccions de programa no tenia cap sentit, CiU tenia els suports adequats per acabar la legislatura, per tant, queda clar que, primer, del que es tracta és de fer un pas més en l’estratègia que els catalans som un poble i subjecte polític amb dret a decidir. Tot semblava indicar que el fet de proposar un nou projecte per a Catalunya, amb la construcció d’un Estat lliure dins d’Europa, engrescava majoritàriament a la societat catalana.

De fet, CiU no ha parlat mai, ni en els seus programes polítics ni en les seves accions de govern, com una força independentista. Cal reconèixer, però, el seu contingut catalanista i de construcció nacional. Ara bé, reconvertir en dos mesos la força política més hegemònica a Catalunya en els darrers 34 anys en una força per la independència de Catalunya, ni els titans grecs ho podrien aconseguir. CiU s’ha vanagloriat de les seves polítiques d’encaix a l’Estat espanyol, qüestió que els espanyols sempre han interpretat a “Espanya” com un encert i, a més, d’obligat compliment. Aquest fet ens permet tenir una interpretació de la transició espanyola on la legalitat franquista era acceptada sense més.

Dos mesos no ha estat temps suficient, la reconversió política mai ha estat creïble. El govern de Mas va voler ser el primer de la classe. Retallar primer, més el recolzament del PP els feia creure en una legislatura dura, però plàcida. No ha estat així, les condicions imposades per la crisi han aflorat el que molts ja sabíem: l’Estat espanyol i el seu govern ho fan bé, són les autonomies les que malgasten en televisions, en ambaixades, en els mitjans afins i organismes que només serveixen com agència de col·locació.

La paradoxa ha estat tan evident que només ens queda creure que sectors importants de CiU continuen creient que amb Espanya anirem millor. Per un costat, retallada va retallada ve i uns quants impostos als avis i al turisme, i per l’altre, permeten que la força més anticatalana, com és el PP, tingui segments de poder institucional a Catalunya que Déu n’hi do i que no han parat d’utilitzar com a eines d’erosió.

Es pot admetre que governs anteriors hagin estirat més el braç que la màniga, i que calia posar seny a la “governació” del país, però fer-ho podia haver estat més comprensible si, paral·lelament, el govern hagués fet campanya pedagògica de forma sistemàtica explicant per què ho havien de fer. Mitjans en tenien i gent i institucions, també. Ara sembla que les retallades eren qüestions del govern català. No entrarem si les retallades s’havien de fer aquí o allà.

Mas ha comès dos errors, un de petit i un altre de molt gran. El petit ha estat no parlar obertament que Catalunya vol la independència i vist el fracàs de les relacions amb l’Estat espanyol, aquesta és la única opció. El gran que en Duran és responsable, pel cap baix, d’una pèrdua de vots gens menyspreable, amb l’agreujant que votants independentistes que haurien votat Mas no ho han fet per la presència de Duran.

L’error de Convergència, que de moment pagarem és parlar de moments excepcionals, de majories excepcionals i no fer cap gest excepcional. Convocar les eleccions no era el fet excepcional, convocar-les pensant que la ciutadania et faria costat sense més és d’una gosadia extraordinària. L’únic fet extraordinari i que el conjunt hauria interpretat com a patriòtic és fer cas a l'única proposta assenyada feta per un dels millors estadistes que a dia d’avui té Catalunya, Joan Carretero: per a unes eleccions excepcionals, una gran coalició liderada pel nostre president Artur Mas. Aquesta era l’acció més excepcional possible amb una lectura política imbatible. Ara, CiU i ERC han d’esmerçar esforços per fer el mateix que deia Carretero, però amb la diferència que el resultat electoral no hauria estat de 71 diputats, segur.

Tot i això, encara hi som a temps. CiU i ERC han de fer govern sí o sí, per Catalunya, per poder fer polítiques de dretes o d’esquerres quan siguem lliures, per poder deixar d’administrar les misèries i, sobretot, per desfer-nos d’una Espanya negra i gens democràtica que ens vol morts i enterrats. De vosaltres depèn.

2.811 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de República?
 SÍ
 NO
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament