Unitat sobiranista

Carles Alay
Carles Alay
Associat a Reagrupament

Els sobiranistes de base assistim perplexos al lamentable espectacle de proliferació de candidatures independentistes. Siguin dues, tres o quatre, si es materialitzen a les eleccions, n’acabaran havent més que no pas vots. I encara que no es materialitzin, aquesta divisió ja està restant un munt de vots.

Reagrupament va ser la primera opció seriosa d’unir electoralment l’independentisme. Tot i que es parlava al mateix temps de la necessitat de proclamar Catalunya com a Estat i de regeneració democràtica, com a mínim per molts dels que ens hi vam apuntar ambdós objectius no tenen la mateixa jerarquia, sinó que prima clarament l’objectiu sobiranista.

La principal virtud que tenia aquesta associació era que persones no eixelebrades proposaven tirar pel dret, proclamant la independència des del Parlament i sense exigir cap altre esforç al ciutadà que el d’emetre un vot. El Dr. Carretero ho deia clar, els ciutadans no han de fer res més que anar a votar. No calen doncs, ni actes de resistència, ni manifestacions. Només votar. Els actes heroics, si de cas, els han de fer només els polítics, que per això cobren. No hi pot haver un procés més tranquil de recuperació de la sobirania.

Fer desaparèixer de qualsevol escenari la por i la incertesa podia atrauare gent de tot arreu. Aquesta tranquil·litat és el que donava un potencial electoral enorme si s’aconseguia la unitat del sobiranisme.

La veritat, però, és que no som capaços de crear res nou però sí d’ensorrar qualsevol intent. No vull parlar malament de ningú en concret, però parlo de tots els elements del nostre espectre avui extraparlamentari, tant dels que intenten participar d’una proposta seriosa parlamentària com dels que se’n desmarquen. Cadascú té la seva capelleta i es fa cas omís del que sap tothom; que un munt de gent es dedica amb cos i ànima i de bona fe a la seva capella; que també un munt de gent no hi participa per no destorbar els primers, evitant així noves capelletes i; que el munt més gran, es queda orfe i es manté absolutament al marge.

Sé que no és fàcil posar-se d’acord, que no depèn només d’un. També sé que a Reagrupament no ho fem tot bé. No sé de qui és culpa ni ho vull saber. Jo, com la majoria, exigim UNITAT. Ens empassarem els gripaus que calguin però no podem barallar-nos entre nosaltres. No podem fer escrits o declaracions que ens allunyin dels altres. El camí de la independència ni és canviar de capella segons bufi el vent, ni fer-nos forts a la nostra negant l’evidència que una Associació en poques setmanes ha aconseguit sis vegades més associats que una altra en dos anys.

Si en una família hi ha discrepàncies, més n’hi haurà en una Associació. Però aquestes discrepàncies no haurien de fer-nos abandonar ni la família ni l’Associació. Reagrupament només som una Associació al servei de l’independentisme. Encara que sigui lícit, mal servei ens fem quan abandonem la nau i més encara quan en fer-ho públic proposem, de fet, un motí. I es proposa el mateix quan s’ha remolcat la nau des de fora i, de sobte, se’n remolca una altra.

Les properes eleccions seran claus per tot el nostre espectre. Depèn d’aquesta unitat que treiem uns bons o molt bons resultats electorals. Ara bé, si fracassem, i és el camí que estem seguint, probablement no tindrem l’oportunitat d’intentar-ho altre cop ni el 2014.

Per aquest motiu molts de nosaltres confiem i necessitem el lideratge de Joan Carretero. Confiem en ell perquè ens ha dit i demostrat que se la juga. Quan tothom donava per fet que des de determinats càrrecs no es poden dir o fer algunes coses, Joan Carretero va perdre la Conselleria de Governació per dir el que no tocava. No era que tingués incontinència verbal, sinó que volia dir el que pensava sabent la probable conseqüència.

Així que no va dimitir, el van cessar. Difícilment podrem trobar un exemple similar. De fet no n’hi ha. Estem segurs que d’altres acceptaran sacrificar-se si es dona el cas ? Per això sol, penso que val la pena recolzar algú amb aquest coratge i donar-li carta blanca per treballar en favor d’una candidatura sobiranista unitària al Parlament de Catalunya.

6.069 lectures

Comentaris (3)

Resposta opinions
Benvolguts companys,
Disculpeu l’endarreriment, però he estat fora i no he vist els vostres comentaris fins avui. Joan MC: el primer “però” no l’acabo d’entendre. Suposo que vols dir que molts seguiu les opcions independentistes però no us heu adherit a Rcat i que, per tant, teniu dret a canviar. Si és això estic d’acord amb tu, però no sé on ho he escrit. Si no ha quedat prou clar, quan parlo d’abandonar la nau em refereixo als adherits que fan públic que se’n van i quan parlo dels que remolquen em refereixo a opinadors de “prestigi” que, de bona fe, han estat recolzant públicament a Rcat i a última hora recolzant també noves opcions contribueixen al meu parer a dividir les opcions sobiranistes. Pel que fa al segon “pero”, tens raó, no a qualsevol preu, pel que tu mateix dius.
D’altra banda, contesto en Josep Maria Sala: no he vist cap carnet, però suposo que no enganyen a la seva web. No trec cap mèrit a Rcat.
Gràcies per les vostres opinions.
Carles
Sí i no
D'acord amb la major part del teu escrit; només dos "peròs": M'agradaria que m'expliquessis perquè poses al mateix nivell una llista de milers de persones (jo entre elles) que ens vam o hem apuntat per internet a una proclama d'unitat independentista que després no s'ha materialitzat, amb Rcat i els seus milers d'adherits. Jo no hi veig cap comparació possible i per això m'agradaria que m'expliquessis els teus raonaments.
Per altra banda, completament d'acord amb la teva proclama a favor de la unitat però (el segon) suposo que estaràs d'acord que no a qualsevol preu, oi? Perquè si es tracta d'apostar per una candidatura que diu voler la independència i que té "més imatge" per això no calen invents: votem E, que surten amb més intenció de vot que en Laporta, no et sembla? jo em vaig apuntar a Ract per les dues qüestions que esmentes al començament i sé que les dues són part essencial de Reagrupament. M'agradaria moltíssim tenir el mateix convenciment que això és tan important per a SC i votar-los, perquè a mi, com va dir en Carretero, també m'agradaria la proclamació de la indepndència de Catalunya assegur al sofà de casa meva (és a dir, ni des del Parlament ni des del despatx oficial). Salut.
Associats
Carles,

en el teu article escrius : "una Associació en poques setmanes ha aconseguit sis vegades més associats que una altra en dos anys. Has vist algun carnet de Democràcia Catalana? , o de SCI?. Jo el que he vist és tres vegades ple el Palau de Congressos de Barcelona i no es podia entrar si no estaves al dia en el pagament de les quotes. Amb la resta de l' escrit, totalment d'acord.

Total 3 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament